PRECATALUNYA ( part I) Llegendes

LLEGENDES D’OTGER:
Tots coneixeu la llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la Fama.
La fundació nacional de Catalunya s’atribueix a Otger Cataló, un suposat personatge de llegenda.

La llegenda ens diu que Otger Cataló, sobrevisqué al atac sarraí que arriba
fins els Pirineus. Allí s’amagà malferit en una cova, només amb la companyia del seu gos ganguil.
S’alimentava de fruites silvestres i de la llet d’una ovella. Mentre anava curant les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el fi de tornar a combatre els invasors del país. Una cop recuperat, el seu corn de caça ressonà per les valls, cridant a tots els catalans a tornar a la lluita contra el invasor. De diferents llocs arribaren amb les seves hosts nou senyors que començarien la reconquesta : Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana, desprès coneguts com a "Els nou barons de la Fama".

Els deu cavallers ajuntant les seves espases davant l’altar de la Mare de Deu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, es conjuraren per a recuperar el país als sarraïns. A la primera batalla ( Conquesta de Roses ) resultà ferit de mort Otger.

Buscant per internet mes documentació em vaig trobar que a Europa tenen dos Otger mes, pares de la pàtria.
El primer es un tal Ogier le Danois, que apareix a les Chansons de Geste. Existeix un poema en dotze cants compost par Raimbert de Paris, i que ve a dir que Baldoui, fill d’Otger es mort per Charlot, fill de l'emperador Carlemany, i per no matar-lo marxa a matar sarraïns.
L’altre es un tal Holger Danske mercenari danès a la cort de Carlemany, que mai va perdre cap batalla i que va merèixer fins i tot un compte de Hans Christian Andersen.

LLEGENDES D’ESPASES:

Respecte a les espases dels Comptes de Barcelona també tenim moguda dons la famosa espasa d’en Jaume I Tissó, que el rei va demanar als Templers de Montsó per a conquerir València es la mateixa espasa que Ramon Berenguer II perd a mans del Cid a la batalla de Almenar, i que desprès aquest li retorna (tizona) com a dot quan es casa amb la seva filla.

Per altra part tenim l’espasa Vilardella, que es conserva al museu militar de París. És una espasa de virtut que fa invencible al seu posseïdor, la màgia de les espases sagrades era reconeguda i temuda pels adversaris.

Aquesta espasa té una història gloriosa vinculada a la dinastia comtal catalana, hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cataló, que la transmeté a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II el dissortat.

Més enllà de la llegenda, la història documentada ens la situa a l’armeria reial durant diverses èpoques i en diverses batalles i conquestes, que Catalunya va realitzar durant la seva expansió medieval. Per la seva importància i transcendència, aquesta espasa és considerada l'Excalibur dels catalans.

La pregunta que ens ve al cap es si Otger Catalò va existir realment i si tots els seus barons son gent era realment contemporània, i per això hem de recórrer a buscar les dates i les genealogies.

Hi ha algun cavaller occità de nom Otger o Ogier que morís a la mateixa data que el Otger de la Llegenda? Anem a veure:

PRECATALUNYA ( part II ) Casal de Catalunya-Israelia

GENEALOGIA EUROPEA:
Des de la desfeta del Imperi Roma fins pràcticament el S XI Europa es una munió de petits reialmes, amb l’única excepció de la península Ibèrica on els visigots tenien sota dictadura militar els seus habitants. Aquest regne sense nom al que els visigots anomenaven Gothica Sors, perquè a cada mort de cada rei pràcticament s’el rifaven, va subsistir amb unes fronteres mai fixes fins que els seus habitants van demanar adherir-se al nou i creixent imperi islàmic, mes tolerant al principi i mes barat de mantenir.

Com ja deia Europa era una munió de petits reialmes, i una de les cases reials que desprès van tenir mes importància a Europa va ser la casa dels Catalonia, o sigui, la casa reial de Duro Catalaunum actualment Châlons-sur-Marne, en l'actual Bèlgica. El nom de la vila tenia el seu origen en la tribu celta dels katalauni, i es el territori que dona nom a la famosa batalla dels Camps Catalaúnics

Casa de Catalania:
01 Català el Gros (320-390), rei de 388 a 390.
........Fill de Conan (0300-0388 ), Rey de Bretanya
........Lugdunense, Israelia-Teudhalia (0340-0388),
........i de Santa Úrsula de Dumnonia Israelia-
........Teudhalia(0305-0320) morta a Colonia, Germania];
........net patern de Don Gerió vap Einudd Israelia-
........Teudhalia (0275-...), Rei de Dumnonia;
........net matern de Don Dionot vap Eiudd de Dumnonia,
........(Israelia-Teudhalia).
02fillde01 Catumany (338-405), rei de 390 a 405.
0302 Flamgur (357-415), rei de 405 a 415.
0403 Teudald (375-425), rei de 415 a 425.
........Canvia la capital a Angers.
0504 Pelles el Major (400-451), rei (425-451).
........Mort en la batalla dels Camps Catalaùnics.
06__ Sant Parsifal (besnét de Teudald) (440-?), rei (451-?)
0706 Sant Gerió (Lohegrin) (462-495), rei (?-495)
........El Regne de Catalania en aquesta época abarcaba
........almenys desde Anjou al oest fins els Camps
........Catalaunics (Champagne- Bretanya Lugdonense),
........ademes de Helvetia.
0807 Idulf (482-?), rei (495-?)
0908 Magnacari, (505-565), rei de 538 a 565.
1009 Waifar (?-573), rei de 565 a 573.
1109 Teodofred (590-?), rei de 573 a 590.
1211 Guandamir (?-604), rei de 590-604.
1312 Eudó (550-613), rei de 604 613.
1412 Herpó (555-614), rei de 613 a 614.
1512 Guandalbert (560-650), rei de 614 a 650.
..............Ega, fill de Guandalbert, regent de França
16__ Sant Gerí de Montglan (610-677), rei de 650 a 677.
........fill de Don Bodiló (588-643), net de Ega,
........casat amb Santa Sigrada.
1716 Boggis (629-688), (rei 666-688)
1817 Godofred (?-709), (rei 688-709)
__17 Llop (?-710), Duc d’Aquitana
1918 Arnau (669-740), rei de 709 a 740. Reconquerí Lyon.
........__18 Otger Cataló (671-735),
........Arcomte de Catalanum ........(Châlons) (710-735)
........Duc d’Aquitana. Morí a la batalla per reconquerir Roses.
........Fou enterrat al Monestir de l’île de Ré.
........Fills d’Otger:
........_18.01 Ató de Pamplona (?-740),
..................fill Llop, Casa de Pamplona
........_18.02 Cunald (705-744). Fill Waifar (?-768),
........Casa de Burdigala (Burdeus)
........_18.03 Ramstà, senyor de la Marca Llemosina,
........també anomenat Ramon de Montcada. Fills:
........_1803.01 Aznar I d’Aragó.
.............Fills d’aquest : _1803.01.01 Oriol Aznar
............................._1803.01.02 Galindo
........_1803.02 Arnau de Montcada.
........1r Baró de Montcada i 1r Baró de Rocabertí.
2019 Berà ( 690-732), rei de 740 a 768.
2120.01 Teodoric Pius (Maxir I, Patriarca) (718-793),
...........(rei 768-793), casat amb Alda, filla de
...........Carles Martell.
...........L’any 768 signà un concordat amb Pipí el Breu pel
...........qual l’acceptaba com a rei de França i Pipí
...........reconeixia a Teodoric com a Rei de Catalunya
...........i Patriarca de Israelia.
...........El 771 Carlemany ratificà el concordat.
...........A partir d’aquest moment Teodoric es Rei de
...........Catalunya, Duc de Septimania i d’Espanya,
...........Arcompte de Ausona, Cerdanya, Urgell, Carcasona,
...........Rases, Barcelona i Girona.
...........l seu germà Miló es casà amb Gisela, filla de
...........Pipí el Breu. Tingueren tres fills :
...........Rotllà , mort a Roncesvalls del 778.
...........Rafinel (?-817),pare de Ramón de Tolosa(810-864)
...........i Gilbert de Roerga (?-820)
2221 Sant Guillem el Gran (Jisaq II) (755-822),
........(rei de 793-817) Conquerí Barcelona el 19-09-803
2322 Borrell (Tsadoq II) (777-826), (rei de 817-826).
........Del seu matrimoni amb Romila de Baviera va tenir els
........seguents fills:
........__23 Guillemó (797-827),
2423 Everard (Šemu'el II) (?-864), rei de 826 a 844.
2523 Sunifred (703-848), rei de 844 a 848.
.......Casat amb Ermesenda va tenir dos fills:
..........2523.01 Guifrè (?-852)
..........2523.02 Adalbert, Duc de Septimania pare de:
...............Guifrè el Pilós (868-897), Compte de
...............Barcelona, Cerdanya i Urgell,
...............i de Mir el Vell, Compte de Conflent.
2623 Sunyer (Suncher) d’Empuries (?-863), rei de 848 a 863.
2726 Isambard (Šelomoh II ) (?-868), rei de 864-868.
2827 Bernat Plantapilosa (Maxir II), rei de 868-886;
.......La seva germana Gunilda es casà amb Guifrè el Pilós,
.......Compte de Barcelona.
2928 Sunyer II, d’Empuries (Šmuh'el I ) (?-915),
........rei de 886 a 915. Cap de la Casa d’Empuries
30....Mir I (?-928), rei de 915 a 928 i
.......Compte de Barcelona, Cerdanya i Urgell;
.......fill de Guifrè el Pilós, compte de Barcelona
.......i de Gunilda, filla del rei Isambard.


NOTA: Ogier le Danois o Holger Danske (?-820) era fill del rei de Vodania (Dinamarca).

LA VERITABLE IMPORTANCIA D’OTGER CATALÓ:
Com heu pogut llegir de Otger descendeixen no només els Montcada sinó també les cases reials de Navarra i Aragó.
Potser no se li ha donat l’importancia que realment te, i sempre els historiadors han volgut desprestigiar la “llegenda” pel seu origen : Català i jueu.

Una altra curiositat es que aquesta familia es plena de sants católics, i alhora, es no nomès reconogudament jueva, sino que el cap del casal de Catalunya era alhora cap del casal d’Israel, argument que desfà també els dubtes de que Cristòfor Colom fos alhora jueu i cristià. De fet el cristianisme no es mes que una secta del judaisme, i en aquella epoca tots els costums jueus es mantenien inalterables.

Aixó ara es denomina Judaisme cristià, y posiblement es un dels motius importants de l’exit de l“heretgia” catara a Occitania i Catalunya, que no era mes que un intent de deslliurarse de la organització catolica, dels seus impostos i de l’intromisió politica dels seus bisbes en els afers dels territoris.

Ford, David Nash.- Early British Kingdoms.- http://www.earlybrithishkingoms.com
Jones, Heather Rose (Tangwystyl verch Morgant Glasvryn).- Names of Women of the Brythonic North in the 5-7th Centuries: Efrddyl.-/2003/,
http://www.sca.org/heraldry/laurel/names/brythonic/efrddyl.html.-
The Society for Creative Anachronism, http://www.sca.org/
Chronica Hohenbvrgensis
Chronicon Ebersheimense
Settipani, Christian.- Les Ancêtres de Charlemagne.
Arthur J. Zuckerman,, A Jewish Princedom in Feudal France: 768-900
Raimbert de Paris, La chevalerie Ogier de Danmarche,
Jean d'Outremeuse, ms. de Venise, Bibliothèque Saint-Marc, fr. XIII

PRECATALUNYA ( part III ) OTGER CATALÓ, BIOGRAFIA REAL

Antigues cròniques refereixen que en temps de Carles Martell ( 0688-0741) , Virrei de França (0737-0741), el príncep alamánic Otger de Cataló o Otger Golant, senyor del castell de Cataló, governava Aquitania, i creua els Pirineus per a combatre als sarraïns el 733, creuant les valls d’Aran i d’Aneu amb nou capitans i un exercit de vint-i-cinc mil homes que, en poc temps, conquistaren Cerdanya, i continuaren cap al est fins Empúries.
El Duc Otger Cataló morí el 735, i el capità Dapifer de Montcada, fou escollit capità general del seu exercit.

Els reforços enviats pels sarraïns en auxili dels de Empúries forçaren la retirada dels cristians, que es replegaren a les muntanyes, on manteniren la bel·ligerància fins a 778, quant arribà a España Carles el Gran (742-814), rei de França (768-814) qui ordenà establir nou ve baronies comtals (anomenades Baronies de la Fama), i cedí una de les baronies a cada escun dels nou capitans que passaren a Catalunya amb Otger.

Els capitans eren els següents :
1.- Gerau d’Alemany.
2.- Bernat d’Anglesola.
3.- Galceran de Cervelló.
4.- Galceran de Cervera.
5.- Bernat Roger d’Erill.
6.- Hug de Mataplana.
7.- Dapifer de Montcada.
8.- Galceran de Pinós.
9.- Gispert de Ribelles.

La versió mes notòria d’aquesta llegenda es la de Pere Tomich, en la seva obra Conquestes dels excel·lentíssims e Catòlics Reis de Aragó, e de llurs antecessors los Comptes de Barcelona.- Barcelona, 1534, Impremta de Carles Amorós.

Avui en dia sabem que Carlemany només passa un cop a Espanya, amb motiu de l’intent de conquesta de Saragossa que acaba amb el desastre de Roncesvalls, per tant a la llegenda es substitueix el nom del Emperador Carlemany pel del seu nebot Sant Guillem el Gran (755-0822) Jišaq II, Patriarca (793-817), Rei de Catalunya 793-817, Duc de Helvècia (0793-0808), Duc d’Aquitana (781-817), Arcomte de Tolosa (790-817), Arcomte de Lodeva (793-817), Arcomte de
Carcassona (778-795), Arcomte de Rasés (778-795), Arcomte de Narbona /(793-817), Arcomte de Nimes (793-817), Arcomte de Orange (793-817), que fou el cap de la reconquesta franco-catalánica d’ Espanya.

Otger de Cataló (0671-735). Duc d’Aquitania (710-735), Duc de Gascunya (710-735), Arcomte de Catalanum (Châlons), era fill de Godofred (...-0709), Rei de Catalunya (688-709), Duc d’Alamania (687-709), Duc de Recia (687-709), Duc de Helvècia (688-709), mort en 709, i de Regigunda, net patern de Don Boggis (0629-688) rei de Catalunya (666-688) i de Blitberta (629-...); net matern de Don Teodó Duc de Bavaria (…-724), i de Folcaida, Princesa de Francia-Tarvenna.

En les llegendes se l’anomena Otger de Cataló u Otger Golant, Senyor del castell de Cataló. Alguns cops apareix com Otger Gotlant.
El gentilici Golant procedeix de Gothland, por confusió del nom
godhal. brit. Catuualan > Catwalein > Katwallawn . Cadwallon > Catalán . Catalón con el gaut. Gautland > Gothland > Gottlant «terra de Gaut > Goth», de la mateixa manera que s’escrivien indistintament Gothelonia, Cathalonia, y encara Gothia > Gothie, por Catalania > Catalaunia > Catalonia. On, Catuualan >Català es gentilici dinàstic de la Real Casa de Catalunya.
En aquest context, el nom Otger de Gothland significa el mateix que Otger de Catalunya.

Por altra part, el castell de Cataló, suposadament a Aquitania (segons alguns específicament als Pirineus), no correspon al castell de Montcada (Mont Catania) , com han cregut alguns, però podria referir-se al castell principal de la Casa Real de Catalunya, als Alps (1) (que no va pertànyer personalment a Otger), o a una possessió personal d’aquest, com podria ser Catalanum>ChalônesChâlons-sur-Marne. L’Arcomtat de Catalanum > Châlons fou adjuntat al Episcopat del mateix nom en el segle IX, per lo que en època de Don Otger tenia Arcomtes propis.

Els historiadors ansiosos de provar fictícia la llegenda de Otger de Catalón, no havent trobat castell de Cataló a Aquitania, la han declarat fábula. Però, apart dels errors de la llegenda, es incomprensible que a aquests sapientísims historiadors, no els hagi abofetejat la seva estultícia el fet de que el fabulós heroi Otger de Cataló, mort en 735, coincideixi en nom, estat i dates amb un personatge reconegudament històric: Don Eudó (Otger), Duc d’Aquitania, mort igualment el 735, qui el 710, succeí a Aquitania i a Gascunya (Biscaia) al seu oncle, Don Llop I.

Segons la llegenda dels nou Barons de la Fama, després d’obtenir glorioses victòries a Alemanya i Itàlia, Otger passa, el 729 o 733, a la o Virrei d’Aquitania per Carles Martell, segons la llegenda, encara que la realitat es que havia heretat els ducats d’Aquitania i de Gascunya, i que va estar en guerra contra Carles Martell..

Segons la llegenda, establí la seva cort al castell de Cataló a l’Aquitania, desde on va emprendre la reconquesta de «Catalunya», es a dir, el Ducat d’España, amb nou capitans “catalans que s’havien refugiat al nord dels Pirineus, fugint dels sarraïns» (¡sic!), fundadors de les nou Baronies de la Fama, el que constitueix la major barbaritat de la llegenda, ja que es tracta de personatges posteriors o inexistents en un sentit estricte, per lo que els historiadors moderns, declaren fictícia tota la llegenda, estimant que presenta una impossibilitat crono-geográfica.

La dificultat està creada tant pels errors a la llegenda com per la terquetat dels historiadors moderns que pretenen identificar a Catalunya amb la suposada “marca Hispànica”, que no sorgí fins a 791.
La llegenda s’equivoca al reduir a una sola fets de quatre generacions, perquè assigna a Don Audgair-Eudó-Otger fets del seu pare Arinwald I, a mes de les pròpies.

Segons la llegenda, en un fracassat intent per conquerir Empúries, (735), Otger fou ferit greument, i morí el hivern, a consecuencia de unes febres, rebent sepultura en el Monestir de Sant Andreu de Exalada (Conflent-Rosselló), que es confusió inexplicable amb el monestir de l’Île de Ré, fundat per Don Audgair, on realment va ser enterrat.

Potser hi hagi alguna confusió amb l’heroi d’altres llegendes carolíngies, Don Odegari «el Danés» . Ogier .Autecaire «le Danois» . Audegari . Audicar . Audgair, Brahán de Gautia-Vodania (…-0820), que va prendre hàbit religiós al Monestir de Meaux cap a 814, i era fill del Rei de Vodania > Dannenmark > Dinamarca.

En qualsevol cas, la historia ens relata que Don Odegari frena dues invasions d’Abderramán . H.abd’er-Rahmán ibn Abdallah el-Ghafiki, Virrei de España (730-732), davant els murs de Tolosa, el 720 i el 721,
preo el 719 fou vençut per Carles Martell amb qui es reconcilià, acceptant a Childerich II, Rei de Francia-Neustria, com Arxirei de Franca.
Encara que aquest vassallatge nominal no va tenir consequencies immediates, dons Childerich morí al any següent, quan Audgair-Otger es va veure impossibilitat de frenar una tercera invasió d’ Abderramán .
que culminà amb el saqueig de Burdeos el 732, i prosseguí l’avenç fins a Poitiers, Don Audgair reclamà assistència a Carles Martell, qui derrotà decisivament als invasors a prop de Tours, en una de las batalles mes ferotges de la Edat Mitjana, en la que morí Abderramán, i s’aturà la avançada islàmica per sempre, encara que momentàniament els sarraïns quedaren en possessió de diversos territoris de les costes de Septimania i de Borgonya, com Narbona i Nimes, fins a Orange i la Provença incloses.
Don Odegari-Otger, no obstant, preservà el seu estat, encara que ara ja com vassall del Regne de França, y potser per això es per el que la llegenda fa esment que fou nomenat virrei d’Aquitania per Carles Martell, ja que quedà com a vassall d’aquest, en comptes de sobirà independent com era abans.
En 735, Otger creua els Pirineus per a reconquerir Empúries,
pero, ferit en el setge de la vila , es retirà a les muntanyes, on, segons la llegenda, morí a l’hivern a conseqüència d’unes febres causades per les ferides mateixes.

Contrariament també al que diu la llegenda, l'escut d'armes de Otger no es un gos gànguil amb dogall daurat sobre fons blau, sino un lleó combatent groc sobre fons vermell.

(1) En aquesta època corresponia al segon castell del Sant Grial, en Monteglano <> Montglane, que deu ser el mateix lloc, desprès anomenat Montsalvant > Monsalvens (Glane), Helvecia, o sia, als Alps, no als Pirineus.
El tercer castell del Sant Grial, es posterior, i radicà al turó de ses Agudes, Montseny, relativament a prop dels Pirineus, però no en ells.

PRECATALUNYA ( part IV ) ELS BARONS DE LA FAMA

BARONÍA D’ALEMANY
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Alemany se l’anomena Gerau d’Alemany. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
No ha existit mai una Baronia d’Alemany. Els Alemany son els Barons de Cervelló a partir de Alemany Hug de Cervelló (…-1063).

BARONÍA D’ANGLESOLA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Anglesola se l’anomena Guerau d’Anglesola. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.

La Baronia de Anglesola sorgi el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d’ Anglesola.
Els seus descendents exerciren una força determinant en la reconquesta de la vall del riu Segre. La línia primogènita de la Casa d’Anglesola s’extinguí el 1386, al morir Berenguer d’Anglesola. La Baronia passa a Miralcamp, Aitana-Montcada, Erill-Orcau, Ansà, i finalment a la de Empuries-Rocabertí.

BARONÍA DE CERVELLÓ

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervelló se l’anomena Galcerà de Cervelló. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
Segons una altra versió de la llegenda (recollida en el estema de la Casa de Cervelló que el 1663 va fer imprimir el Comte de Cervelló, el príncep Querart (0690-0720), Arcomte d’ Astolberg, i la princesa Clotilde de Baviera, varen tenir per fill primogènit al príncep Altmand, que succeí en Astolberg, y segongénit al príncep Querart Rechmont, mort el 0766, que fou un dels nou herois que en 728 començaren la reconquesta de Catalunya. Com els seus companys no podien pronunciar el seu nom (sic), o sigui, Kerhart Rechmont, l’anomenaren Gerau Ramon del Cérvol, (perquè l’escut de la Casa de Stolberg porta un cérvol de sable en camp d’ or). El seu fill i successor s’hauria anomenat Alamany del Cérvol, i hauria estat senyor d’alguns llocs en el Capcir i l’Urgell, i mort per 897, i deixat per primogènit a Guerau Alemany de Cervelló, Senyor de Sorp i d’Alós, qui conquerí el castell de Beldeim, al que dona nom de Cervelló.

Segons aquesta versió, fou a aquest Guerau Alamany a qui l’Emperador Carlemany nomenà Baró de Cervelló, per haver servit en els setges de Barcelona i de Tortosa.

El cert es que el primer Baró de Cervelló conegut va existir casi tres segles desprès d’Otger Cataló, i no es deia Galcerà ni Guerau sinó Odalric preo descendia d’un cabdill mes rellevant als cantars de gesta —i en l’historia— que qualsevol dels Capitans de la Fama: el príncep. Arnau (0669-0740) Rei de Catalunya (709-740), oncle d’Otger Cataló.

BARONÍA DE CERVERA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervera se l’anomena Galcerà de Cervera. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que Cervera va romandre en poder sarraí fins el 1067.

Hug Dalmau (1067-1095) v comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer «el Vell» annexionà la comarca al Arcomtat d’Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que donà em feu a Hug Dalmau, anomenats desde aleshores Hug Dalmau de Cervera (Hugo Dalmatii Cervariæ).

BARONÍA DE ERILL
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Erill se l’anomena Bernat Roger d’Erill. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Baró de Erill que es coneix fou Ató d’Erill (...-0977), que era fill de Borrell (...-0947), de qui no tenim antecedents, qui possiblement era vassall de Ramon de Pallars (845-0920), Arcomte de Ribagorça.


BARONÍA DE MATAPLANA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Mataplana se l’anomena Hug de Mataplana. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s’anomenà igualment Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles desprès d’Otger de Cataló.
El castell de Mataplana està documentat desde el 1076.

BARONÍA DE MONTCADA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l’anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada.
(Un Dapifer a l’època de Otger era un Senescal).

Es tracta d’un fill d’Otger Cataló: Ramistà (…-0768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitania, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-0768) rei de França (751-768).
Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 al seu pare Otger i al seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimania, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d’unes febres, el que segurament es una confusió amb les circumstancies de la mort del seu pare.
La realitat es que de 767 fins a 768 sostení feroç guerra contra Pipí, Rei de França, però fou vençut, capturat decapitat.
El seu fill primogènit fou Arnau, (...-0813) Arcomte d’Empúries (795-813) 1r Baró de Rocabertí i 1r Baró de Montcada.

BARONÍA DE PINÓS
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Pinós se l’anomena Galcerà de Pinós. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (...-1068). El seu fill Galcerà de Pinós (1068-1117) traslladà la seva seu al castell de Bagà.
En un document de 1289, consta que els Barons de Pinós descendien dels Arcomtes de Cerdanya.