Blanca d'Anjou va morir durant o després del part

Els estudis forenses realitzats pel Museu d'Història de Catalunya i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya apunten que la reina de la Corona d'Aragó Blanca d'Anjou va morir durant el part o immediatament després, encara que les causes encara estan per confirmar.
La documentació històrica ja indicava en una carta escrita pel seu marit el rei Jaume II que la reina va morir després de "gravíssims dolors que va patir per raó del part durant uns quants dies i que va patir repetidament".
L'equip que porta a terme l'estudi va confirmar avui durant la presentació dels primers resultats que els treballs realitzats sobre les restes de Blanca d'Anjou confirmen les dades biogràfiques que es coneixien d'aquesta reina descendent de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria com seva 1,50 d'estatura, la data de la seva mort el 1310 als 27 anys i els múltiples parts que va tenir durant la seva vida, una desena.
El sepulcre de Jaume II i Blanca d'Anjou al Monestir de Santes Creus (Tarragona) va ser obert pels investigadors al març de 2009 en el marc d'un projecte per a la restauració arquitectònica i la recerca arqueològica de les tombes reials, que també inclou la de l'almirall Roger de Llúria i del rei Pere el Gran, en què es va constatar que no havia estat profanada.
No obstant això, la coordinadora del projecte, Marina Miquel, va explicar que les restes de Blanca d'Anjou i del seu marit van patir el 1836 l'espoli d'una patrulla de liberals que van passejar el cos de Jaume II i van llançar les restes de la reina a un pou, on després van ser recuperats per un monjo i dipositats de nou en el sepulcre.
Després de l'obertura de les tombes i la reconstrucció del cos, es va constatar que juntament amb Blanca d'Anjou descansaven restes d'un altre jove i d'un home d'uns 60 anys, que podrien pertànyer a l'infant Ferran i al seu germà Jaume II.
Aquestes restes no presenten el mateix estat de conservació que els de la reina, gràcies al qual els estudiosos podran corroborar aspectes històrics com la mort, les tècniques d'embalsamament i el tractament dels cossos, va indicar el director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medalla.
El conjunt del projecte deixa la porta oberta a noves informacions com la ubicació dels cossos i la presència de rituals funeraris com la col.locació de flocs de cabells, que també van aparèixer el la tomba de Pere el Gran.
De moment, les restes reals romanen al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ubicat a Valldoreix (Barcelona), encara que el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, va avançar que la intenció és tornar les restes en els propers dies als sepulcres de Santes Creus per inaugurar la seva restauració al juliol, coincidint amb el 850 aniversari del Monestir.


Valldoreix.
EUROPA PRESS
05/05/2010