30 de març 2011

Jordània batalla amb Israel per recuperar "els textos cristians més antics"

Es tracta d'un grup de setanta o més "llibres", enquadernats amb anells del plom, descoberts en un remot i àrid vall del nord de Jordània, entre 2005 i 2007.

El país àrab reclama a un beduí israelià que torni la valuosa relíquia perquè "potser és el descobriment més important en la història de l'arqueologia".  El llibre de l'Apocalipsi fa referència a aquests textos segellats.

Es van conservar uns 2.000 anys en una cova de Jordània i podrien ser els textos cristians més antics amb què comptem. Podrien, a més, transformar radicalment la nostra visió de la crucifixió i resurrecció de Crist o del naixement del cristianisme.

Es tracta d'un grup de setanta o més "llibres", cada un d'entre 5-15 hojillas de plom, enquadernats amb anells del mateix material, descoberts pel que sembla en un remot i àrid vall del nord de Jordània, entre 2005 i 2007.
 
Una inundació inesperada va deixar al descobert dos nínxols dins d'una cova, un d'ells marcat amb una menorah, el canelobre religiós jueu.
 
Un beduí jordà va obrir els nínxols i el que va trobar podria constituir la més rara relíquia dels primers cristians. Almenys això és el que defensa amb fermesa el govern de Jordània, segons el qual les relíquies van ser contrabandista a Israel per un altre beduí.
 
El beduí israelià en poder es troben els llibres en l'actualitat nega haver-los tret clandestinament de Jordània i sosté que han estat en poder de la seva família per un segle. Però Amman farà "tots els esforços a tots els nivells" per repatriar les relíquies.
   
EL DESCOBRIMENT "MÉS IMPORTANT"
El director del Departament d'Antiguitats de Jordània, Ziad Al-Saad, sosté que l'autoria dels llibres pot ser degut a seguidors de Jesús en les dècades immediates a la seva crucifixió.
Els textos "podrien coincidir o, potser, ser més importants que els Rotllos del Mar Mort", afegeix.
 
"La informació inicial amb què comptem és molt encoratjadora i sembla que estem davant d'un descobriment molt important i significatiu, potser el descobriment més important en la història de l'arqueologia".
 
Però, quina és l'evidència davant reclams de tal magnitud? Els llibres, o "còdexs" estan fets de làmines de plom en la seva majoria de la mida d'una targeta de crèdit, amb textos en hebreu antic. Si són d'origen cristià primitiu, i no jueu, la seva importància és enorme.
Una de les poques persones que ha vist la col.lecció és David Elkington, un estudiós d'arqueologia religiosa antiga, que encapçala un equip britànic dedicat a aconseguir que els llibres siguin portats a un museu de Jordània.
 
Elkington assevera que podria ser "el major descobriment de la història cristiana", i afegeix: "És impressionant pensar que hem tingut a les mans aquests objectes que podrien haver estat en les mans dels primers sants de l'església".
 
Ell creu que l'evidència més eloqüent d'un origen cristià primitiu es troba en les imatges de la decoració de les cobertes dels llibres i d'algunes de les seves pàgines.
Segons l'expert, en les relíquies s'observen signes que estarien ludint a "la vinguda del Messies".
 
"A la part superior d'una de les cobertes tenim la menorah amb els seus set braços que als jueus li va ser prohibida representar ja que residia en el lloc més sagrat de la presència de Déu en el Temple", explica.
 
"Així que observem (en la il.lustració) la vinguda del Messies aproximant-se al Sant dels Sants per obtenir la legitimitat de Déu".
 
Philip Davies, Professor Emèrit d'Estudis de l'Antic Testament, de la Universitat de Sheffield, al Regne Unit, diu que l'evidència més poderosa de l'origen cristià es troba en les plaques de guix que representen un mapa de la ciutat santa de Jerusalem.
 
"Tan aviat com el vaig veure, vaig quedar estupefacte. Vaig pensar que era òbviament una imatge cristiana", manifesta. "Hi ha una creu en el primer pla, i darrere d'ella hi ha el que hauria de ser la tomba (de Jesús), un petit edifici amb una obertura, i darrere, les muralles de la ciutat. Hi ha muralles representades en altres pàgines d'aquests llibres i gairebé amb tota seguretat també representen les de Jerusalem ".
 
La creu, amb la forma d'una T majúscula, com les utilitzades pels romans per a les crucifixions, és la característica més reveladora.
El que es representa "és una crucifixió cristiana que té lloc fora de les muralles de la ciutat", diu Davies.
 
Margaret Barker, especialista en història del Nou Testament, assenyala que el lloc on suposadament van aparèixer els llibres és una prova cristiana, més que purament jueva, de l'origen.
 
"Sabem que en dues ocasions grups de refugiats dels disturbis a Jerusalem van fugir cap a l'est, van creuar el Jordà prop de Jericó i després van fugir cap a l'est fins a molt a prop d'on aquests llibres es diu que van ser trobats", assenyala.
 
Un altre element que apunta a un "un origen cristià, és que no es tracta de rotllos, sinó dels llibres. Els cristians estaven associats en particular amb l'escriptura en forma de llibre, els que segellaven com a part d'una tradició secreta dels primers cristians ".
 
El llibre de l'Apocalipsi fa referència a aquests textos segellats. Un altre possible vincle amb la Bíblia es troba en un dels pocs fragments del text de la col.lecció que ha estat traduït.
El text apareix amb la imatge de la menorah i diu: "Jo caminaré amb els justos", una frase que també apareix en el llibre de l'Apocalipsi.
 
Encara que podria ser simplement un sentiment comú en el judaisme, aquí es podria referir-se a la resurrecció.
 
No obstant això, no és en absolut segur que tots els llibres de la col.lecció siguin de la mateixa època. Però les proves en el plom corroït suggereixen que els llibres no es van fer recentment.
 
L'arqueologia dels primers cristians és particularment escassa. Poc se sap de la nova fe després de la crucifixió de Jesús fins a les cartes de Pau dècades més tard, i que il.lustren la difusió del cristianisme fora del món jueu.
 
I mai hi ha hagut un descobriment del moviment cristià primitiu a aquesta escala, a la terra del seu origen i en fase tan primerenca de la seva història.

BBC Món, 30 de març de 2011