Colom i la casa reial catalana: Un documental sense documents

He vist avui pel canal 33 el documental de la colla d’en Bilbeny, passo a comentar el que he pogut escolar.

Bilbeny comença afirmant que en Cristòfor Colom era en realitat en Joan Colom Bertran. No cita que aquesta concordança ja la apuntava Luis Ulloa fa mes de vuitanta anys, i que  tota l’investigació sobre aquest personatge la devem a en Pere Català Roca, persona i historiador honest, que un cop li varen demostrar amb documents que aquest personatge ja era mort el 1492 va deixar d’investigar.

A continuació JB afirma que al segle XV tots els almiralls eren membres de la casa reial, quan l’únic Almirall parent de la casa reial es Ferran de Cardona y Enríquez, Almirall d’Aragó, un càrrec mes honorífic que pràctic.

Desprès afirma que en la provisió de 20-5-1493 se li atorguen a Colom les armes reials. Es refereix JB a les armes reials de Castella, pel castell i pel lleó que hi han al nou escut d’en Colom, però els colors de la provisió no tenen res a veure amb les armes reials de Castella. L’ordre diu clarament : El Castell de color daurat en camp verd, en el quadre del escut de les vostres armes, a dalt a ma destra; i en l'altre quadre a la ma sinistra un Lleó de porpra en camp blanc rampant de verd. El camp del castell a l’escut de Castella es blanc, i el lleó de Lleó es vermell i no porpra, i no te res de color verd.

Desprès d’afirmar que les vides de Joan Colom Bertran i Cristòfor Colom son “gairebé el mateix”, com no li quadra el nom del germà d’en Joan, Lluis, amb el d’en Cristòfor, Bartomeu, ho fa quadrar amb un document d’un Sínode del bisbat de Santo Domingo que diu que “les restes de Lluis estan al altre costat del seu germà Cristòfor”. Però aquestes restes a les que es refereix el Sínode son les dels nets del descobridor que si es deien Cristòfor i Lluis i si estaven enterrats a un costat i a l’altre de l’altar major de l’església de Santa Maria, mentres que les restes del descobridor i del seu fill Diego estaven al centre, davant l’altar major.

I aquest es l’únic document que parla d’un Lluis. Tots els altres documents i historiadors, fins i tot en el llibre del propi fill d’en Colom, Ferran, es parla del germà com a Bartomeu.

També parla en JB que existeix, segons ell, un document que demostra que en Joan Colom Bertran era mort el 1492, però que afirma no ha de ser tingut en compte doncs ell creu que als 10 anys de no estar al país a la gent se la donava per morta. També diu que existeixen tres documents posteriors que demostren que era viu. Doncs be, no hi ha un sinó quatre documents que demostren que era mort i han estat publicats al butlletí del CEC, i els tres que ell diu que demostren el contrari, només els ha vist ell perquè mai els ha publicat.

Com en Joan Colom Bertran estava casat amb Margalida d’Alós i tenia un fill anomenat Jaume, en Bilbeny, aquí ja en un triple salt mortal, atribueix a un casament amb Felipa de Coimbra el seu fill Hernando.

Felipa de Coimbra, va morir soltera, i en el seu testament no consta haver tingut mai cap marit ni cap fill.

Mes endavant atribueix al casament amb Felipa de Coimbra la noblesa d’en Colom, malgrat en Manel Capdevila al documental afirmi que no existeix cap prova.

La pregunta que s’hauria de fer en Bilbeny es si la noblesa li ve a en Colom pel casament amb Felipa, i si el fill de Felipa segons ell era Ferran, perquè aleshores l’hereu del virregnat es en Diego Colom. Aquest fet demostrable documentalment i històricament i que ni Bilbeny posa en dubte, demostra que la teoria d’en JB sobre la Felipa es una elucubració sense cap base ni històrica ni documental.

Les elucubracions dels acompanyants d’en Bilbeny al documental sobre la possibilitat de que l’intenció era muntar un regne català a Amèrica ratllen el deliri. Que mes voldríem que una Catalunya lliure encara que fos a Amèrica!

També afirma que tots els amics d’en Colom eren notoris antitrastàmares. Cita a Joan de la Cosa, a Ianyes Pinçon i a Santàngel. Doncs be, d’això res de res. El Joan de la Cosa, de qui JB també afirma que era la mateixa persona que el Jean de la Cossa senescal de Provença, era mort i enterrat el 1492. L’altre no, el patró de la Santa Maria era viu, evidentment. Els Pinçon eren uns pirates castellans que lluitaren a favor de Ferran i Isabel contra els portuguesos a l’atlàntic i que al mediterrani estan documentats dos robatoris contra naus catalanes, i en Santàngel era amb Joan II a la guerra civil catalana. I de tot això hi ha documents que ho demostren.

Per a reblar el documental Jordi Bilbeny fa servir varies vegades l’expressió “me la porta fluixa”. Vista la manera de inventar-se argumentacions sense cap base, es molt apropiada la frase com a resum del documental.

El tema d’en Cristòfor Colom es un tema molt complexe, on tothom pot trobar l’argumentació que desitgi per a bastir una teoria (per això hi ha tantes), sempre i quan s’oblidi de la resta. El que fa en Bilbeny es com si algú ens digués que te solucionat el cub rubik, però només ens ensenyes una cara.

Finalment com al documental es cita expressament al Centre d’Estudis Colombins com a detractors d’en Bilbeny, vull fer constar que aquesta no es la nostra ocupació, però suposo s’entendrà que si algú afirma tantes bestieses, alguna cosa haurem de dir.

La major part dels investigadors agrupats en el Centre d’Estudis Colombins han desenvolupat les seves investigacions en diferents camps. A Pere Català Roca devem l’investigació de la família Colom de Barcelona. A Josep M. Castellnou la filològica sobre la llengua d’en Colom, a Caius Parellada la major part de l’investigació que demostrà que Colom va descobrir Amèrica per a Ferran II, a Nito Verdera la major trobada de catalanismes i topònims d’origen català en l’Almirall. I de la feina de tots ells s’aprofita el sr JB per a desprès bastir falses teories, perquè la base es bona, però les seves teories tenen poca volada.

Posteriorment, el Centre d’Estudis Colombins ha participat en el rodatge del documental del Discovery Channel “Columbus, secrets on the grave” amb la participació d’en Charles Merrill, associat del CEC com a presentador, del qual posteriorment hem tingut els peritatges paleogràfics que han demostrat que Colom escrivia en lletra gòtica cursiva catalana, i els anàlisis del llenguatge fets pel professor Lluis de Izaguirre que conclouen que Colom era parlant de català oriental. També en nostre consoci Nito Verdera ha recolzat l’investigadora americana, experta en lingüística, Estelle Irizarry qui al seu llibre “El ADN de los escritos de Cristóbal Colom” conclou que Colom era catalanoparlant. En Francesc Albardaner va coordinar l’equip que recollí mostres de Colom catalans i Colombo italians, per a poder-los comparar amb l’ADN de Cristòfor Colom i també amb mostres de catalans i nordcatalans amb 8 besavis catalans.

Nosaltres continuarem el nostre camí el mes acadèmicament i científicament possible, sense fer volar coloms, per molt que algú continuí fent ciència ficció sobre el tema, i només lamentem que la televisió publica catalana emeti, presentat com a documental, aquesta brossa que no ajuda a que el públic en general adquireixi coneixements veraços, i que fan que els seriosos historiadors acadèmics surtin corrents cada cop que escolten parlar d’en Cristòfor Colom. L’existència de les “elucubracions bilbenyenques” perjudiquen el tema, de la mateixa manera que ho faria un quintacolumnista.  

.  
   Miquel Manubens