CRÒNICA DE TRES CONFERÈNCIES

Hem tingut, en menys d’un mes, tres conferències molt interessants pel colombisme.

La Santa María d'en Colom, una nau catalana?
(25 de Novembre)
La primera, del sr Joan Prim Terradas, Mestre Artesà, restaurador dels models navals del Museu Maritim de Barcelona, qui ens va aportar molta llum sobre la Santa Maria.
Segons el sr Joan Prim, la Santa María era una nau (nao) netament catalana. Les naus de factura catalana complien una proporcionalitat de 3-2-1 entre pal, eslora i manega, i per tots els comentaris històrics, i pels planells, va afirmar que les mides de la nau de l’Almirall coincidien amb aquest mode català de construcció.

També ens informà que hi havia el costum de rebatejar com a Santa Maria a totes les naus d’almiralls catalans. Un dels assistents va comentar que en un llibre anglès que es ven al Museu Maritim s’afirma que la nau Santa Maria va ser matriculada (construïda, per tant) a Barcelona.



"L'origen de Cristòfor Colom: resultat actual de les anàlisis de les persones de cognom Colom i Colombo"
( 2 de Desembre )
La conferència del Dr. J.A. Lorente no va aportar res de nou que no coneixessim. Simplement desmentí algunes suposades filtracions, i ens va dir que la cosa anava per llarg.

Fins ara només pot afirmar que els Colom catalans i els Colombo italians procedeixen d’una mateixa branca familiar, però encara estan buscant marcadors diferenciadors per a poder-los comparar amb l’ADN d’en Xpòfol.

Afirma també que l’ADN d’en Colom no quadrava amb l’ADN dels jueus asquenazis, cosa que ens va alegrar molt dons descarta la possibilitat que Colom fons kurd o georgià. No va dir res sobre l’ADN jueu sefardí, però una recent investigació, publicada a la revista American Journal of Human Genetics afirma que un 20% de la població espanyola te ADN jueu, (el teniu mes avall).

En conversa posterior, el vaig encoratjar no ja a que busques la catalanitat d’en Colom, sinó a descartar totes les altres possibilitats, ja que sabem que te o li han ofert l’ADN d’en Ferrante de Nàpols i de la Casa Avis, dels Zarco portuguesos o dels Madruga gallecs, cosa que descartaria les connexions familiars amb les dues cases reials i totes les altres teories.
Potser es mes senzill descartar totes les altres possibilitats, ja que finalment per afirmar la catalanitat ja tindrem l’ADN lingüístic.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3107723

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=568086&idseccio_PK=1021



Descoberta eivissenca de Cristòfol Colom i el seu "ADN lingüístic".
(19 de desembre )
Amb un gran èxit de públic i d’assistència d’autoritats illenques i del president del CEC, va tenir lloc la conferència d’en Nito Verdera. En la primera part, en Nito va oferir la seva argumentació ja exposada al seu últim llibre “Cristóbal Colón, el libro de las falacias y cuatro verdades”, ( on demostrà abastament que Colom emprà preferentment topónims catalans d'Eivissa i Formentera ).

En la segona part, un vídeo de la professora Estelle Yrizarry (nascuda Roses) des de la Universitat de Georgetown (USA) va demostrar abastament que quan Colom escrivia en castellà ho feia realment en "ladino", utilitzant per a les paraules que desconeixia el català, cosa que segons la doctora demostra que era català d’origen jueu. ( per a mes informació, llegiu
http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm )

Properament en un treball que serà publicat a Amèrica, la doctora demostrarà també que Colom tenia estudis rabínics, però no va deixar entreveure en que es basa per a fer tal afirmació encara.

L'ADN HISPÀNIC ES MOLT IRREGULAR

Més del 10% dels espanyols tenen ancestres nord-africans
• Un marcador genètic típicament judeosefardita està present en un altre 19%
• Els autors de l'estudi destaquen el pes de deportacions i conversions massives

Un sorprenent estudi realitzat amb 1.140 voluntaris espanyols i portuguesos ha confirmat l'extraordinària empremta genètica deixada pels colonitzadors musulmans i fins i tot pels judeosefardites que es van instal.lar a la península Ibèrica durant l'edat mitjana. L'herència és tan profunda, diuen els autors, que no es pot entendre només com el fruit d'una convivència secular, dels matrimonis mixtos, sinó que en gran part és el resultat de conversions en massa i de deportacions realitzades a partir del segle XV. Concretament, el 10,6% dels habitants d'Espanya i Portugal tenen un tret genètic atribuïble a un avantpassat nord-africà i un altre 19% el tenen de judeosefardites o, com a mínim, de pobles originaris del Pròxim Orient.

El treball, que han realitzat durant els últims anys diversos investigadors de les universitats de Leicester (Regne Unit) i la Pompeu Fabra de Barcelona (UPF), es publica avui a la revista American Journal of Human Genetics. Com a primer pas, els científics van analitzar poblacions actuals de sefardites (Israel i Istanbul, per exemple) i de nord-africans buscant- hi alguna particularitat genètica que pogués definir-les.

El que van fer exactament va ser estudiar el cromosoma Y, que es transmet de pares a fills mascles gairebé sense variació amb el pas del temps i sense que importi la càrrega genètica que aporta la mare, és a dir, que un nen el té igual que el seu rebesavi patern (el cromosoma Y és molt útil en estudis d'aquest tipus, però la seva força genètica és tan petita que resulta indetectable en l'aspecte físic). Finalment, quan van aconseguir un perfil del cromosoma Y nord-africà i un altre del judeosefardita, van procedir a comprovar en quin percentatge de la població portuguesa i espanyola estaven presents.

¿IL.LÒGIC?Segons explica Elena Bosch, de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, un resultat curiós és que la distribució territorial de les dues herències no es correspon amb els manuals d'història. Per exemple, en lloc d'haver-hi una proporció més gran d'ancestres nord-africans a Andalusia oriental o València, com es podria esperar tenint en compte el poblament medieval d'aquestes zones, els percentatges més elevats s'obtenen a Portugal, Galícia o Lleó. L'única explicació, afirma, "són els alts nivells de conversions, forçades o voluntàries", que van ocórrer després de la fi de la Reconquista, així com les posteriors deportacions de moriscos granadins.

Francesc Calafell, també de la UPF, considera que el marcador nord-africà utilitzat en el treball és prou recent per descartar una influència de migracions des del Marroc però anteriors a la conquista musulmana, fins i tot preromanes.

Més espectacular encara és la influència sefardita. Per exemple, s'obtenen resultats espectaculars a Aragó, Astúries, Eivissa o el sud de Portugal, on gairebé el 40% de la població té algun ancestre jueu, però també se supera el 20% a Castella-la Manxa o Mallorca. A diferència del que passa amb el patrimoni nord- africà, que sembla lògic, els investigadors assumeixen els sorprenents percentatges amb cautela i no poden descartar altres substrats del Pròxim Orient, però no necessàriament jueus, com poblaments neolítics o fenicis.

ANTONIO MADRIDEJOS

BARCELONA

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=568086&idseccio_PK=1021

revista American Journal of Human Genetics

HTML : http://www.cell.com/AJHG/fulltext/S0002-9297(08)00592-2
PDF : http://download.cell.com/AJHG/pdf/PIIS0002929708005922.pdf

NOTES SOBRE LA CONFERENCIA DEL DR. JOSÉ ANTONIO LORENTE

El dia 2 de desembre del 2008 va tenir lloc una conferència del Dr. José Antonio Lorente Acosta, director del Laboratorio de Identificación Genética de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, a la sala d’actes de l’Arxiu reial de Barcelona (nom original de l’actual ACA) amb el títol: "L’origen de Cristòfor Colom: resultat actual de les anàlisis de les persones de cognom Colom i Colombo". L’acte, organitzat pel nostre Centre d’Estudis Colombins, va comptar amb la presència de nombrosos homes de llinatge Colom i homes del "grup de referència", que havien col·laborat en la campanya d’obtenció de mostres de saliva per poder realitzar aquest estudi. La sala estava plena a vessar i també hi havia la presència de diversos periodistes i de la Televisió de Catalunya. El mateix dia, en va ser emès un reportatge al programa "La Hora Q" de TV3. 

El motiu d’haver traslladat l’acte de la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona a la sala d’actes del Palau del Lloctinent de l’arxiu esmentat, no fou casual. La direcció d’aquest Arxiu ha estat estretament vinculada amb els estudis colombins; pel cap baix, en dues ocasions: de la primera destaquem el suport rebut per Luís Ulloa i Cisneros per part del Sr. Ferran Valls i Taberner, director d’aquest arxiu des de l’any 1927 fins a la mort d’Ulloa el 1936. El Sr. Valls i Taberner no solament el va ajudar en les recerques que va efectuar l’insigne professor a l’Arxiu, sinó que en col·laboració amb altres entitats cíviques barcelonines de l’època com l’Ateneu Barcelonès o el Centre Excursionista de Catalunya, va promoure una recollida de cèntims a través d’una "Subscripció Popular" per tal de cobrir les necessitats econòmiques d’Ulloa, que així va poder continuar les seves recerques i assistir a diversos congressos internacionals americanistes, com el de Sevilla o el d’Hamburg, de l’any 1930. 

La segona coincidí amb la llarga etapa com a director del Sr. Frederic Udina i Martorell, el qual també va aprofundir l’estudi dels documents relatius a Colom preservats a l’Arxiu Reial de Barcelona, fet que va dur-lo a publicar diversos treballs sobre la importància i el significat de les capitulacions de Cristòfor Colom amb la Corona i sobre altres documents relacionats amb el primer viatge del descobridor d’Amèrica. 

Finalment, subratllem que, com que aquest acte hagués pogut revelar resultats que esperàvem decisius per a la teoria de l’origen català de Colom, la Junta Directiva del Centre d’Estudis Colombins va sol·licitar permís a l’actual director de l’Arxiu, Sr. Carlos López, per a utilitzar la sala, i donar així més rellevància i el marc més digne possible a tan important esdeveniment. 

L’objectiu principal d’aquest acte era retre homenatge a totes les persones que havien col·laborat en la campanya d’obtenció de mostres de saliva, tant a les de llinatge "Colom", com a les del grup de referència. De bell antuvi, es varen lliurar uns diplomes personals a tots i cadascun dels col·laboradors amb el resultat de les anàlisis del seu ADN del cromosoma Y. 

La conferència del Dr. Lorente va estar enfocada, més que a donar els resultats obtinguts fins al moment actual, a justificar les raons que fan que no es puguin donar més resultats dels que comentarem a continuació i exposar les circumstàncies tècniques i aleatòries que conflueixen en aquest estudi comparatiu dels ADN dels catalans Colom i els italians Colombo en relació amb l’ADN del cromosoma Y de la família de Cristòfor Colom. La primera constatació de l’estudi efectuat és que els ADN dels homes Colom catalans i Colombo italians són tan similars, que no és factible atribuir un origen geogràfic concret en base a les diferències que s’han pogut observar de llurs ADN. Per tant, caldrà disposar en un futur de noves tècniques per a destriar-ne l’ADN, dels uns i dels altres. D’això, se’n pot dir una mort per excés d’èxit. El Dr. Lorente no va dir en cap moment, explícitament, que aquest ADN d’homes Colom i Colombo fos igual al de Cristòfor Colom, però de manera implícita varem entendre que sí que es dóna una concordança, al no excloure’ls de futures anàlisis. En resum, creiem que podem dir que un grup nombrós d’homes Colom catalans i d’homes Colombo italians comparteixen, en principi, el mateix tipus d’ADN del cromosoma Y amb Cristòfor Colom. 

La segona constatació fou que, per la major estructura i complexitat dels diferents tipus, grups i subgrups d’ADN d’homes Colombo, aquests semblen provenir d’una soca genètica més antiga que no el grup d’homes Colom catalans. El Dr. Lorente va donar una seqüència de propagació d’aquest llinatge que semblava seguir la ruta: Llombardia, Liguria, Provença, Llanguedoc, Catalunya i finalment València i Balears. No es van mencionar en cap moment les èpoques d’aquestes migracions o extensions dels llinatges Colom/Colombo. 

El doctor Lorente va presentar un diagrama que fou un mapa genètic de la freqüència del haplogrup R1b a tot Europa; s’hi podia veure que és un tipus d’ADN molt present a les parts més occidentals d’Europa i que presenta un focus molt important al voltant del País Basc, a banda i banda dels Pirineus. Potser sigui agosarat, però ens va semblar que el Dr. Lorente volia indicar-nos que el haplogrup que cal estudiar és el R1b, ja que pot ser aquest el de Cristòfor Colom i el dels seus germans i parents mascles. 

També va merèixer la nostra atenció la presentació d’un diagrama que comparava percentualment els diferents tipus d’haplogrups que han aparegut entre els homes catalans Colom i entre els homes italians Colombo. A primer cop d’ull, es podia apreciar que en el cas dels italians hi havia molts més grups i per tant, diferents haplogrups, que no pas en el cas dels homes catalans. Aquests darrers presentaven pocs grups, entre els que destacava un grup de color vermell, que sol ser el que correspon als homes que presenten un haplogrup del tipus R1b. El Dr. Lorente no va detallar els percentatges de cada grup, però va destacar la diferència òbvia del repartiment dels haplogrups. En el cas italià, el grup d’homes amb l’haplogrup R1b era molt reduït, respecte del total, fet que va portar a plantejar-nos si això comportava una major o menor possibilitat de coincidència en l’àmbit geogràfic d’origen de Cristòfor Colom o no. Ho deixem en mans de qui domini més el món de les estadístiques que nosaltres. 

Altres punts importants de la intervenció del doctor Lorente varen anar destinats a desemmascarar errors o malentesos publicats en els darrers anys sobre aquesta recerca. En primer lloc, va deixar clar que no hi ha ADN "jueus" i que, per tant, no es pot deduir la pertinença d’una persona a la "raça" jueva a partir del seu ADN. Per il·lustrar aquest fet, va projectar un mapa dels diferents haplogrups de la població jueva de tot Europa, per veure com no era uniforme, ni molt menys. Un altre punt que va deixar clar el Dr. Lorente, és el fet que no es podran donar resultats definitius d’aquesta recerca fins que no n’aparegui un article en una publicació especialitzada de renom (Nature, Science, etc.) que comporti el vistiplau de tots els científics que han col·laborat en aquest estudi. Si per arribar a fer públiques les conclusions finals del estudis genètics de la suposada mòmia del Príncep de Viana a Poblet han hagut de passar deu anys, no volem ni podem preveure quantes dècades passaran fins a veure publicats els resultats finals d’aquesta recerca. Tant de bo ens equivoquem i que ho puguin llegir els nostres ulls. 

Amb aquest acte i la posterior tramesa dels diplomes als homes Colom i homes del grup de referència catalans que han participat en aquesta recerca científica, donarem per ben concloses les obligacions que el Centre d’Estudis Colombins va contraure en aquest projecte de recerca a finals de l’any 2005. 

El resultat de tot plegat és forçosament agredolç, ja que teníem posades moltes esperances en les conclusions finals; sense haver-hi arribat encara, però, hem d’admetre que tampoc s’ha donat el cas d’una exclusió completa dels homes Colom catalans com a possibles candidats a parents del gran almirall. El resum final de la situació actual podríem titllar-lo d’EMPAT TÈCNIC entre la teoria catalana i la teoria genovista, des del punt de vista de la ciència genètica. 

Francesc Albardaner