Abans de tot em presentaré, em dic Joan Cristòfor Colom i Montrós. Fa 500 anys que vaig passar a millor vida, però gràcies a les noves tecnologies el meu ectoplasma pot dictar aquestes lletres al meu col·laborador al mon dels vius.
M'ha arribat la noticia per l'èter de que per a celebrar una derrota heu engegat una campanya tots els que voleu que Catalunya sia un estat propi. No he entès ben bé això de que celebreu derrotes, tenint per a celebrar moltes de victòries, sense anar mes lluny la podríeu celebrar el 12 d'Octubre, Dia en que la Catalanitat sencera va donar un Nou Mon a Catalunya, a Europa i a la Cristiandat sencera.
Per als que els sobti que jo demani tenir un estat propi, us diré que cap persona com jo mateix es la mes adient per a demanarho, ja que veig que ara em feu de molts estats diferents, però no del meu, que era i ha estat sempre Catalunya. A veure si acabeu d'una punyetera vegada amb totes les difamacions que sobre mi s'han fet, i em doneu l'adjectiu del meu estat propi :
Cristòfor Colom, català.
Aquest article es en adheriment a la crida d'en Xavier Mir per a que els b-logaires unifiquem titol i tema d'aquí fins l'11 de Setembre.
9 de set. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada