2 de set. 2006

CORONA CATALANA




Era una assignatura pendent del meu web això de com s'havia de dir del conjunt d'estats que formaven la corona catalana.
A mi lo de confederació catalano-aragonesa sempre m'havia semblat massa generós pels aragonesos, dons ells, en el moment de la cessió de Ramir a Ramon Berenguer estaven a punt de desaparèixer.

Per un costat el seu rei Alfons havia nomenat hereus del regne d'Aragó a les Ordes militars, per altra el seu Oest estava envaït pels castellans.
Per si tot això no fossin prous problemes, aprofitant el moment els navarresos s'havien tornat a independitzar.
Aragó no tenia així, en aquell moment, ni la tercera part de territori que Catalunya, i ademes el seu est era habitat per catalanoparlants.
De fet la invasió castellana va ser aturada per Ramon Berenguer, qui també va conquerir Saragossa.

Hagués tingut prou potencia militar Aragó per si mateix per a "reconquerir" la resta del que actualment es el seu territori sense els catalans ?. Possiblement no, possiblement Aragó avui seria una província i no tres, com una espècie de Logroño o Cantàbria. Una cosa "exòtica" del sistema autonòmic espanyol.

I desprès al resultat de tot l'esforç fet en diners i homes quasi explusivament pels catalans li hem de dir "Corona d'Aragó"?.
No fotem.!

Una de les premisses que em vaig proposar quan vaig començar la web XPOFerenS va ser, en qualsevol qüestió anar al origen, o a algú que hagués treballat sobre el origen de cada fet històric. Tota la historia d'Espanya esta trabucada per centenars d'historiadors que han estat mes propagandistes polítics que altra cosa. La majoria dels historiadors espanyols tenen el mateix criteri que els comentaristes d'esports de la COPE quan parlen d'un partit del Barça.
I em vaig topar amb l'article d'en Santi Vallet que feia referencia al llibre d'en Caius Parellada i Cardellach, on l'historiador aporta les seguents dades:


En primer lloc les expressions "regne d'Aragó" o "Corona d'Aragó" en tots els documents antics es refereix tant sols a l'Aragó. Nomès hi ha un cas en que un rei ho apliqui al total dels seus regnes i aquest no es altre que Ferran el Catòlic. O sia, durant 400 anys això del "regne" o "corona" d'Aragó es refereix tant sols a l'Aragó, i nomès hi ha un rei, i en un sol document entre milers, que ho apliqui a tots com a genèric.

Es fa la mateixa trampa que amb la "marca hispanica" un altre invent dels historiadors espanyols del S XVIII.

REIS CATALANS:
ningú pot dubtar que tots els reis d'Alfons a Martí l'humà es consideraven a si mateixos catalans.
Però això tampoc es pot dubtar dels reis Trastamares, malgrat la seva nissaga fos d'origen estranger, es comportaren sempre com a catalans, de la mateixa manera que en Joan Carles es considera espanyol, malgrat ser la seva nissaga d'origen francés, i tenir avies i besàvies de tots els països europeus.

EL TESTAMENT D'ALFONS

Octubre de 1131.El rei nomena hereus del regne a les ordres militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple en terceres parts.
Els navarresos s'independitzaren, i els aragonesos per por de passar a dependre dels navarresos van nomenar rei a Ramir, germà del rei.
Ramir mai no va ser reconegut com a rei per l'Església romana, de la qual el regne era vassall.
En 1136 Saragossa, Calataiud, i Alagón estaven en poder dels castellans.

EL PACTE
Tres anys desprès, el rei Ramir li dona el regne i filla a Ramon Berenguer :"Ego Ramimirus Dei gratie Rex Aragonensis dono tibi Raymunde Barchinonensis Comes et marchio filiam meam in uxorem cum totius regni aragonensis integritate sicut pater meus Sancius rex vel frates regni mei Petrus et Ildefonsus melius habuerunt vel tenuerunt."
I al novembre del 1137, exigeix a tots els reus homes, cavallers, eclesiàstics i pedites, obeeixin a Ramon Berenguer com a llur rei ("tam quam rege")

Posteriorment es Ramon Berenguer qui deslliura a les ordres militars del testament d'Alfons, pactant una amb una amb elles, i signant acords, el 16 d'Octubre de 1140 amb l'orde del Sant Sepulcre i amb l'orde de l'hospital, i en novembre del 1143 amb el Temple. "Donem i cedim a Ramon Berenguer i a tota la seva progenie.... la terça part del regne que ens pertany.... per dret del testament del rei Alfons".
Aquests pactes foren aprovats pel Papa en sendes butlles.
O sia, legalment els aragonesos no van respectar el testament, i el regne l'obté Ramon per donació de les Ordes i en cap lloc es fa esment de la reina, que ho es per ser la muller de qui té els drets reials, i no per dret propi.

Per altra part no existeix cap testament on Ramir doni el seu regne a la seva filla, cosa que no podia fer evidentment perquè ja l'havia donat en vida al Compte de Barcelona. Tot això invalida la teoria d'alguns historiadors que veuen el regne com a part de la dot per casarse amb la filla, o que els drets reials passen a traves de Peronella.

Alfons hereta per testament del seu pare Ramon Berenguer (Agost de 1162), el comptat de Barcelona, l'Aragó, Carcassona i Narbona, i la Cerdanya la hereva el seu germà Pere.

LA CORONA
Les coronacions dels reis d'Aragó celebrades a Saragossa es feien en català, per disposició de Pere III.


L'any 1388, a les Corts Generals de Montsó un síndic de Saragossa es queixava de que les lleis civils i processals es redactessin en català. I això no significa que el rei fos o se sentis català, sinó que demostra que tota la administració era catalana.
La Corona era catalana i així si referien a ella tots els altres membres de la "confederació" :
Els jurats de Palerm a Sicília escriuen "regnum Cathaloniae" referintse a les Corts Generals de Casp.

L'ADMINISTRACIÓ REIAL
Tota l'administració reial de la "corona" radicava a Barcelona.
El perquè Catalunya al absorbir l'Aragó no es fussionà va ser perque els catalans no van voler perdre drets respecte al rei.
I no es convertí en un regne, que es una cosa que a la gent actual que només veu "categories de país" segons la corona que porti el cap d'estat no entén, es degut a que en aquella època un regne era una "propietat" o com deien a Castella: "el rey es señor de villas y haciendas", i en canvi Catalunya era un estat mes modern i democràtic (no com ara s'enten evidentment, pero amb molt mes control sobre el sobirà que un regne), on els seus ciutadans tenien un govern lliure i sobirà del país, amb Constitucions i Lleis, i eren governats per un Príncep (primus inter pares, deien aleshores).

O com diu Parellada :Catalunya no volgué constituirse en regne, per la significació que tenia el terme de subjecció al sobirà, mentre que Principat es equivalent al govern del país.

La Cancelleria Reial era la Cancelleria de Catalunya. El Canceller de tota la "confederació" era el Canceller de Catalunya. També ho eren tots els altres membres, el Vicecanceller, el Regent, el Camarlenc, el Protonotari i el Mestre Racional, els oïdors, els promovedors, els correus, els secretaris, el confessor, i el capellà del rei.
Excepte el Majordom que hi havien tres, un per Aragó, un per Barcelona i un per València desde Pere Terç.
En l'època del rei Joan I, 1397, s'establí que hi haguessin tres Cancelleries. Una per València, unaltra per Aragó, i la de Catalunya que seguiria regint sobre Mallorca, Sardenya i Còrsega, però aquestes dues noves Cancelleries actuaven merament com a delegacions.
Inclòs a l'època de Ferran II, amb una Cort itinerant, tots els oficials de la Cancelleria Reial eren a Barcelona.
En cap lloc dels Fueros d'Aragón s'hi fa esment a l'existència de una Cancelleria Reial a Aragó.
Fins l'any 1419 va haver un sol Mestre Racional per a tots els regnes, i desde aquest any va haver un Mestre Racional de València.

El Consell Reial o Consell de guerra era radicat a Barcelona i format per catalans, com no podia ser d'altra manera dons els aragonesos mai es van implicar en les conquestes mediterranees ni en els afers internacionals.

En les Corts de 1283, els aragonesos es queixaren al rei dels "recaptadors de rendes que eren jueus, i dels jutges estrangers d'altres llengües". Per a governar l'imperi, els reis catalans delegaren en Virreis, no existint mai virrei a Barcelona sinó Lloctinent.
Normalment el lloctinent era la reina o el príncep hereu. Fins a Ferran II no es va nomenar cap virrei de Catalunya. Ferran va nomenar virrei a Enric, compte d'Empúries, cosí seu, amb la protesta de les institucions catalanes.
Castella no tenia virreis dons era un regne únic, i només tenia un Almirall, hereditari, els Enriquez.

L'IDIOMA "OFICIAL"
La majoria dels documents oficials dels reis, desde les capitulacions de Ramon Berenguer i Peronella fins a els capítols de les Corts de Montsó de Felip III de 1620 son en català. per tant si hi havia una llengua "oficial" de la Corona aquesta era sense dubte la catalana.
No nomès això sinó que els primers Furs d'Aragó estan redactats en català, fins que el Justícia d'Aragó els va traduir al llatí.
Tota la documentació reial que hi ha al Arxiu Reial de Barcelona ( perquè el arxiu de la Corona d'Aragó de Saragossa el van cremar els francesos ) dirigida a càrrecs d'Aragó o a les mateixes Corts d'Aragó son en català.

CATALANS O ARAGONESOS ?
En la majoria dels escrits forans, es tracten a la suma de tots els regnes com a catalans:
Eduard III d'Anglaterra :"mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricam" ( EL 1340 Mallorca era independent ).
Guillem de Baux, Príncep d'Orange "... a l'emperador de Barcelona",1210.
Marcabru "Avec l'aide de Portugal et de Navarre e pourvú que l'emperateur de Barcelone ", 1261.

Les cartes que dirigia la Cancelleria als reis de Marroc, al soldà de Babilonia, al soldà d'Egipte, o al rei dels Mogols son totes escrites en català.

Els Consellers de Barcelona utilitzaven expressions com "totam nationenm cathalanorum". (1437)
Els tractats signats amb altres reis utilitzen la formula "....per los regnes nostres d'Aragó, e de València, de Catalunya...."
Pere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae", significant així que era l'hereu de tots els reialmes.
El rei Jaume II, en carta al Dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília et Cataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereix a tots els territoris ibèrics.
El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum quam castellanorum".
A les mateixes Constitucions, Volum Corts I, 1292 afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca i els comptats Catalans del nord "de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum Aragonum, Valentie et Comitatus Barchinone" amb el que queda clar que el nom de tot el reialme es Catalunya.

Els Sards de Càller reclamen ésser representats a les Corts Catalanes.
Els Sicilians de Palerm mentres duraven les Corts de Casp es refereixen a tot el regne com "...regnum Cathalonie quod es açephalum rege..."
El mateix historiador aragonès Zurita afirma :"fou nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya, Martí l'Humà", deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.

LA NUMERACIÓ DELS REIS :
Tothom sap que els reis desde Ferran el Catòlic tenen numeracions diferents segons es faci servir la numeració castellana o catalana, per exemple el mateix Ferran el Catòlic es Ferran II a Catalunya i Ferran V a Castella.

Els historiadors aragonesos o castellans veuen com una cosa exòtica que els catalans numerem els nostres reis de Alfons I a Ferran II amb una numeració diferent a l'aragonesa, però resulta ser que els exòtics son ells, perquè els reis feien servir la numeració catalana en referirse a ells mateixos.

No nomès això sinó que els reis feien servir la numeració catalana també en la seva correspondència amb l'Aragó o els actes de Cort a l'Aragó, entenent així que la dinastia aragonesa havia desaparegut amb el rei Ramir.
Pere Terç (així signava) va fer esculpir les estàtues dels seus vint predecessors, i això es correspon amb els onze Comptes de Barcelona, i els nou Comptes-reis.

ARXIU REIAL DE BARCELONA
L'Arxiu central de la Corona era l'arxiu de Barcelona. En cap document de 1100 a 1714 els reis o la cancelleria o cap funcionari reial l'anomena Arxiu de la Corona d'Aragó, perquè tothom tenia clar aleshores que la Corona d'Aragó es referia tant sols al Regne d'Aragó, i que en canvi, l'arxiu de Barcelona era l'arxiu central de la Corona.
L'invent del nou nom es de 1833.

LA BANDERA
La bandera d'Aragó era una creu blanca sobre fons blau, i això ho afirmen fins i tot historiadors aragonesos com Lucio Marineo Siculo, a la seva Crònica de Aragón.

El famós historiador Zurita afirma que la utilització de les armes del Comptat de Barcelona a l'Aragó son part dels acords entre Ramir i Ramon Berenguer.
El escut actual d'
Aragó amb quarts no s'el inventen fins 1499.

Fixeu vos que fins i tot, a l'enterrament de Joan II, el cavaller que representava a l'Aragó anava guarnit de
camp d'atzur amb creu blanca d'argent, i això ja era l'any 1479.

L'IDIOMA LLEMOSÍ
Existeix la fantasia a València de que l'idioma que ara anomenen valencià prové junt amb el català d'un altre idioma anterior anomenat llemosí.
Hi ha una altra "línia d'investigació" a València que diu que abans de que arribes en Jaume I ells ja parlaven valencià. Aquesta teoria a mi m'agrada mes, encara que sigui mentida, perquè si així fos voldria dir que ja érem tots catalanoparlants abans de la invasió àrab i també mentres aquesta durava.

Això del llemosí es una aberració que apareix per primer cop l'any 1521 en una edició del Blanquerna de Ramon Llull feta a València :"traduït i corregit ara novament dels primers originals i estampat en llengua valenciana", "......retenint alguns vocables de la llengua llemosina primera".
Curiosament aquesta edició del Blanquerna compta amb un finançar mallorquí, Gregori Guenovart, editor català, Joan Bonllavi, i impressor valencià.
I interiorment tot el text es idèntic al de l'edició catalana, per tant no sabem si es català, valencià o llemosí.

ELS EXERCITS I LES GUERRES
En temps del rei Pere Terç, els castellans envaïren novament l'Aragó, i l'exercit català "tan ennoblecido de infantes, grandes barones y cavalleros con gran distinción, vinieron ....en socorro de Aragón, pues nunca nuestro reino desde tiempos de los moros tuvo tan gran peligro", segons Pedro Abarca.
Segons Marichalar y Enrique "los catalanes tuvieron la gloria de salvar al Reino aragonés formando con tan rapidez un ejercito para defender Zaragoza que obligó al rey castellano a variar sus planes".

Una altra idiotesa històrica es la teòrica existència de Almiralls d'Aragó, perquè mai s'ha vist cap flota de guerra salpant de Saragossa per l'Ebre. L'únic Almirall d'Aragó existent es en Ramon Folch de Cardona i Enriquez, cosí de Ferran el Catòlic.
Desde Galcerà de Pinós, els Queralt, Els Perellos, els Santapau, en Bernat de Cabrera, fins els almiralls Folch de Cardona i Colom o Lluís de Requesens, tots els almiralls son catalans.També existien vicealmiralls a València, Mallorca i a Barcelona, però no a l'Aragó.
Potser la causa de aquesta injustícia fora que Aragó no te mar?.

El finançament de les guerres
A les Corts celebrades restà escrita la col·laboració econòmica de cada regne en les campanyes militars o en l'hisenda reial.A les Corts de Montsó de 1362 es recolliren els següents diners : Aragó 60.000 lliures, València 53.000 lliures, Mallorca 15.000 lliures i Barcelona 122.000 lliures. En les Corts de 1599 : Aragó 210.000 lliures, Barcelona 1.100.000 lliures.

Alguns autors fantasejen amb el fet de que a les hosts almogàvers hi haguessin també aragonesos, en canvi a Grècia tenen clar que la "venjança" va ser catalana.

LA POLÍTICA EXTERIOR
Els Consols catalans atenien els afers no nomès dels ciutadans catalans sinó també dels francesos i castellans ( carta de Pere III al soldà de Babilonia).
Tota la correspondència diplomàtica era tramesa a Barcelona. Es mes, en època de Ferran el Catòlic, les altres Corts europees trametien la correspondència diplomàtica al regne de Castella a nom de Ferran.

"Sota el nom de catalans eren designats en aquells temps als aragonesos i tots els altres vassalls dels nostres reis, encara que Papes, Reis i autors nomès nomenin als catalans com a nació mes numerosa i principal." N.F. de la Penya

"Convé, abans de tot, recordar que amb el nom genèric de catalans eren designats a l'Edat Mitjana tots els naturals de la Monarquia Federativa d'Aragó", Rubió i LLuch.

Un cop llegit tot això queda clar que alguna influencia hauria de tenir tota la argumentació donada per Caius Parellada.
Es sorprenent que el dia que la Unió Internacional d'Astrònoms debat sobre si Plutó deixa de ser planeta als TeleNoticies els preocupi que s'hauran de canviar a tota presa tots els llibres de text per una cosa tant simple i llunyana, i en cap TeleNoticies es plantegin que s'han de canviar els llibres de Història en el que respecta al nom de "Corona d'Aragó" o a la catalanitat dels descobridors i conqueridors d'Amèrica.

I ja per rematar explicarvos que el famos simbol dels reis católics, "el yugo y las flechas" en qualsevol web "rareta" trobareu el seu significat :" el yugo de la unión de España y las cinco flechas representan a los cinco reinos de España".
Pero esclar, al 1476, quan els reis disenyen aquest simbol, Granada no estaba conquerida, ni Navarra, ni Canaries, i Portugal no era d'ells, així que els cinc regnes no poden ser cap altres que "Castella, Aragó, Valencia, Mallorca i Catalunya".

Esclar que, i aixó tampoc ho expliquen, cap dels dos reis apostà per la continuitat de la Unió. Isabel nomena hereva a Joana, sabent que no podia ser reina a Aragó perque les dones no podien heretar els regnes, i Ferran es tornà a casar, i segurament va morir dels esforços per a procrear un nou hereu pels regnes catalans un cop mort el fill d'ell i Germana de Foix.
Carles I manteni la unitat de corona gracies a un cumul de casualitats. Pero aixó tampoc era nou. Els seus avis, els Reis Católics també van ser reis per casualitats o per mera usurpació.


Ademès la Isabel s'autoproclama reina de Granada, America i Canaries ilegalment en el seu testament, quan Granada va ser una conquesta conjunta, amb els almogavers en primera linia de combat i la marina catalana, dirigida per l'Almirall Lluis de Requesens bloquejant per mar els subministres, America va ser una descoberta totalment catalana amb un Virrei nomenat pel rei Ferran, finançat per la Corona Catalana, i fins i tot amb els primers catorze evangelitzadors catalans, i
Canaries, que ja era vasalla de la Corona Catalana per butlla Papal desde 1351, es confedera per pacte a la Corona catalana signant l'acord Tenesor Sermidan i Ferran II, en 1481.


NOTA: Moltes gracies al Santi Vallet, per haverme encaminat
cap a aquest genial llibre d'en Caius Parellada.
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=214114




44 comentaris:

Anònim ha dit...

D'un nivell baixíssim consistent en prendre unes dades per unes altres menyspreant-ne mils d'altres i fer afirmacions rotundes sense fonament.

Et faré una revelació que et canviarà la concepció del món: EL CONCEPTE DE "NOM OFICIAL" NO VA EXISTIR FINS AL SEGLE XIX.

Per això no es d'estranyar que hi hagi diferents aplicacions territorials d'un topònim. Només cal saber buscar i no quedar-se amb un sol text, ja que es pot trobar de tot. Per exemple: "En alcuna part de Cathaluya qui ha nom Cathaluya veyla, axí com tot lo bisbat de Gerona e quax la meytat del bisbat de Barcelona que és part lo flom de Lobregat ués Orient e la mayor part del bisbat de Uic... En altra part de Cataluya que és per tot lo dit flom de Lobregat ués Ponent, que tots temps sol esser apelada del temps del senyor En Ramon Berenguer comte de Barcelona en çà, noua Cathaluya..."

Abans tenim que el comte de Barcelona tenia molts altres títols entre els que es trobaven alguns de rei i que el més important d'ells des del punt de vista heràldic era el d'Aragó pel fet de ser el més antic. Per això, per molt que alguns es facin els autistes la manera habitual de signar era "Rei d'Aragó, València, i Mallorques i comte de Barcelona, et caetara...)

Jordi Benplantat ha dit...

El que no es pot fer es donar importancia politica a una cosa que nomes te importancia "desde el punt de vista heraldic", i aixó es just el que fa anys s'ha fet.
Si analitzesim que representaba realment Aragó economicament, politicament i militarment a l'edat mitjana ens adonariem que no era res mes que una "regió autonoma" de l'Imperi Català, amb un poder politic equivalent al que ara té Extremadura per exemple.

Sergi Turiella ha dit...

Bé, les questions sempre es poden polir. Per exemple, la jerarquitació dels títols nobiliaris es va fer en l'Edat Moderna, per part dels francesos. Cal aclarir a més a més, que un títol a l'Edat Mitjana(classificació històrica francesa també!)només representava la funció o càrrec, el rang no és el mateix que la jerarquia. I normalment, al contrari, el títol més important és l'últim, perquè al ser el primigeni, i d'on sortia la nissaga familiar, en el nostre cas el de comte de Conflent!
Una altra cosa, Catalunya és un Principat, i per tant, no hi ha rei a la terra. A més de la superioritat de les Constitucions per sobre de tothom, com a homes lliures, cal tenir en compte que el Rei de Catalunya és Jesucrist, o Déu. Això es pot comparar amb l'organització política dels nordamericans!.
Una altra qüestió és saber si Isabel va ser també comtessa de Barcelona?

Anònim ha dit...

Comença per arreglar les qüestions ortogràfiques, que m'espanto, i segur que al llibre no hi eren.

Jordi Benplantat ha dit...

sr Anonim: si us espanteu gaire potser millor la propera vegada ho redacto en castellà i no trobareu cap problema.
Es mes, m'encanta ferho en castellà perque "fa mes mal".

Guillén ha dit...

Redirigido desde el debate de Wikipedia, no puedo resistirme a escribir alguna cosa. Desde luego la visión de que Cataluña no tenía reyes porque era una democracia es, por decirlo de algún modo, esperpéntico. Era un país igual de feudal que todos, igual de injusto, en el que el poder lo tenían cuatro nobles del interior y la burguesía rentista de Barcelona. Y sino que se lo pregunten a "la busca" o a los pagesos de remensa.

Sin duda lo más cómico es decir que las capitulaciones de Petronilla y Ramón Berenguer estaban en catalán... atiza!! Antes que les Omilies d´Organyà!!

A veces parece que los nacionalismos busquen la autocomplacencia en el pasado... más o menos lo mismo que hizo Franco y se siguen creyendo a pies juntillas 30 millones de españoles.

Jordi Benplantat ha dit...

Les Homilies d'Organyà son de 1080-1095.
Els acords matrimonials de ramón Berenguer i Peronella son del 1137.

ramon ha dit...

Vamosne a charrar falcetos, carnuzs en ixos temps ros catalana non yebais cosa, yeba catalunya ra que unionse t'aragon y no al cruzao como t'os vagaria ta vusotros

Aragon ye nazion,
dende siempre
i a fabla a suita luenga

pep ha dit...

Estimat Benplantat:

He d'admentre que sembla vosté prou ben informat. Ara bé, ni el món comença amb Guifré el Pilós, ni hi va haver mai cap Imperi Català.

Si parlem de fets històrics, parlem-ne, però no hem d'extraure conseqüències polítiques.

No hem de caure al mateix error que els que ens parlen d'un imperi castellà.

Salutacions.

Guillen ha dit...

Estimado amigo, siento decepcionarle, pero las Homilies d'Organyà datan de finales del siglo XII o principios del XIII (algunos expertos llegan a concretar la fecha de 1204...). En conclusión son casi setenta años posteriores a este matrimonio, cuyas actas -puedes estar seguro- están en latín, lo que no quita que en el siglo XIV o XV se reprodujesen traducidas al catalán o el aragonés.

Es sólo un ejemplo de las fantasías históricas sobre las que algunos quereis construir el futuro. Cataluña no necesita reinventarse su historia para poder presumir de ella, y el libro de Caius Parellada es un perfecto ejemplo de autoodio.

Trujas ha dit...

Menos mal que estamos alguno que otro que entendemos catalán un poco para darnos cuenta de la cantidad de tontadas que en este artículo se desprenden...

Habrá que quemar todos los libros de historia hasta la fecha porque os de la real gana de reescribirlos... más o menos como caperucita pasó a ser AZUL cuando llegó el régimen que tanto oidais.

Anònim ha dit...

Y alguno se lo cree y todo.

xpoferens ha dit...

No entendré mai perque la gent es preocupa tant si es un "panflet"
Apart del comentari sobre Organyà, tots els altres no aporten cap argument.
No he trobat on diu el texte que les Capitulacions entre Peronella i Ramón Berenguer fossin en català.Jo al text veig que estan en llatí, pero si algú confon català amb llatí no es culpa meva.

Anònim ha dit...

Carai, tu! Molt interessant. No m'estranyen gens aquests comentaris que veig per aquí: quan un fet històric demostra que la seva història és una gran mentida, intenten desqualificar l'explicació demostrant alguna petita inexactitud del text, però oblidant-se de tota la resta.
Series un interessant conversador als sopars tertúlia d'Histocat (no sóc de l'organització però vaig als sopars). Aquest dimarts n'hi ha un. Pots mirar a www.histocat.cat

Anònim ha dit...

Benplantat, et felicito perquè des de que treballem en això de la recuperació històrica, de tot el que s'ha furtat a els nostres avanpassats i que inexorablement, a poc a poc va sortin a la llum, van sortin tots aquests fatxendes que no tenen cap argument i que només saben que faltar al respecte. El que no saben es que ja fan tard, que s'ha acabat la comèdia i que ara toca treure les caretes dels que han estat manipulan l'història en els darrers segles.

Tenim molta feina per endavant Jordi, i mira que riurem amb aquesta colla.

Endavant

Èric

Gerard Péreulària ha dit...

Gràcies Jordi entre Tots Catalunya sortirà de la Fosca....Venjarem la sang i el silenci dels nostres avantpassats Salut!!*!!

Anònim ha dit...

Me parece increible que alguien se aburra tanto para no solo inventarse la historia sino también crear este blog, que no dice mas que mentiras.
Los aragoneses tendriamos que ser mas orgullosos porke no solo hemos perdido la fabla, sino que tenemos que aguantar que se inventen nuestra historia.
No queremos ser mas que nadie, solo queremos que se respeten nuestros simbolos y nuestra historia.
NUNCA EXISTIó LA CORONA CATALANA,
ARAGON YE NAZIOooo!!!

anònim2 ha dit...

Ah ! Benplantat, que se t'ha vist el "plumero", tu ho que vols es fotre, ja ho dius al teu comentari : "...si ho dic castellà fa mes mal..."

Anònim ha dit...

¿Desde cuándo existe la corona catalana?
Los historiadores documentados nunca han hablado ni hablaran de dicha corona qque ni siquiera ha existido, porfavor documentate antes de escribir algo público porque haces daño a gente que se cree tus ideas nacionalistas que por otra parte son una idiotez.
Nadie os discrimina a los nacionalista sois vosotros mismos los que lo haceis y haceis daño a quienes son de vuestra comunidad y no opinan lo mismo que vosotros

Gonçal ha dit...

Crec que aquest 'treball de vacances' és prou seriós com per tenir-ho en compte:

http://elmonomudo.com/2010/08/06/la-corona-de-aragon-y-una-vision-incomoda/

Encara que una mica extens, a mi m'ha agradat i m'ha ajudat a aclarir alguns dubtes sobre el tema.

XPOferens ha dit...

La meitat està copiada d'aquí.

Jordi ha dit...

M'he llegit el llibre d'en Caius i després he trobat el teu blog, dos oasis enmig d'un desert d'incomprensió. Precisament estic preparant un treball al respecte i m'agradaria citar-te. Com et dius? Podem comunicar-nos per e-mail? Tinc alguns dubtes, sobretot quan parles de l'arxiu històric de la Corona i el fet que mai es digués arxiu de la Corona d'Aragó. No recordo aquesta informació del llibre d'en Caius. Me'n pots indicar la pàgina o, si no, dir-me d'on ho has tret?

Gràcies per la teva feina!
jnavarri@yahoo.com

Anònim ha dit...

Això em fa molta gràcia:

"Existeix la fantasia a València de que l'idioma que ara anomenen valencià prové junt amb el català d'un altre idioma anterior anomenat llemosí."

Tambè a Catalunya hi ha una fantasia semblant...

Però la veritat històrica és que abans de Jaume I tampoc no es parlava el català... a Catalunya... ni s´anomenava "català"... Es tractaria en qualsevol cas de l´occità en qualsevol dels seus dialectes.

I aquests dialectes els parlaven els conqueridors occitans que van venir a lluitar contre els musulmans... però no abans de la conquesta.

DE LAS CINCO VILLAS ha dit...

OSTIA ME HE ENTERADO QUE LE OBAMA ES CATALAN JA JA JA

Anònim ha dit...

Pero vamos a ver, Eso de CORONA CATALANA SERA LA DEL ROSCON DE REYES, esa de carton , porque no ha existido nunca jamas la corona catalana, era según los francos la MARCA HISPANICA (encima hispanica) y eran condaditos de poca monta, que unicamente se hizo un condado mayor, pero condado y punto con la unión entre matrimonios por intereses politicos, y luego gracias a la princesa aragonesa, petronila, se anexiono a la CORONA DE ARAGON, es mas, cuando las incursiones de los francos y cuando pusieron el límite en los condados de la Marca Hispanica, que asi se llamaba entonces catañuña, ni siquiera habia aparecido el vocablo CATALUÑA POR NINGUNA PARTE, y ya esta, menudo complejo de inferioridad por Dios.

Anònim ha dit...

L'ortografia i la qüestió sintàctica cal que la cuideu al blog, perquè és una llàstima que es maltracti el català d'aquesta manera... La passió no pot amagar la profunda mancança cultural que han patit els països catalans: som analfabets en la nostra llengua una immensa majoria d'habitants... Cal cuidar aquest tema... Des de València, una salutació sense acritud...
I hi ha alguna afirmació poc documentada... Cal esforçar-se... La veritat és la veritat, ens agrade o no...

Iñaki Revert ha dit...

Pero com es poden inventar tantes tonteries i manipular l'història d'aquesta manera.. Corono d'Aragó nen! Catalunya mai ha existit com a Corona..

Anònim ha dit...

Como valenciana afincada en Aragón y con vínculos afectivos con Cataluña, querría pedir tolerancia mutua y respeto. Compartimos delimitaciones territoriales, lenguas y tradiciones. Considero que es más interesante pensar en el presente y en un futuro común que en un incierto pasado que, ni conocemos con seguridad, ni nos hace mejores.

Marc ha dit...

Encara sort que ben aviat fotrem el camp d'aquest femer, perquè si no n'acabaríem fins el coll...

Visca Catalunya!

Anònim ha dit...

Sí a uno le da por pensar y deducir y luego buscar documentos de esa época sobre todo en la época de Jaume I y dejando de lado sentimientos que no te dejan ser objetivó
Os sorprenderías todos de lo que era Catalunya

Anònim ha dit...

Catalunya no era un Reyno eso es verdad.
Los catalanes quieren verlo así por sentimiento , el resto quieren tirar a Catalunya por el suelo
Ser un condado como el de Barçelona tenía el mismo poder que cualquier otro reinado
Como decía antes las cartas que le enviaban enemigos o aliados a Jaume I. La palabra Catalunya siempre estaba precedida por otra palabra,

Por ejemplo España no fue España hasta que se empezó a ponerle la misma palabra (imperio)

Anònim ha dit...

Y que sepan que yo estoy orgullo sísmico de pertenecer a los dos

Pep Gomis ha dit...

El nom històricament reconegut ha estat "Regne d'Aragó" o "Aragó", aplicat a tot el conjunt, encara que Catalunya va ser la part dominant. "Corona Catalana" és un terme que no ha existit mai. No deformen la història, per favor. És qüestió de llegir les cròniques catalanes.

Molt interessant. S'ha parlat de respecte. Doncs bé a Aragó no se li té cap respecte al català. A la Franja ho saben molt bé. Volen inventar-se una llengua o dialecte nou, el "LAPAO" MADE IN RUDI, UNA ABERRACIÓ. Als seus habitants els diuen "polacos", etc. Al País Valencià vam tenir un historiador argonés, UBIETO, que va fomentar l'anticatalanisme valencià.

Malgrat que la nostra catalanitat és induscutible, també és cert que el almogàvers tenien "Aragó! Aragó!" com a crit de guerra junt a "Desperta ferro!" i que en les cròniques es parla d'Aragó i del Rei d'Aragó referint-se a tota la corona. Això és així. Podeu consultar les crponiques de Jaume I i de Muntaner. També és cert que internacionalment érem considerats tos catalans, com passa amb els papes Borja, valencians que rebien el gentilici de catalans.: "La Curia romana en mani dei catalani".

La denominació "oficial" no era altra sinó "Regner d'Aragó" o "Aragó " a seques, encara que el predomini de Barcelona era indiscutible fins al segle XV que passa a la ciutat e regne de València. El Segle d'Or de la Literatura Catalana és, bàsicament, valencià. El creador de la llengua catalana literària és un mallorquí- Llull- , el millor poeta, un valencià - Ausiàs March - i la millor novel.la és valenciana - Tirant lo Blanch -. València i les Illes han estat fonamental en el conjunt de països de llengua catalana.

M'agrada la veritat científica, no les deformacions fetes per un o altre costat.

Pep Gomis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Me gusta como empiezas el blog, ya denota el caracter que vas a imprimir.
Como los condados catalanes aportaban mas a la corona de aragon es injusto que se llamase corona de aragon y por ello lo cambio a "imperio catalan"

=====
I desprès al resultat de tot l'esforç fet en diners i homes quasi explusivament pels catalans li hem de dir "Corona d'Aragó"?.
No fotem.!
=====

Esto es una conspiracion de los historiadores desde el siglo 11 para que no aparezca reino de cataluña por ninguna parte. Ya lo decia Groucho: "Estos son mis principios. Si no le gustan tengo otros." y sin duda se referia a la corona de cataluña. :)

Anònim ha dit...

De lo más patético que he visto.
Con gente que escribe estos "blogs" poco podemos hacer.
Hay que viajar más... Y leer también.

Anònim ha dit...

Como aragonés y proto-historiador que soy, no puedo hacer nada más que llevarme las manos a la cabeza al leer semejante aberración. ¿No os conformaís con vuestros intentos de anexionar parte de nuestro territorio al vuestro? ¿Ni con las 117 obras robadas de nuestras iglesias? Ahora también nos queréis robar nuestra historia, o mejor dicho, adulterarla para aparecer como los "mejores".

Por si no lo sabes, existe una asignatura dentro del grado de Historia, la cual se centra exclusivamente en nuestra historia, y la relacionada con la Corona de Aragón (Nada de Corona Catalano-Aragonesa, ni Corona Catalana, y ni mmucho menos, Imperio Catalán).

¡Basta ya de querer llamar la atención manipulando el pasado!

Jordi Prat ha dit...

Aquests disbarats que s'han escrit en aquest blog denoten ignorància i falta de respecte a la Història.

Carles Gasques ha dit...

Gracies per aquest recull d'informació que ens aclareix com i quan es comença a voler minoritzar a la nació catalana en la història.

Facta non verba,

SAM VIU ha dit...

Aragón, l'any 1000, eren 30.000 habitants... Dir que axó, es una nació, es una perogrullada...

Xavi tron ha dit...

....cuando una persona está educada con falacias , manipulando su mente desde niño,
no reconocerá nunca la verdadera historia de su linaje

Xavi tron ha dit...

Entalto Aragón!!! Desperta ferrooooooooo!!!

Otger Cataló ha dit...

"Ladran, luego cabalgamos"

Jejeje, que siiiií, que Aragón es un reino, concretamente el reino de Monegros.

Qué los almogàvers eran del Reyno de Aragón, y cuando atacaban gritaban "desperta ferro", eso sí, en catalán, para que nadie descubriese su origen del alto aragón.

Y Cataluña, perdón, el condado de Barcelona, era propiedad del Reyno de Aragón, donde ataban los perros con longanizas y en donde se hablaba catalán, desde el rey hasta los porqueros, por eso todos loa maños actuales (exceptuando los de la Franja) saben catalán ya desde que nacen.

A ver Jaimito, dime la tabla del 7:

4 x 1 es cuatro
4 x 2 son doce
4 x 8 trece...

Anònim ha dit...

http://www.elnacional.cat/uploads/s1/11/93/20/BO-ESTATS%20de%20la%20Confederaci%C3%B3.%20Any%201653.jpg