NOTES SOBRE LA CONFERENCIA DEL DR. JOSÉ ANTONIO LORENTE

El dia 2 de desembre del 2008 va tenir lloc una conferència del Dr. José Antonio Lorente Acosta, director del Laboratorio de Identificación Genética de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, a la sala d’actes de l’Arxiu reial de Barcelona (nom original de l’actual ACA) amb el títol: "L’origen de Cristòfor Colom: resultat actual de les anàlisis de les persones de cognom Colom i Colombo". L’acte, organitzat pel nostre Centre d’Estudis Colombins, va comptar amb la presència de nombrosos homes de llinatge Colom i homes del "grup de referència", que havien col·laborat en la campanya d’obtenció de mostres de saliva per poder realitzar aquest estudi. La sala estava plena a vessar i també hi havia la presència de diversos periodistes i de la Televisió de Catalunya. El mateix dia, en va ser emès un reportatge al programa "La Hora Q" de TV3. 

El motiu d’haver traslladat l’acte de la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona a la sala d’actes del Palau del Lloctinent de l’arxiu esmentat, no fou casual. La direcció d’aquest Arxiu ha estat estretament vinculada amb els estudis colombins; pel cap baix, en dues ocasions: de la primera destaquem el suport rebut per Luís Ulloa i Cisneros per part del Sr. Ferran Valls i Taberner, director d’aquest arxiu des de l’any 1927 fins a la mort d’Ulloa el 1936. El Sr. Valls i Taberner no solament el va ajudar en les recerques que va efectuar l’insigne professor a l’Arxiu, sinó que en col·laboració amb altres entitats cíviques barcelonines de l’època com l’Ateneu Barcelonès o el Centre Excursionista de Catalunya, va promoure una recollida de cèntims a través d’una "Subscripció Popular" per tal de cobrir les necessitats econòmiques d’Ulloa, que així va poder continuar les seves recerques i assistir a diversos congressos internacionals americanistes, com el de Sevilla o el d’Hamburg, de l’any 1930. 

La segona coincidí amb la llarga etapa com a director del Sr. Frederic Udina i Martorell, el qual també va aprofundir l’estudi dels documents relatius a Colom preservats a l’Arxiu Reial de Barcelona, fet que va dur-lo a publicar diversos treballs sobre la importància i el significat de les capitulacions de Cristòfor Colom amb la Corona i sobre altres documents relacionats amb el primer viatge del descobridor d’Amèrica. 

Finalment, subratllem que, com que aquest acte hagués pogut revelar resultats que esperàvem decisius per a la teoria de l’origen català de Colom, la Junta Directiva del Centre d’Estudis Colombins va sol·licitar permís a l’actual director de l’Arxiu, Sr. Carlos López, per a utilitzar la sala, i donar així més rellevància i el marc més digne possible a tan important esdeveniment. 

L’objectiu principal d’aquest acte era retre homenatge a totes les persones que havien col·laborat en la campanya d’obtenció de mostres de saliva, tant a les de llinatge "Colom", com a les del grup de referència. De bell antuvi, es varen lliurar uns diplomes personals a tots i cadascun dels col·laboradors amb el resultat de les anàlisis del seu ADN del cromosoma Y. 

La conferència del Dr. Lorente va estar enfocada, més que a donar els resultats obtinguts fins al moment actual, a justificar les raons que fan que no es puguin donar més resultats dels que comentarem a continuació i exposar les circumstàncies tècniques i aleatòries que conflueixen en aquest estudi comparatiu dels ADN dels catalans Colom i els italians Colombo en relació amb l’ADN del cromosoma Y de la família de Cristòfor Colom. La primera constatació de l’estudi efectuat és que els ADN dels homes Colom catalans i Colombo italians són tan similars, que no és factible atribuir un origen geogràfic concret en base a les diferències que s’han pogut observar de llurs ADN. Per tant, caldrà disposar en un futur de noves tècniques per a destriar-ne l’ADN, dels uns i dels altres. D’això, se’n pot dir una mort per excés d’èxit. El Dr. Lorente no va dir en cap moment, explícitament, que aquest ADN d’homes Colom i Colombo fos igual al de Cristòfor Colom, però de manera implícita varem entendre que sí que es dóna una concordança, al no excloure’ls de futures anàlisis. En resum, creiem que podem dir que un grup nombrós d’homes Colom catalans i d’homes Colombo italians comparteixen, en principi, el mateix tipus d’ADN del cromosoma Y amb Cristòfor Colom. 

La segona constatació fou que, per la major estructura i complexitat dels diferents tipus, grups i subgrups d’ADN d’homes Colombo, aquests semblen provenir d’una soca genètica més antiga que no el grup d’homes Colom catalans. El Dr. Lorente va donar una seqüència de propagació d’aquest llinatge que semblava seguir la ruta: Llombardia, Liguria, Provença, Llanguedoc, Catalunya i finalment València i Balears. No es van mencionar en cap moment les èpoques d’aquestes migracions o extensions dels llinatges Colom/Colombo. 

El doctor Lorente va presentar un diagrama que fou un mapa genètic de la freqüència del haplogrup R1b a tot Europa; s’hi podia veure que és un tipus d’ADN molt present a les parts més occidentals d’Europa i que presenta un focus molt important al voltant del País Basc, a banda i banda dels Pirineus. Potser sigui agosarat, però ens va semblar que el Dr. Lorente volia indicar-nos que el haplogrup que cal estudiar és el R1b, ja que pot ser aquest el de Cristòfor Colom i el dels seus germans i parents mascles. 

També va merèixer la nostra atenció la presentació d’un diagrama que comparava percentualment els diferents tipus d’haplogrups que han aparegut entre els homes catalans Colom i entre els homes italians Colombo. A primer cop d’ull, es podia apreciar que en el cas dels italians hi havia molts més grups i per tant, diferents haplogrups, que no pas en el cas dels homes catalans. Aquests darrers presentaven pocs grups, entre els que destacava un grup de color vermell, que sol ser el que correspon als homes que presenten un haplogrup del tipus R1b. El Dr. Lorente no va detallar els percentatges de cada grup, però va destacar la diferència òbvia del repartiment dels haplogrups. En el cas italià, el grup d’homes amb l’haplogrup R1b era molt reduït, respecte del total, fet que va portar a plantejar-nos si això comportava una major o menor possibilitat de coincidència en l’àmbit geogràfic d’origen de Cristòfor Colom o no. Ho deixem en mans de qui domini més el món de les estadístiques que nosaltres. 

Altres punts importants de la intervenció del doctor Lorente varen anar destinats a desemmascarar errors o malentesos publicats en els darrers anys sobre aquesta recerca. En primer lloc, va deixar clar que no hi ha ADN "jueus" i que, per tant, no es pot deduir la pertinença d’una persona a la "raça" jueva a partir del seu ADN. Per il·lustrar aquest fet, va projectar un mapa dels diferents haplogrups de la població jueva de tot Europa, per veure com no era uniforme, ni molt menys. Un altre punt que va deixar clar el Dr. Lorente, és el fet que no es podran donar resultats definitius d’aquesta recerca fins que no n’aparegui un article en una publicació especialitzada de renom (Nature, Science, etc.) que comporti el vistiplau de tots els científics que han col·laborat en aquest estudi. Si per arribar a fer públiques les conclusions finals del estudis genètics de la suposada mòmia del Príncep de Viana a Poblet han hagut de passar deu anys, no volem ni podem preveure quantes dècades passaran fins a veure publicats els resultats finals d’aquesta recerca. Tant de bo ens equivoquem i que ho puguin llegir els nostres ulls. 

Amb aquest acte i la posterior tramesa dels diplomes als homes Colom i homes del grup de referència catalans que han participat en aquesta recerca científica, donarem per ben concloses les obligacions que el Centre d’Estudis Colombins va contraure en aquest projecte de recerca a finals de l’any 2005. 

El resultat de tot plegat és forçosament agredolç, ja que teníem posades moltes esperances en les conclusions finals; sense haver-hi arribat encara, però, hem d’admetre que tampoc s’ha donat el cas d’una exclusió completa dels homes Colom catalans com a possibles candidats a parents del gran almirall. El resum final de la situació actual podríem titllar-lo d’EMPAT TÈCNIC entre la teoria catalana i la teoria genovista, des del punt de vista de la ciència genètica. 

Francesc Albardaner