CRISTÒFOR COLOM, 500 ANYS ENGANYATS
Conferència del associat al Centre d'Estudis Colombins, Dr Charles Merrill, organitzada per el CEC i l'Institut d'Estudis Nord Americans, a la seu de l'IENA el dia 17 de novembre de 201031 de des. 2009
30 de des. 2009
Troben la tomba de Cao Cao, llegendari general xinès del segle III
Present en òperes i llibres com el "Romanç dels Tres Regnes", és un dels personatges més famosos de la Xina
El seu nom apareix en el «Romanç dels Tres Regnes", una de les novel històriques més famoses de la Xina, és protagonista de nombroses òperes tradicionals i és present en aquests populars com «parlant de Cao Cao, per la porta treu el cap».
Ara, un grup d'arqueòlegs creuen haver descobert la tomba de Cao Cao, llegendari militar i estadista xinès del segle III que va viure entre els anys 150 i 220. General i poeta, Cao Cao va ser un reputat estrateg que es va convertir en l'últim ministre de la dinastia Han i va dirigir l'Estat més pròsper durant la turbulenta època dels Tres Regnes (208-220).
Segons els mitjans xinesos, la tomba de Cao Cao va ser trobada a la localitat de Xigaoxue, propera a Anyang, a la província central de Henan. En un mausoleu de 740 m2, semblant al d'altres reis de l'època, els arqueòlegs van descobrir un passadís de 40 metres que portava fins a una cambra subterrània on hi havia un cos masculí, dos femenins i 250 artefactes d'or, plata i ceràmica. Les restes de l'home, d'uns 60 anys, es correspondrien amb els de Cao Cao, que estaria acompanyat de la seva esposa, l'emperadriu i una de les seves serventes.
L'equip d'arqueòlegs va trobar 59 plafons de pedra amb pintures i inscripcions sobre l'època de Cao Cao, el títol pòstum, «el rei Wu de Wei», apareix en alguns objectes de sacrifici i armes. «Les plaques de pedra amb osques gravades que fan referència a la identitat pòstuma de Cao Cao són la prova més evident que és la seva tomba, ja que ningú s'atreviria o podria tenir tants artefactes inscrits amb aquest nom si no fos realment el rei» , va explicar al diari "China Daily» Liu Qingzhu, de l'Acadèmia de Ciències Socials.
Els arqueòlegs semblen haver desenterrat a un dels personatges històrics més famosos i misteriosos de la Xina. Retratado en libros y óperas como un gobernante despótico, Retratat en llibres i òperes com un governant despòtic, Cao Cao s'estudia encara a les escoles del país, on a partir d'ara es podrà venerar la seva tomba.
PABLO M. DÍEZ
PEQUÍN
abc.es
30-12-2009
El seu nom apareix en el «Romanç dels Tres Regnes", una de les novel històriques més famoses de la Xina, és protagonista de nombroses òperes tradicionals i és present en aquests populars com «parlant de Cao Cao, per la porta treu el cap».
Ara, un grup d'arqueòlegs creuen haver descobert la tomba de Cao Cao, llegendari militar i estadista xinès del segle III que va viure entre els anys 150 i 220. General i poeta, Cao Cao va ser un reputat estrateg que es va convertir en l'últim ministre de la dinastia Han i va dirigir l'Estat més pròsper durant la turbulenta època dels Tres Regnes (208-220).
Segons els mitjans xinesos, la tomba de Cao Cao va ser trobada a la localitat de Xigaoxue, propera a Anyang, a la província central de Henan. En un mausoleu de 740 m2, semblant al d'altres reis de l'època, els arqueòlegs van descobrir un passadís de 40 metres que portava fins a una cambra subterrània on hi havia un cos masculí, dos femenins i 250 artefactes d'or, plata i ceràmica. Les restes de l'home, d'uns 60 anys, es correspondrien amb els de Cao Cao, que estaria acompanyat de la seva esposa, l'emperadriu i una de les seves serventes.
L'equip d'arqueòlegs va trobar 59 plafons de pedra amb pintures i inscripcions sobre l'època de Cao Cao, el títol pòstum, «el rei Wu de Wei», apareix en alguns objectes de sacrifici i armes. «Les plaques de pedra amb osques gravades que fan referència a la identitat pòstuma de Cao Cao són la prova més evident que és la seva tomba, ja que ningú s'atreviria o podria tenir tants artefactes inscrits amb aquest nom si no fos realment el rei» , va explicar al diari "China Daily» Liu Qingzhu, de l'Acadèmia de Ciències Socials.
Els arqueòlegs semblen haver desenterrat a un dels personatges històrics més famosos i misteriosos de la Xina. Retratado en libros y óperas como un gobernante despótico, Retratat en llibres i òperes com un governant despòtic, Cao Cao s'estudia encara a les escoles del país, on a partir d'ara es podrà venerar la seva tomba.
PABLO M. DÍEZ
PEQUÍN
abc.es
30-12-2009
Etiquetes de comentaris:
Edat Mitjana,
Xina
15 de des. 2009
Jaume d'Alarich, el veritable Marco Polo
De personatges catalans falsificats per la història oficial i reconvertits en italians i castellans n'hem vist uns quants: el navegant i descobridor Joan Cristòfor Colom convertit en un genovès anomenat Cristoforo Colombo, altres com el pare Bartomeu Casaus o en Joan Caçinera del Canós convertits en Bartolomé de las Casas i en Juan Sebastián Elcano, el conqueridor Ferran Cortès en Hernan Cortes, en Joan Miquel Servent transformat en Miguel de Cervantes... Totes aquestes figures de la història universal tenen en comú que són personatges històrics de finals del segle XV cap endavant, coincidint per tant amb els inicis de l'expansió del domini dels reis de Catalunya a tota Espanya i Amèrica. Però si des de la Corona es va propiciar la castellanització de l'imperi i de tota la seva història, a força de buidar la història de Catalunya, podem trobar casos anteriors a aquesta època que també hagin patit l'adulteració de la seva identitat?
El cas d'en Marco Polo en seria un. Segons el que coneixem d'ell, va ser un explorador i mercader venecià de finals del s. XIII i principis del s. XIV, i és mundialment famós pel seu viatge a l'Orient i el seu relat conegut avui com a Viatges de Marco Polo. Les primeres referències que en vaig sentir sobre la possible catalanitat del personatge real que va protagonitzar aquells fets, que vaig escoltar en alguna gravació de les diverses que es poden trobar a histocat.cat i sense donar cap dada, me les vaig prendre amb un cert escepticisme, ja que es tractava d'un home en principi prou allunyat de l'època en què va començar la castellanització massiva de la nostra història.
Els dubtes però me'ls vaig començar a plantejar seriosament quan es va publicar l'article "Algunes consideracions a l'entorn del mite de Marco Polo", de Jordi Bilbeny, on bàsicament es difonen les contradiccions i mentides detectades per John Larner en el relat que coneixem, que la documentació original tampoc ha sobreviscut, i que no hi ha fonts orientals que confirmin l'estada de cap Marco Polo en aquelles terres. De tot plegat en Bilbeny conclou: "si En Marco Polo no era un mercader venecià, si havia oblidat la seva llengua, si els escriptors famosos de la Venècia contemporània no l’esmenten, ni tampoc ho fan els registres documentals xinesos; si tot el que fa referència a la seva família és contradictori i ha desaparegut del llibre qualsevol informació sobre la seva persona; si l’original del text no s’ha trobat mai més i el que ens en queden són còpies i més còpies plenes d’interpolacions, falsedats i contrasentits irreconciliables, fins al punt que, en alguna ocasió, els llibres semblen totalment diferents, em sembla molt congruent deduir-ne que tot això s’esdevé perquè hi ha hagut un desdoblament intencionat de personatges. Perquè hi havia un autor real que calia substituir per algú altre. Per una raó que ara mateix no sé explicar, aquest autor i viatger de carn i ossos va ser canviat per En Marco Polo. Però, qui hi havia darrera aquest nom? I si no era venecià, ni parlava venecià, de quina nació era i quina llengua parlava? En quina llengua va escriure el llibre?".
També en un article de La Vanguàrdia (Marco Polo arribà a la Xina?) apareixien més referències sobre aquesta possible falsedat del viatge. Molt bé, potser en Marco Polo sigui un mite o una llegenda i realment no va exisitir, o si que hi havia un Marco Polo però la seva història sigui una farsa. Potser el llibre sobre els seus viatges sigui pura ficció, però si hi havia un personatge real i un llibre real en el que es basava el relat, qui devia ser?
Un nou article sobre Marco Polo, signat per E. R., que també recull i evidencia interessants mancances del relat de Marco Polo sobre la Xina, com la inexistència de referències al te (aleshores desconegut a Europa), ni dels palets de menjar, ni de la seva cal·ligrafia, ens dóna ja una pista important a tenir en compte: "En la famosa narració dels seus viatges, aquest va viatjar a la Xina el 1271 amb el seu pare també mercader (curiosament coincidint en les dates amb l’ambaixada enviada pel rei en Jacme tal i com es pot llegir en un article del Sr. Manel Capdevila que apareix en aquest mateix web, està documentat que el rei en Jacme havia enviat un ambaixador a la Xina i havia rebut una ambaixada del gran Ca pels voltants del 1270. A més són molt interessants i aclaridors tant els comentaris sobre la pólvora com sobre el paper que apareixen en aquest article)".
En efecte, el mencionat article de Manel Capdevila deixa clares les relacions entre el rei Jaume I i el Gran Khan. L'ambaixada catalana a l'orient es troba documentada en la Crònica o llibre dels feits de Jaume I: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder" i la presencia de l'ambaixada xinesa a Catalunya s'evidencia, a més, en els capitells del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll.
Com diu en Manel Capdevila, amb aquests ambaixadors xinesos identificats, el cercle es va tancant... És aquest nostre Jaume d'Alarig el veritable Marco Polo? És possible que un altre català fins i tot dels s. XIII-XIV hagi quedat oblidat per la història i els seus fets atribuïts a un estranger?
Finalment, el cercle s'acaba tancant amb dos articles publicats a Canvi Setze: En el primer, L'enigma de Marco Polo (I): l'adulteració dels documents, es reprodueixen les consideracions de Jordi Bilbeny sobre el mite de Marco Polo, i en el segon L'enigma de Marco Polo (II): la restauració de la història s'aprofundeix en les incoherències de la història oficial i es dóna una resposta lògica al misteri. Un resum d'aquests dos articles es pot llegir també a Qui era Marco Polo?
Segons els coneixements actuals, la versió italiana més antiga del llibre de Marco Polo no està escrita en venecià, sinó en toscà, i és una traducció d'una edició anterior també conservada escrita en un francès ple de faltes, llacunes i com de costum, farcit de catalanades que són confoses amb italianismes fins el punt de considerar que el text era escrit en un inexistent "francoitalià", i que havia de ser una còpia mal traduïda d'una llengua que no és la francesa. I quina llengua havia de ser aquesta? Segons algunes edicions, al pròleg es diu que el text va ser portat a França per monsenyor Tibaut, cavaller de Cepoy, que l'hauria rebut el 1307 directament de Marco Polo. Curiosament, aquest tal Tibaut era des d'aquell mateix any el cap de la Gran Companyia Catalana dels almogàvers.
A més, els paral·lelismes entre el personatge de novel·la anomenat Marco Polo que segons els entesos no es correspon amb la història i l'ambaixador Jaume Alarich, mercader i ciutadà de Perpinyà, resulten definitius:
- Polo viatja amb dos parents, i Alarich amb dos ambaixadors.
- Els Polo arriben d'un viatge a l'Àsia el 1269 i preparen el següent, que serà al cap de dos anys, després d'aconseguir un guiatge papal. Alarich torna d'una ambaixada a la Cort del Gran Khan i al cap de dos anys, el 1269, obtinguts els permisos del Papa, s'embarca de tornada cap al país dels tàrtars en l'expedició dels croats a Terra Santa.
- Marco Polo és a Acre, la capital del regne croat, i a Jerusalem, i d'aquí passarà a Armènia, on es relaciona amb el rei Hethum, abans de desplaçar-se a la cort del Gran Kha. Exactament els mateixos aliats polítics del rei Jaume i com Jaume Alarich, que desembarcà a Acre amb les naus croades acompanyat dels ambaixadors mongols.
Els estudiosos de Polo descriuen com apareix com un home de la cort, i que els seus interessos no coincideixen amb els d'un mercader, sinó que els tres viatgers formaven part d'una ambaixada. Però es dóna el cas que l'única ambaixada coneguda i documentada en els mateixos anys és la de Jaume Alarich. Tot indicaria, per tant, que fou Jaume d'Alarich qui hauria donat al cap dels almogàvers, dipositari del poder català a Orient, el text del relat amb els seus viatges, escrit naturalment en català, i que seria posteriorment traduit al francès i al toscà.
Però la pregunta que es manté en l'aire és com un personatge de dos segles abans del començament de l'historicidi de Catalunya també acaba essent expropiat per estrangers. Potser és perquè en una nació com Catalunya que ha patit i pateix encara com cap altra els efectes de la censura i la mentida, i a la que se li arrabassa la capacitat d'escriure la seua pròpia història, queda exposada a què els fets realitzats per catalans i que no s'han pogut convertir en castellans per part de la Corona, siguin forçosament oblidats pel propi país i amb el pas dels segles són fàcilment adoptats com a figures llegendàries d'altres nacions
FONT: http://espoblat.blogspot.com/2009/02/jaume-dalarich-el-veritable-marco-polo.html
14 de des. 2009
Les claus dels últims sarraïns de Mallorca
Trobat el refugi de 30 berbers, escenari d'un episodi narrat per Jaume I
"Hem excavat un episodi que està documentat en un text, el que tècnicament és molt rellevant. Rei pel Sabem el que va passar i quin cavaller va intervenir en el desallotjament dels refugiats: L'aragonès Pere Maça, que està retratat en murals bèl.lics del MNAC a Barcelona ", detalla l'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Barceló.
A la zona es van apressar uns 2000 andalusins. Maça reclamà ballestes, llances i pics.
"La Crònica de Jaume I ens permet una exploració insòlita d'una ocupació ocasional de dies, entre el 24 i el 28 de març, amb lluna plena, de 1230 en què van ser capturats els pagesos de les alqueries veïnes, que desconeixien que el que estava passant era una conquesta, una ocupació. Eren els vençuts ", relata per Barceló que va batejar el lloc amb 'Cova Jeroni' pel mitificat nadiu cap rebel indi d'Amèrica del Nord.
"Excepcionalment no hi ha rastres que aquest abric a la serra d'Artà, a prop de Ferrutx, fora habitat abans o després de 1230. És de molt difícil accés i deguè ser una aventura romandre en aquestes roques en desnivell, obertes al vent, de 50 metres d'alçada en un penya-segat ", subratlla l'arqueòleg Mateu Riera, qui amb la professora Helena Kirchner ha desenvolupat aquesta investigació.
Uns muntanyencs bombers del Consell de Mallorca van descobrir l'enclavament i han facl.litat el treball dels investigadors en tan difícils condicions.
En l'excavació ha aflorat ceràmica, restes de menjars i foc i un abocador d'aquests restes. Al forn improvisat amb mitja gerra es va trobar l'últim menjar dels captius: els ossos sense desmembrar d'una pota de conill. Però els sarraïns berbers en fuga també van menjar peix-la cova està oberta a prop del mar-, eriçons marins i cloïsses.
ANDREU MANRESA
www.elpais.es
Palma de Mallorca
14/12/2009
Són les tres claus dels darrers rebels de Mallorca al segle XIII. Les restes de les peces forjades, que es van usar per darrera vegada el març de 1230, han estat trobades en bon estat en un abric d'un penya-segat on van resistir uns vint pagesos mallorquins sarraïns, berbers d'irat (Artà). Els illencs d'Al Andalus fugien de la conquesta de l'Illa empresa pel rei català Jaume I que va dominar Palma (Medina Mayurka) el 31 desembre 1229, i després instal.là "un regne sobre el mar" i va ocupar tot Mallorca.
L'episodi està narrat pel monarca en la seva crònica El llibre dels fets. . Els sarraïns d'Artà van fugir amb les claus dels seus habitatges perquè segurament tenien previst tornar a les seves possessions, captius van quedar però, esclavitzats per les tropes dels cavallers i magnats que va reunir Jaume I. Ara s'ha trobat la prova de aquella razia contra els darrers resistents a la invasió.
"Hem excavat un episodi que està documentat en un text, el que tècnicament és molt rellevant. Rei pel Sabem el que va passar i quin cavaller va intervenir en el desallotjament dels refugiats: L'aragonès Pere Maça, que està retratat en murals bèl.lics del MNAC a Barcelona ", detalla l'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel Barceló.
A la zona es van apressar uns 2000 andalusins. Maça reclamà ballestes, llances i pics.
"La Crònica de Jaume I ens permet una exploració insòlita d'una ocupació ocasional de dies, entre el 24 i el 28 de març, amb lluna plena, de 1230 en què van ser capturats els pagesos de les alqueries veïnes, que desconeixien que el que estava passant era una conquesta, una ocupació. Eren els vençuts ", relata per Barceló que va batejar el lloc amb 'Cova Jeroni' pel mitificat nadiu cap rebel indi d'Amèrica del Nord.
"Excepcionalment no hi ha rastres que aquest abric a la serra d'Artà, a prop de Ferrutx, fora habitat abans o després de 1230. És de molt difícil accés i deguè ser una aventura romandre en aquestes roques en desnivell, obertes al vent, de 50 metres d'alçada en un penya-segat ", subratlla l'arqueòleg Mateu Riera, qui amb la professora Helena Kirchner ha desenvolupat aquesta investigació.
Uns muntanyencs bombers del Consell de Mallorca van descobrir l'enclavament i han facl.litat el treball dels investigadors en tan difícils condicions.
En l'excavació ha aflorat ceràmica, restes de menjars i foc i un abocador d'aquests restes. Al forn improvisat amb mitja gerra es va trobar l'últim menjar dels captius: els ossos sense desmembrar d'una pota de conill. Però els sarraïns berbers en fuga també van menjar peix-la cova està oberta a prop del mar-, eriçons marins i cloïsses.
ANDREU MANRESA
www.elpais.es
Palma de Mallorca
14/12/2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)