Un historiador aficionat busca a Sòria la tomba de l'infant, que es va enfrontar amb els reis catalans per recuperar el seu tron
La taula del menjador de casa seva és gran, molt gran, però en menys de dues hores Josep Mas l’entapissa amb desenes de documents arribats d’arxius d’Alemanya, París, Perpinyà, Catalunya, Sòria, Montpeller, Marsella, Barcelona i el Vaticà. En un moment de la xerrada, a la taula de fusta fins i tot hi desplega una còpia del pergamí testamental de qui va ser l’últim infant de la dinastia reial mallorquina, Jaume IV (Perpinyà, 1338 - Sòria, 1375), que procedeix de l’Arxiu Nacional de París.
Durant una dècada, i amb tots aquests documents, Josep Mas ha reconstruït la història de qui hauria pogut ser rei de Mallorca. És més, fins i tot sembla haver trobat el lloc on va ser enterrat l’infant, i un equip d’arqueòlegs, dirigits per Helena Inglada, ja hi està treballant.
L’abril d’aquest any, es va portar a terme una primera exploració amb georadar que va revelar l’existència d’una cripta sota les ruïnes del que fa 700 anys era un convent franciscà a Sòria. ¿Com va arribar l’infant mallorquí a Sòria i per què és molt possible que hi reposin les seves restes ? Mas ha trigat una dècada a contestar aquestes preguntes.Mas, dissenyador gràfic i aficionat a la història, es va trobar amb l’existència de Jaume IV, fill del rei Jaume III i nebot de Pere el Cerimoniós, per causalitat. Josep Estelrich, un sacerdot del seu poble, li va demanar, el 1998, que escrivís un article per a una publicació local sobre la reordenació que va fer Jaume I dels pobles de Mallorca.
Mas confessa que mai va acabar aquell article perquè pel camí va trobar que Jaume III, que és l’últim rei de Mallorca, va tenir dos fills, Isabel i Jaume, i que durant dècades aquests fills, com ja ho havia fet abans el seu pare, van intentar recuperar el tron dels reis de Mallorca, que havia estat usurpat pel rei de la Corona catalanoaragonesa, Pere el Cerimoniós o el del Punyalet.
El 25 d’octubre de 1349, amb la mort de Jaume III, a la batalla de Llucmajor, s’acabava la història dels reis de Mallorca. O això és el que qualsevol estudiant mallorquí aprèn a l’escola: en aquella data, es diu a les aules, el Regne de Mallorca passa a formar part del Regne catalanoaragonès i l’estirp de reis mallorquins s’extingeix.
El que no se sabia és que, abans de morir, Jaume III va dictar testament i va llegar el tron al seu fill, Jaume, que aleshores tenia 11 anys. Després de la batalla de Llucmajor, el nen, ferit en la lluita, va ser tancat pel seu oncle Pere al castell de Bellver, a Mallorca, i després va ser traslladat a Xàtiva (València), on va estar confinat nou anys. El zel del seu oncle va fer que el portessin a Barcelona i que fos empresonat en una gàbia a Castell Nou. En total, l’infant va passar 13 anys sota la fèrria custòdia del seu oncle, que va intentar que renunciés als seus drets al tron. L’infant no va firmar mai.El 1362, amb l’ajuda de diversos nobles, va aconseguir escapar-se i va començar a planejar la recuperació del tron. Les Balears, Montpeller, Perpinyà i el Rosselló havien pertangut al seu pare; eren seves per dret i en aquesta gesta es va obstinar els últims 13 anys de la seva vida.
Josep Mas explica aquesta història mentre segueix traient documents. A fora hi plou i les campanes toquen mitjanit. Mas s’emociona. Si s’equivoca, la seva dona, Margalida Femenies, el corregeix. Ella ha donat tantes voltes com ell darrere dels passos de Jaume i d’Isabel, la germana de l’infant.
Des del moment en què Jaume s’escapa fins que mor a Sòria i és enterrat en un convent franciscà per pròpia voluntat i seguint la tradició familiar, Mas li ha anat seguint la pista i recopilant un arxiu documental realment impressionant. Correus electrònics traduïts a l’alemany o a l’anglès a cop de diccionari o amb l’ajuda d’amics van fer que el carter convertís casa seva en el somni de qualsevol professor d’història medieval.
Després d’escapar-se del seu oncle, l’infant es va refugiar a la cort papal d’Avinyó i amb l’ajuda del papa Innocenci VI, que sempre el va reconèixer com a rei, va establir aliances amb els enemics d’Aragó i Catalunya. El 1374, finançat per Lluís d’Anjou, va aconseguir reunir un exèrcit mercenari que el va portar a Sarrià, Sant Boi i Sant Cugat, a les portes de Barcelona. Llavors, el rei Pere va haver de convocar tots els homes del regne per plantar cara al seu nebot. Al final, l’infant va haver de refugiar-se a Sòria, on va morir el 16 de febrer de 1375.
Mas explica que primer va passar hores i hores als arxius («jo veia tothom amb el seu ordinador portàtil i jo amb la meva llibreteta», es riu d’ell mateix), en biblioteques privades i davant de l’ordinador enviant correus. Després, va connectar amb gent a qui pogués interessar buscar la pista de l’infant.
Com gairebé tot a Mallorca, és en un cafè o en un bar on neixen les aliances. Mas va explicar un i mil cops la història de Jaume i d’Isabel, la germana, i va plantejar la possibilitat que estigués enterrat a Sòria.
Miquel Gayà, un professor d’institut, es va enrolar en la quimera de buscar l’infant després de nits de discutir sobre el tema.¿On va morir? Era fàcil. Els documents apuntaven que a Sòria i que va ser enterrat en un convent franciscà. ¿Existia el convent?
L’any 2003, Mas i Gayà van viatjar fins a Barcelona per visitar l’Arxiu de la Corona d’Aragó i, després, «una vegada a la Península», es van encaminar cap a Castella.
Isabel Goig, investigadora i una de les persones que més han recolzat Mas i Gayà, encara riu quan recorda el dia que la parella es va plantar a Sòria buscant la tomba d’un infant mallorquí al solar que havia estat un convent franciscà feia set segles.
Goig era una de les persones que havien contestat un dels centenars de correus que Mas havia llançat al ciberespai buscant Jaume IV. Ella treballa temes històrics a Sòria i va ser qui els va enviar les primeres imatges del descampat en què una llegenda apuntava que hi havia una cripta reial. Llavors, encara no tenien el testament de Jaume IV i allò de Sòria era només una referència.
En aquell primer viatge, es van trobar davant d’un gran terreny erm, un lloc en ruïnes. El rector de l’església de Sant Francesc, Rufo Nafría, els va confirmar que sempre s’havia dit que allà hi havia un rei enterrat i els va portar a aquell lloc. «Era desolador. Allà vaig veure que havíem de seguir i aconseguir que ens deixessin excavar. Era una qüestió de recuperar un patrimoni de Mallorca», diu Mas.
El 23 d’octubre del 2007, van aconseguir els permisos de la Junta de Castella i Lleó; un any després va començar l’excavació.Aquests últims cinc anys, Mas ha recopilat els documents que certifiquen que el 16 de febrer de 1375, en aquell convent franciscà, hi va haver un enterrament reial, al qual van anar Isabel, que des de la mort de Jaume IV passava a ser «Regina Majoricarum», i el príncep Joan, que més tard seria proclamat rei de Castella.
El pergamí testamental va arribar a Mallorca procedent de França i va ser el sacerdot que havia embarcat Mas en la quimera, Josep Estelrich, qui el va traduir al català.«Fins llavors, a Sòria no havíem donat cap importància a aquell rei», reconeix Goig.
El setembre del 2008, un grup d’arqueòlegs dirigits per Helena Inglada i subvencionats pel Consell Insular de Mallorca es van desplaçar fins a la ciutat castellana i van portar a terme una primera excavació. Era el primer pas per trobar les restes de l’infant.
Isabel, reina de Mallorca
Els últims cinc anys, Josep Mas i Miquel Gayà van anar elaborant un equip d’investigació. Coneguts de coneguts, amics d’amics i entusiastes. Biel Ensenyat, medievalista i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i Climent Picornell, també professor de la UIB, es van enrolar a l’equip quan Mas els va parlar del projecte i van veure la serietat amb què l’havien forjat . «Teníem informació, però amb la recerca del Josep estem a punt d’arribar a les seves restes.
Ara el pròxim pas és elaborar una memòria i després seguir excavant», explica. A la taula del menjador ja no hi cap ni un paper.
Al seu testament, Jaume IV nomena hereva la seva germana gran, Isabel. ¿Què va passar amb la dona que va firmar durant anys com a «Regina Majoricarum»? «Se’n perd del tot la pista el 1407», afirma Mas i somriu.
Isabel és el seu pròxim objectiu.
CATALINA GAYÀ
PALMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada