COLOM APUNTA A BALEARS

És la pregunta més repetida pels milers de turistes que visiten cada any l'estàtua de Colom de Barcelona. ¿Cap on apunta el navegant? ¿Quin lloc pot assenyalar si Amèrica està just en el sentit contrari?

Els encarregats de l'oficina de turisme, habituats a l'interrogant, sempre esbossen la mateixa resposta: no assenyala enlloc, només apunta al mar.Però els visitants, especialment els americans, es resisteixen a acceptar aquesta versió. ¿Com és que la figura del més universal dels navegants pot apuntar amb aquesta seguretat a qualsevol lloc?

L'orientació del dit de l'estàtua, inaugurada el 1888 amb motiu de l'Exposició Universal, ha aixecat moltes teories. Una de les més acceptades és l'explicada pels guies turístics. Una altra sosté que apunta a Gènova, la ciutat on se suposa que va néixer, una teoria ressenyada a la mateixa pàgina web de l'ajuntament. La tercera, esmentada pel periodista Josep Maria Huertas, suggereix que el dit assenyala a les Índies, on el navegant volia arribar.Però l'evidència geogràfica rebutja aquestes dues últimes suposicions.

Amb ajuda del programa Google Earth, i fixant un punt pròxim assenyalat pel dit (com el pont sobre el port), és possible traçar una línia recta que revela la verdadera orientació de l'estàtua: el centre de Mallorca. I la platja de sa Calobra, per a més precisió, podria ser el destí assenyalat.

"El lloc cap on apunta Colom és una de les preguntes més repetides pels turistes, especialment pels nord-americans. Alguns es molesten quan descobreixen que no apunta a Amèrica", explica Cristina Girbau, que va treballar durant vuit anys com a assistent al turista a l'estàtua.
La sensibilitat dels nord-americans a la figura de Colom també es pot explicar amb el fet que el seu país és el que ha erigit més estàtues a l'almirall. Dels 64 monuments aixecats en el seu honor, 28 es troben als EUA. Amèrica del Sud amb prou feines n'hi ha dedicat cinc (el de Caracas va ser decapitat per chavistes) i Espanya, nou.

El de Barcelona, amb 60 metres, és el més alt de tots.Algunes de les peces es troben en procés de restauració i l'estàtua, amb el seu mirador al mar, reobrirà les pròximes setmanes. Turisme de Barcelona ultima les reformes de la seva oficina d'atenció al turista, sota l'estàtua. Però ni la figura ni el seu dit de 50 centímetres tenen danys estructurals.

DAVID PLACER
BARCELONA
El PeriodiCo

Com podeu veure els de el Periodico també llegeixen la meva web.

La Ruta exacta no es pot fer així amb el google com ells o jo, es aproximada.

El que es clar es que senyala a les Balears o al nord d'Africa, on molts balearics jueus fugiren despres del pogrom de 1391.

Lluis de Requesens

Som a l'any 1461. El rei Joan II te ja 63 anys, i la seva jove muller Joana Enriquez en tenia 36. Tenim constància documental del naixement en aquell any de la infanta Beatriu, a la que no se li posà el cognom Aragó sinó Enriquez, fet que indica que el rei no deuria tenir art i part en la seva concepció, i per això mateix no consta en les cronologies reials.
La reina Joana morí el 1467, i la nena es enviada a casa dels seus oncles a Còrdova, concretament a Santa Maria de Trassierra.

L'any 1484 els Reis Catòlics, be diguem-ho clar, el rei Ferran acompanyat per la seva dona, comencen la conquesta de Granada amb forces conjuntes catalano-castellanes. Els reis prenen com a residència el castell de Santa Maria de Trassierra.
L'any 1487 apareix per Santa Maria de Trassierra l'Almirall Colom tenint a aquest lloc la primera entrevista amb el rei Ferran. L'any 1488 neix Ferran Colom, fill de Beatriu i Cristòfor.

Finalment Granada va ser rendida gràcies a que la marina catalana, dirigida per l'Almirall Galcerà de Requesens bloquejà per mar la possibilitat de que arribes menjar desde el Magrib.

Colom descobreix l'existència d'Amèrica al rei Ferran i inicia la seva exploració, deixant el seus dos fills a casa del seu cunyat Miquel Moliart.

Beatriu es casà amb Galcerà de Requesens i Joan de Soler (1439 - Barcelona 1505) primer comte de Palamós, de qui va tenir tres filles i va enviduar el 1505.

Colom morí el 1506, deixant l'encàrrec al seu testament al seu fill primogènit Dídac, que es preocupes de la situació de Beatriu.

En l'octubre de 1519, l'Emperador Carles rep a l'Església de Molins de Rei a Bartomeu Casaus ( Las Casas). En l'entrevista assisteixen apart del conseller Gattinara ( debe permitirsele a cada uno de los paises de los que sois el gobernante que se gobiernen a si mismos según sus antiguas leyes y tradiciones. Cada pais ademas debe tratar y disponer que sus gastos no excedan sus ingresos, li deia en una carta a l'Emperador), l'Almirall Dídac Colom y Joan de Zuñiga.

Desprès que en Bartomeu Casaus expliques la situació a les Índies i les mesures que ell proposava, el bisbe Ruiz de la Mota, el va respondre començant el seu discurs "Vuestro abuelo, el rey Católico fué el primero en mandar una flota a descubrir las Indias.....".

Era una època on fins i tot els castellans estaven d'acord en que les balances fiscals havien de ser publiques i anivellades :"las pecunias de Castilla se deben gastar al provecho de Castilla, y no en Alemania, Aragón, Nápoles, etc. y que Vuestra Majestad ha de gobernar cada una tierra con el dinero que della recibe" deien els Comuners de Castella.

Anys mes tard en 1528, neix no a Molins de Rei, sinó a la millor camera del Palau Reial menor de Barcelona, Lluís de Requesens, fill d'Estefania de Requesens, propietària de Molins de Rei, ( i net de Lluís de Requesens i Joan de Soler (1435 - 1509)), un nen malaltís a qui sa mare en una ocasió va deixar a l'altar de Montserrat (altres fonts parlen de la Capella Real) per veure si millorava.

L'any 1535, Joan de Zuñiga, marit de la Estefania de Requesens, va ser nomenat "ayo" del príncep Felip (II), i en Lluís patge, i desde aleshores els Zuñiga-Requesens viviren a la Cort.
El 27 de Juny, l'Emperador li concedí la encomienda Major de Castilla, al morir Joan de Zuñiga.
El 1547, amb 19 anys, la seva mare l'envià a Aachen, amb una carta a l'Emperador, per a que s'eduques a la Cort. Amb vint-i-tres anys ja formava part del Capítol de l'Ordre de Santiago

Requesens va ser desde aleshores, l'ombra de Joan d'Àustria, participant tant en la repressió de la rebel·lió morisca de las Alpujarras, com en la Batalla de Lepant. El rei Felip dona instruccions clares de qui realment manava en una carta "todo lo que ordenare e hiciese debía ser de acuerdo, sin poder don Juan apartarse de él de ninguna manera y en caso de que se apartara alguna vez de su parecer, le facultaba para hacer discretamente las diligencias que creyera convenientes, para acudir a su regia autoridad, todo ello, sin demostraciones públicas y guardando la consideración que al príncipe se debía."

En una altra carta del rei a Joan d'Àustria (juny 1571) queda mes clar encara "....Lluís de Requesens, que junto a don Álvaro de Bazán y don Juan Andrea Doria, que tienen que prestar su consentimiento a la decisión de presentar el combate, però al mismo tiempo se mantiene la orden de que el capitán general no podía expedir ni firmar disposición ninguna sin la previa revisión y aquiescencia de don Luis".
De fet, Joan d'Austria ( 24 de febrer de 1547 - 1 d'octubre de 1578), tenia el dia de la batalla de Lepant ( 7 d'octubre de 1571) només 24 anys.

La explicació de tot això no pot ser altra que Lluís de Requesens era fill de l'Emperador.
L'Emperador s'havia casat amb Isabel de Portugal y Trastamara (cosina germana seva), el 11 de Març de 1526 i va enviduar l'1 de Maig de 1539.

Joan d'Àustria havia nascut el 1547, en canvi Requesens havia nascut el 25 d'agost de 1528, mentres Carles estava casat. Carles I mai va reconèixer cap fill nascut mentres estava casat amb Isabel de Portugal.

Als registres de les estances de Carles I no consta la visita d'Estefania a Burgos els últims mesos de l'any 1528, però no es molt lògic fer constar una visita d'aquesta classe.

La de sorpreses que tindríem si es fessin anàlisis d'ADN a totes les tombes de reis i nobles.


Miquel Manubens

MERRILL ANUNCIA EL SEU LLIBRE

Coming October 2008

Was Columbus Italian?

School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World for the Spanish only because that country’s sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there. In fact, the Renaissance in Spain is often said to have begun in 1492, the year Columbus, an Italian, "discovered" the Americas.

But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Spanish or Catalonian, an area of Spain with Barcelona as its political and cultural center? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities—in fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.

These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. "There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’s origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations," Merrill writes in the Introduction. "The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories ... then to give the standard, Italian version and explain ... the objections that have been made to it; and then to expound ... the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his newly united country."

Contents
PrefaceIntroductionMapChapter

1 Claims That Columbus Was Not ItalianChapter

2 The Official Story: Columbus Was ItalianChapter

3 Weaknesses in the Official StoryChapter

4 History of Columbus’ Catalan OriginsChapter

5 Colom CataliChapter

6 The TrastámarasChapter

7 Questions AnsweredChapter

8 ConclusionBibliographyIndex

CHARLES J. MERRILL is associate professor of foreign languages at Mount Saint Mary's Seminary in Emmitsburg, Md., where he teaches Spanish and Latin. He graduated from Dartmouth College and earned master’s and doctorate degrees from Duke University. He has done extensive research in medieval Catalan literature and has appeared on a Discovery Channel documentary that examined the life of Christopher Columbus.

Copyright 2008 / 308 pages / 5.25 x 8.25 format

ISBN: pending /

$19.95 (paper)

M'agradarà veure quanta infomació te aquest llibre de collita propia, perque em temo que el sr Merrill el que simplement farà es resumir les investigacions dels historiadors catalans.

Potser si te raó en Nito que Merrill ens te que pagar drets d'autor.

Ja ho vorem.!

Cristóbal Colón y la sífilis

En diversas publicaciones de todo el mundo se afirma y vienen repitiendo que Cristóbal Colón importó la sífilis de las Américas.

Y es muy posible que tripulantes enrolados en las naves del almirante introdujeran en Europa la mencionada infección tropical, que afecta a la piel, los huesos y las articulaciones. Sin embargo, hay excavaciones que revelan que la sífilis no procede de América y que ya estaba presente en Europa antes de que Colón regresara del primer viaje.
El caso es que hay un estudio científico realizado en la Universidad de Bradford (Inglaterra) y que se hizo público en 1999, según el cual en el cementerio de una agustiniana en el puerto de Kingston upon Hull, habitado entre 1119 y 1539, fueron estudiados 245 esqueletos y tres de ellos tenían síntomas de sífilis. Es más, el Carbono 14 demostró que un varón con muestras claras de haber padecido la terrible enfermedad había fallecido entre los años 1300 y 1450. No le carguemos, pues, la plaga a Cristóbal Colón.

Nito VERDERA
Eivissa

Dia zero de l'Any Jaume I

Vuit estudiosos del rei conqueridor expliquen les seves
aportacions editorials el dia del seu 800 aniversari

Aquesta matinada ha fet 800 anys del naixement de Jaume I i, aprofitant l'avinentesa, els territoris de parla catalana ho celebren amb més o menys entusiasme i un epítet que ha de durar dotze mesos: Any Jaume I. L'objectiu és que, passats aquests mesos de celebracions, es pugui dir alguna cosa més que el tòpic d'haver sigut el Conqueridor.

Per ara hi ha pocs actes concretats, sobretot en l'àmbit popular, però els editors ja s'han animat a fer la seva contribució. Han sortit estudis i noves edicions i lectures del seu llibre més cèlebre: el Llibre dels Fets. L'Institut d'Estudis Catalans l'ha reeditat, en la versió de Ferran Soldevila, i amb notes afegides de Maria Teresa Ferrer i Jordi Bruguera, que també és el curador de l'edició que n'ha preparat Proa. Bromera en presentarà una versió modernitzada feta per Francesc Machirant, que es publicarà a l'abril, i els rossellonesos Robert Vinas i Agnès Vinas n'acaben de publicar la primera versió en francès.

Diversos estudiosos i admiradors de la figura del Rei en Jaume expliquen quina és la seva aportació a l'Any Jaume I i què falta per fer.

M. Carme Roca
A principis de març la historiadora treu Les dones de Jaume I a l'Esfera dels Llibres. "Coneixem les seves esposes, com Violant d'Hongria, però jo he volgut endreçar les dades i veure com l'havien influït persones com Aurem Biaix, que va propiciar el comtat d'Urgell o Berenguera Alfonso, que va impulsar la conquesta de Múrcia. Ell tenia la necessitat de fer-se el mil homes davant d'elles".

Ernest Belenguer
Catedràtic de la Universitat de Barcelona, és autor de Jaume I a través de la història (Ed 3i4,1984), i acaba de treure Jaume I i el seu regnat (Pagès). El defineix com "un llibre total" perquè "té en compte el seu vessant militar, de conquesta, polític i altres aspectes, com el fet de ser qui incrementa les institucions, les consolida, crea nous regnes, busca el suport fonamental de les ciutats, fa créixer l'economia, el barri de la Ribera...".
Belenguer considera que falten alguns aspectes per estudiar no tant sobre Jaume I, "que ha estat molt estudiat per Robert Burns, com sobre com era el segle XIII, per exemple quins eren els motius de les ensopegades que tenia el rei amb la noblesa. Caldria investigar més. Cal conèixer la societat i els fets que envolten aquesta figura i espero que al llarg de l'any, en els congressos, això anirà sortint".
En canvi, es mostra molt crític amb "l'oportunisme" de llibres apareguts a corre-cuita. Esmenta el de Cignolani: "Ell és filòleg i pot donar una perspectiva literària, però com a historiador, no".

Ernest Marcos
Acaba de treure La croada catalana. L'exèrcit de Jaume I a Terra Santa, a l'Esfera dels Llibres, per destacar un vessant que troba poc estudiat, l'internacional. "Sovint s'ha dit que la croada palestina va ser un episodi fallit, però jo intento demostrar que neix del seu talent polític i prové de la decisió anterior de trencar amb les aliances tradicionals: amb el papat, la corona de França i, en part, amb la de Castella. De fet, ell protagonitza un gir en la política internacional quan està assetjat per la conjuntura diplomàtica".

Antoni Furió
Analitza el caràcter i la vida del personatge des de diversos punts de vista a El rei conqueridor, un llibre il·lustrat que ha tret Bromera. L'aportació d'aquest catedràtic de la Universitat de València ha estat "confrontar aquell temps amb el nostre prisma". Això vol dir "parar més atenció als vençuts, als musulmans, a la població autòctona que va ser desallotjada de les seves terres. És aquesta preocupació contemporània respecte als altres".

Enric Lluch
A Temps de conquesta (Bromera), l'autor acosta als més joves un episodi clau: la conquesta de Mallorca i València. Ho fa des del punt de vista d'un ferrer de Cardona i el rei hi surt d'una manera lateral: "Vaig fer servir el Llibre dels Fets per veure com era, però sense refiar-me'n gaire. Si hagués triat Jaume I com a protagonista hauria estat més senzill perquè hi ha més documentació, però jo volia parlar des del punt de vista de les persones que l'acompanyaven, dels més humils".

Stefano M. Cignolani
Defensa el seu llibre Jaume I. Història i mite d'un rei, publicat a Edicions 62, com "un replantejament general del regnat, l'acció i el personatge, una visió diferent, nova". Cingolani s'ha centrat en les mentalitats d'aquell temps, "en el perquè i en com pensaven". Coincideix amb Belenguer que falta per estudiar "les dinàmiques de poder i la relació amb la noblesa".

Robert Vinas
Amb Agnès Vinas ha fet la primera traducció francesa completa del Llibre dels Fets, completada amb un aparat crític i il·lustracions. "Sempre hem pensat que se l'havia de donar a conèixer al Rosselló, a la Cerdanya i a Montpeller, on va néixer i al final l'hem tret en una editorial una mica especial, la de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, que des del 1833 publica cada any un llibre del patrimoni cultural".

Albert Salvadó
Autor d'èxit -com es pot comprovar a www.albertsalvado.com-, un dels seus filons ha estat la figura del rei, amb la trilogia Jaume I, El Conqueridor. "La meva ha estat una aportació romàntica perquè el relat històric permet entrar dins els sentiments i donar humanitat al personatge. No sóc historiador i no goso entrar en un terreny que no és el meu". Amb el llibre va descobrir "un personatge increïble que va morir als 62 anys en aquella època, que ja és un miracle. Quan entres a la seva vida, dius: «Ostres, tot això va ser capaç de fer?»".


Ada Castells
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dissabte, 2 de febrer del 2008

Aquest dissabte es compleix el 800è aniversari del naixement
de Jaume I (1208-1276). En aquest vídeo dos grans especialistes,
Toni Furió i Stefano Maria Cingolani, repassen el significat del monarca.
http://www.vilaweb.tv/?video=5101

KING CONQUEROR, THE MOVIE ( QUINA POR EM FAN!)

El equipo técnico de la película King Conqueror, largometraje basado en la vida del rey Jaime I y que cuenta con la participación del actor británico Tim Roth, ultima los detalles del rodaje, que comenzará el lunes 19 de noviembre en los platós de Ciudad de la Luz.

Según informaron ayer fuentes de la productora DePalacio Films, la película, dirigida por José Antonio Escrivá (Cartas de Sorolla o Arroz y tartana), se rodará también en las ciudades alicantinas de Alcoi y Jávea, además de otras localizaciones de la Comunidad como Valencia, Burriana, Oliva y Morella. El largometraje, cuyo rodaje durará 14 semanas y también pasará por las Islas Baleares y por Francia, estará terminado en el otoño del 2008, año en el que se conmemora el octavo centenario del nacimiento de Jaime I.

Tim Roth El actor británico Tim Roth (Pulp Fiction o Todos dicen I love you) interpretará el papel de Pedro II, padre de Jaime I, mientras que Elvira Lomba hará de María de Montpellier, madre del monarca. La película también contará con la participación de la actriz valenciana Mamen García, aunque las fuentes no han precisado ni el papel que interpretará ni el resto de los componentes del reparto. King Conqueror, está basada en hechos históricos y en las crónicas de las gestas que el propio Jaime I dictó a Ramón Muntaner.

El filme narrará la vida del monarca que conquistó Mallorca y el Reino de Valencia.La película, basada en hechos históricos y en las crónicas de las gestas, que el propio Jaime I dictó, narrará la vida del monarca que conquistó Mallorca y el Reino de Valencia.

Una historia de amistad, conquistas, valor, traición, batallas, estrategia y amor. La historia de un excelente estratega que llevó a cabo una importante política de expansión territorial, sin olvidar su parte humana.El rodaje recorrerá diferentes localizaciones de la Comunidad Valenciana (Burriana, Morella, Alicante, Alcoy, Valencia, Javea y Oliva), Islas Baleares (Palma y Cala Sa Ponsa) y terminará en Montpellier (Francia) en abril de 2008, tras 14 semanas de rodaje.

Aparte de Tim Roth está también confirmado Jonathan Hely-Hutchinson (Director de Arte de “Eragon“).El presupuesto será aproximadamente de 22-25 millones de euros.

DOCUMENTAL DE RIBERO MENESES

http://www.tv3.cat/3alacarta/video.htm?ID=233039&CAT_ID=divulgacio

llibres de Ribero Meneses:
http://www.iberiacunadelahumanidad.net/libroribero.htm