Hi ha grups d'organitzacions indígenes, polítics i intel.lectuals, especialment a Amèrica, que acusen a Cristóbal Colón de exterminador i genocida, però la realitat és molt diferent. Colom descobreix les Bahames a l'octubre 1492 i va continuar navegant i descobrint nous territoris fins el 7 de novembre de 1504, que va desembarcar a Sanlúcar de Barrameda. La major part del temps el va passar al mar, va alternar estades a Espanya i a la Espanyola, illa on conviuen avui dos estats diferents: Haití i la República Dominicana. Colom, en recompensa a les terres descobertes, va ser nomenat Almirall, Virrei i Governador. A l'octubre de 1500, Francisco de Bobadilla el va enviar pres i encadenat a Castella. En qualitat de governador era l'encarregat d'aplicar la justícia ordenada i regulada pels Reis Catòlics. De manera que no es pot afirmar que Colom era una persona cruel, sinó que, quan era a terra, com a governador que era, aplicava les mateixes lleis i penes que a la resta de les ciutats espanyoles. Es cert que hi va haver gran mortaldat entre els taïnos que poblaven l'Espanyola, però també és un fet inqüestionable que Colom, en el seu segon viatge de 1493, va embarcar vuit porcs malalts de grip porcina a la Gomera que van contagiar la malaltia a la població de l'Espanyola , causant una epidèmia que va matar a milers d'indígenes. La conquesta Després de la descoberta del Carib i de la terra ferma per Colom, que va morir el 1506 a Valladolid, va seguir l'exploració, conquesta i colonització d'Amèrica. A La Espanyola, ja sense Colom, administraven l'illa Francisco de Bobadilla, després Nicolás Ovando, i exercia de governador a Cuba, Diego Velázquez de Cuéllar. Arribem així a la conquesta de Mèxic per Hernán Cortés ia altres conquistadors com Vasco Núñez de Balboa, Francisco Pizarro ... S'ha calculat que el 95 per cent de la població total d'Amèrica (entre taínos, arawacs, asteques, inques i maies) va morir en els aproximadament 130 anys després de l'arribada de Colom. La Corona espanyola va introduir el treball servil per als indígenes i el règim esclavista. Uns esdeveniments en els que Colom no va tenir art ni part. Tampoc es pot oblidar la participació de Portugal, Anglaterra, Alemanya, França i Holanda en els 'afers' americans, i de cap manera es pot relacionar a Colom amb la "Conquesta de l'Oest Nord-americà", de conseqüències tràgiques per als seus pobladors, que van ser aniquilats o enviats a les 'reserves'. L'exclusió Poc després de la descoberta del Nou Món per Cristòfor Colom, la sobirania va ser atorgada pel Papa Alexandre VI als regnes de Castella i Lleó, va arribar la prohibició real de comerciar amb Amèrica als súbdits de la Corona d'Aragó: als catalans, aragonesos, valencians i balears. I va haver de ser el rei Carles III, al segle XVIII, que va aixecar la prohibició. És a dir, l'extermini d'indígenes a Amèrica, o genocidi com diuen alguns, cal atribuir en primer lloc als castellans i després als colonitzadors d'altres països europeus. En conseqüència, ja que Cristòfol Colom era súbdit del rei Ferran el Catòlic, catalanoparlant i jueu convers, els que habitem en territoris de l'Antiga Corona d'Aragó i els jueus podem estar molt orgullosos del descobridor d'Amèrica, que era un dels nostres. Nito Verdera Periodista i investigador |  | |
| publicat a ultimahora, edició d'Eivissa del 10-12-2010 | ||
| ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada