El tractat dels Pirineus, 350 anys després

El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya

'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest (pdf) de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.

La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació.

font. vilaweb.cat
 
L'Institut d'Estudis Catalans ha posat a l'abast del públic la traducció dels capítols (pdf) del Tractat dels Pirineus referents a Catalunya (42, 43, 55, 56, 57, 58 i 59). La traducció és obra de la historiadora Eva Serra, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, i va precedida d'una introducció (pdf) de la mateixa autora.