17 de maig 2008

Les tombes de tots els Comtes de Barcelona

Desprès de llegir un article crític del web de APUDEPA on es demanava “dignitat” per les tombes dels reis d’Aragó, i la mal anomenada “Corona d’Aragó”, detallem en aquest treball on son enterrats tots els Comptes de Barcelona/Reis de Catalunya :



COMTES DE BARCELONA del Casal de Barcelona

Guifré I, anomenat el Pilós ( v 840 - 897), Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d'Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regió estava gairebé despoblada. Fill de Sunifred I, nomenat Comte d'Urgell i de Cerdanya el 834 per l'emperador Lluís el Pietós, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Fill de Sunifred i net de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per això, els comtes descendents de Sunifred i del seu germà Sunyer I d'Empúries i Rosselló (834-848) se'ls denomina bel·lònides. Guifré morí en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Vall d'Ora, al Solsonès. Va ser enterrat a Sant Martí del Canigó, i les seves despulles van ser treslladades al monestir de Ripoll el 1982.


Guifré II (dit també Borrell I) ( v 874 - Barcelona 911 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911). Era fill del comte Guifré I i de Guinedilda d’Empúries. El 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró, dels comtats paterns: comtat de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell. Ell mateix es reservà el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, i es va fer càrrec del més petit dels germans, Sunyer I, encara menor d'edat. El 898 es casà amb Gersenda de Tolosa, filla d'Eudes de Tolosa. Mort el 26 d'abril de 911, sense descendència, els seus comtats passaren a Sunyer I, i fou enterrat al Monestir de Sant Pau del Camp, que probablement havia fundat ell mateix.


Sunyer I (v 870 - monestir de la Grassa, Conflent 950 ), comte de Barcelona del 911 al 947. Fill de Guifré el Pilós i germà de Guifré II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol. Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Miró I (? - Barcelona 966 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. Cogovernà a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Borrell II ( 927 - 992 ), Comte de Barcelona, de 947 a 992 .Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. El 24 de setembre del 992 Borrell féu testament probablement a la Seu d'Urgell i hi devia morir sis dies després

Ramon Borrell I (? 972 - Barcelona, 1017), Comte de Barcelona de 992 a 1017. Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera muller Letgarda de Tolosa. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Morí el 8 de setembre. Fou enterrat al claustre de la catedral romànica de Barcelona.

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (v 1006 - 1035 ), Comte de Barcelona de 1018 fins 1035. Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.. Morí el 31 de març de 1035. Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Ramon Berenguer I el Vell ( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona de 1035 a 1076. Fill de Berenguer Ramon I i de Sança de Castella. Es enterrat a la Catedral de Barcelona amb Almodis. Treslladades les seves tombes desde Girona l’any 1545.

Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053 - la Perxa de l'Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona de 1076 a 1082. Fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. Assassinat el 5 de desembre de 1082, portat a Girona i sepultat a la seu de la ciutat.

Berenguer Ramon II el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona de 1076 a 1097. Morí en una peregrinació a Jerusalem.

Ramon Berenguer III el Gran (Rodés, Occitana 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona de 1097 a 1131. Fill del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calàbria. Enterrat a Ripoll.

Ramon Berenguer IV (Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162 ), comte de Barcelona de 1131 a 1162.
Fill de Ramon Berenguer III i
Dolça de Provença. Regent d’Aragó per cessió de Ramir II (rei il·legítim) i de les ordres militars a qui el legítim rei, Alfons el Bataller, havia cedit el regne. Enterrat al monestir de Ripoll fins que al 1794. Els francesos van profanar la seva tomba. La Infanta Peronella va ser enterrada a la Catedral de Barcelona.


COMTES DE BARCELONA i reis d’Aragó del Casal de Barcelona

(1162-1196) (Ramon)
Alfons I el Cast ( Sant Pere de Vilamajor 1154 - Perpinyà 1196 ), comte de Barcelona (1162-1196). Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Enterrat al monestir de Poblet.

Pere I el Catòlic (Montblanc?, 1177 - Muret, 1213), rei de 1196 a 1213. Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella . Es enterrat al Monestir de Sixena.

(Pere)
Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208-València 1276), compte de 1213 a 1276, i Rei d'Aragó; conqueridor de Mallorca (1228). i València.( 1232-1244). Fou fill del Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Enterrat al monestir de Poblet. De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona.

Pere II el Gran ( València 1240-Vilafranca del Penedès 1285 ), (1276-1285). Compte de (1276 fins a 1285). Conqueridor de Sicília (1282). Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons II el Lliberal (València 1265-Barcelona 1291), compte de 1285 a 1291 Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília. Es enterrat a la Catedral de Barcelona

Jaume II el Just (València, 10 d’agost de 1267 – Barcelona, 2 de novembre de 1327). Compte de 1291 fins a 1327. Segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons III el Benigne ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336).Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona. Conquerí Sardenya, el 1323 i 1324. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria. Enterrat a la Seu Vella de Lleida.

Pere Terç el Cerimoniós (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Comte de Barcelona del 1386 al 1387.. Fill d’Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan I el Caçador ( Perpinyà 1350 - Foixà 1396 ), Comte de Barcelona del 1387 al 1396. Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356. Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà. Enterrat al monestir de Poblet.

Martí I l'Humà (Girona 1356 - Barcelona 1410), Comte de Barcelona de 1396 a 1410. Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.


COMTES DE BARCELONA i REIS D'ARAGÓ,
Casa de Trastamara, canvia el seu cognom a Aragó.

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), comte de Barcelona de 1412 a 1416). Net de Pere III el Cerimoniós . Enterrat al monestir de Poblet.

Alfons IV el Magnànim ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Compte de Barcelona del 1416 al 1458). Conquerí de Nàpols (1442-1458). Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. A la Corona catalana fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan II d'Aragó ( Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479 ), Comte de Barcelona de 1458 fins a 1479. Fill segon de Ferran I d'Aragó i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. Enterrat al monestir de Poblet.

Enric I de Castella (IV a Castella) anomenat l'Impotent ( Valladolid 1425 - Madrid 1474 ). La Generalitat el nomenà rei el 1462, però ell renuncià a canvi de que Joan II renuncies als seus drets a la Corona de Castella.

Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó (1464-1466), per la Generalitat. Fill de Pere de Portugal, Duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp. Enterrat a Santa Maria del Mar.

Renat I d'Anjou, el Bo (Angers, França 1409 -Ais de Provença 1480 ), Comte de Barcelona (1466-1472), Comte de Provença (1434-1480), Rei de Nàpols (1435-1442), rei titular de Jerusalem (1435-1480) Nascut el 16 de juliol de 1409, fou el tercer fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, i per tant nét de Joan I d'Aragó. El 10 de juliol de 1480 morí a la ciutat d'Ais de Provença, i fou sepultat a la catedral d'Angers.

Ferran II d’Aragó, dit el Catòlic, (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Barcelona de 1479 a 1516 i Rei de Castella (1474-1504), Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez,
Ferran II aconseguí el títol de Rei de Jerusalem com a dot al casar-se amb Germana de Foix. Al morir el
22 de gener de 1516, conscient que el seu successor Carles trigaria en venir fins a acabar la seva formació, va nomenar al seu fill natural Alfons d'Aragó regent dels regnes de la Corona Catalana . Enterrat a la Catedral de Granada

La seva filla Joana d'Aragó (1479-1555), va ser reina de Castella (1504-1555), pero no ho va ser a la Corona Catalana, a la qual Ferran II designà com a hereu a Carles I.

COMTES DE BARCELONA i Reis d'Aragó, Mallorca, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Castella, Granada i Jerusalem, de la Casa de Hasburg .

Carles I d'Habsburg i d'Aragó, comte de Barcelona (1516-1556) . Segon fill de la reina Joana la Boja de Castella i de Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant.

Heretà els regnes de la Corona Catalana del seu avi Ferran II. Va mantenir tancada a Tordesillas a la seva mare Joana governant en el seu nom els regnes de Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada. De Maximilià I, emperador romanogermànic: Àustria i els drets de la corona imperial. I de Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat. Mantení l’empresonament de la seva mare la reina de Castella, Joana fins la seva mort en 1555. L’any 1556 cedí Alemanya al seu germà Ferran i Castella al seu fill Felip, per tant, legalment nomès va ser rei de Castella un any, i en canvi, rei de la corona catalana fins la seva mort. La seva mare Joana mai va ser proclamada reina de la Corona Catalana.

Malgrat tots aquets titols afirmà “prefiero ser Conde de Barcelona que Emperador de romanos”. Morí (segons la història) a Yuste, Càceres el 1558, però fins el 1574 no va ser traslladat el seu panteó al Escorial que es on es enterrat.

Felip I de Catalunya-Aragó (
II de Castella) ( Valladolid 1527. L'Escorial 1598 ), comte de Barcelona de 1556 a 1598. Enterrat al Escorial.

Felip II de Catalunya-Aragó (
III de Castella) ( Madrid 1578 - L'Escorial 1621 ), comte de Barcelona de 1598 a 1621), Enterrat al Escorial


Lluís I de Catalunya (
Lluís XIII a França), (Fontainebleau 1601 - Saint Germain-en-Laye 1643), rei de Catalunya del 23 de gener de 1641 al 1643. Nomenat per la Generalitat. Morí a Saint Germain-en-Laye el 14 de maig de 1643 i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Lluís II de Catalunya (
Lluís XIV a França), (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) rei de Catalunya 1643 al 1659 (Tractat dels Pirineus), nomenat per la Generalitat. Lany 1700, amb un Carles II moribund, va fer falsificar el testament de Carles II per a que l'hereu fos el seu net Felip de Borbó. Va morir el 1 de setembre de 1715 de gangrena, uns pocs dies abans de fer setanta-set anys. El seu cos jau a Basílica de Saint Denis a Paris.

Felip III de Catalunya-Aragó (
IV de Castella) (Valladolid 1605 - Madrid 1665 ), comte de Barcelona del 1659 al 1665). Enterrat al Escorial.

Carles II de Catalunya-Aragó el Fetillat ( Madrid 1661 - íd. 1700 ), comte de Barcelona (1665-1700). Enterrat al Escorial

Felip IV de Borbó, 1ª època (1700-1705)
(V de Castella) ( Versalles, França 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Nàpols (1700-1707) i rei de Sicília (1700-1713). Compte de Barcelona 1700-1705). Jurà les Constitucions Catalanes.

Carles III d’Aragó i d’Àustria, l’Arxiduc (Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic ) ( Viena, Àustria, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740 ) fou Carles III com comte de Barcelona (1706-1714), i rei d'Aragó, de València (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720), de Sicília (1706-1714 i 1720-1738), de Nàpols (1706-1738) i rei de Castella (1706-1707) (encara que en les llistes oficials de les Corones d'Aragó i de Castella no hi és comptat).

COMTES DE BARCELONA
i Reis d'Aragó, Mallorca, València, Castella i Jerusalem. Casa dels BoBons

Felip IV de Borbó, 2ª època
(1714-1724) (V de Castella) ( Versalles, França 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Nàpols (1700-1707) i rei de Sicília (1700-1713), Abolí les Constitucions Catalanes amb el Decret de Nova Planta.

Lluís III de Borbó, (
I de Castella) (1707-1724). Rei el 1724. Fill de Felip IV Enterrat al Escorial

Felip IV de Borbó, 3ª època (1724-1746).
Enterrat a la La Granja de Sant Ildefons.

Ferran III de Borbó (
VI a Castella), ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Odón 1759 ), rei de 1746 a 1759). Fill de Felip IV . Enterrat al Escorial

Carles IV de Borbó (
III de Castella) (Madrid 1716 - íd. 1788), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).Fill de Felip IV. Inventà l’actual bandera d’Espanya, pero amb l’escut de Castella. Enterrat al Escorial

Carles V de Borbó (
IV de Castella ( Portici, Regne de Nàpols 1748 - Roma 1819 ), Rei d'Espanya (1788-1808). Abdicà a favor de Napoleó. Enterrat al Escorial

Ferran IV de Borbó 1ª època (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1808). Abdicà a Baiona a favor de Napoleó.

Josep Bonapart ( 1808 -1812 ). Corte, Còrsega 1768 - Florència 1844 ), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). Va ser enterrat a París.

Napoleó Bonapart (1812-1814). Nascut a Ajaccio, Còrsega, el 15 d'agost del 1769, un any després de la compra de l'illa per part de França a la República de Gènova, i mort el 5 de maig de 1821, a l'illa de Santa Elena. Annexiona Catalunya al Imperi el 1812. Derogà el Decret de Nova Planta i oficialitzà el idioma català. Enterrat a París.

Ferran IV de Borbó 2ª època (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1833). Enterrat al Escorial

Isabel I de Borbó (II de Castella) (1830-1904). (Madrid, Espanya 1830 – París, França 1904 ) fou de iure la primera reina d'Espanya (1833-1868). Enterrada al Escorial

Amadeu I de Savoia. (Torí 1845 - 1890). Príncep d'Itàlia de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que esdevingué rei d'Espanya des de 1871 fins a 1873 com a conseqüència de ser elegit per les Corts del Sexenni Revolucionari.

Alfons V de Borbó (
XII de Castella) (Madrid 1857 - El Pardo 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). Canvià l’escut de la bandera d’Espanya a l’actual, copiat del de la 1ª República. Enterrat al Escorial.

Alfons VI de Borbó (
XIII de Castella) (Madrid 1886 - Roma 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931). Abdicà i s’exilià al guanyar els republicans les eleccions municipals de 1931. Enterrat al Escorial.

Joan de Borbó, (La Granja de San Ildefonso (Segòvia), 20 de juny de 1913 - Pamplona (Navarra), 1 d'abril de 1993). Autoanomenat Comte sense jurament. Enterrat al Escorial.

1 comentari:

bocachete ha dit...

Està molt bé. Us passo les que falten:

- Enric I (IV de Castella) és enterrat al Monestir de Santa María de Guadalupe, a Extremadura.
- Joana "la Boja", encara que no compti, és a la Capilla Real de la Catedral de Granada.
- Carles III (l'Arxiduc) a la Kaisergruft (Cripta Imperial) de Viena.
- Ferran III (VI) no és a l'Escorial, sinó al Real Monasterio de las Salesas de Madrid, també anomenat de Santa Bárbara.
- Josep I i Napoleó I són a l'església dels Invalides de París.
- Amadeu I, a la Basilica de Superga, prop de Torí, panteó de la casa de Savoia.