Por Nito Verdera
Algunos iluminados portugueses siguen insistiendo en que Cristóbal Colón nació en el pueblo de Cuba, en el Alentejo (Portugal), y puesto que tienen muy buenos padrinos y soporte económico de la Fundación Luso Americana y de la Gubelkian, el productor Manoel de Oliveira realizará una película basada en el libro Cristóbal Colón era portugués de Manuel Luciano da Silva. Y será estrenada en Washington, si nadie lo impide, el próximo mes de julio en Washington DC.
Lo más preocupante del supuesto ‘Colón portugués’ es que se sigan ignorando las conclusiones del filólogo hispano Ramón Menéndez Pidal [La Lengua de Cristóbal Colón, Espasa-Calpe, Madrid, 1942]. Vamos a verlas:
I) El español no era su lengua materna, sino un idioma aprendido.
II) Veremos que los dialectalismos del Occidente de la Península que muestra el habla del Almirante no son gallegos, sino decididamente portugueses, y por esta otra parte observaremos igualmente que el portugués no es tampoco lengua materna de Colón.
III) Ese infinitivo flexionado seres (en vez de ser) es algo tan puramente portugués, que resulta incompresible al español, al italiano y a las demás lenguas románicas. Colón no lo comprendía porque no tenía el portugués como lengua materna.
IV) En cuanto al italiano Colón no lo usa en ninguno de sus muchos escritos y documentos y a los amigos italianos escribe siempre es español; por ejemplo, al Oficio de San Giorgi, o a Nicolo Oderigo, empleando un tono íntimo e insertando un refrán español.
V) Siguiendo a Las Casas, con relación a los escritos del Almirante, señala Menéndez Pidal que “todas estas son palabras formales, aunque algunas dellas no de perfecto romance castellano, como no fuese su lengua materna del Almirante; estas son sus palabras, puesto que defectuosas cuanto a nuestro lenguaje, el cual no sabía bien”.
VI) Y Ramón Menéndez Pidal se pone furioso: “Como Las Casas habla siempre castellano y de Castilla, nunca de español, se podría objetar que Colón faltaría a la propiedad castellana por ser gallego, leonés o aragonés..
CONCLUSIÓN
Según Menéndez Pidal, Cristóbal Colón no tenía como lengua materna ni el gallego, ni el castellano, ni el italiano, ni el portugués. El eminente filólogo hispano, sin duda, y no comprendo las razones, dejó fuera de juego a la lengua catalana.
LA LENGUA DE CRISTÓBAL COLÓN VISTA POR UN FILÓLOGO PORTUGUÉS
Gracias al Dr. Michael Ferreira, del Department of Spanish and Portuguese de la Universidad de Georgetown, conseguí hace pocos días un estudio de 26 páginas titulado Portuguesismos em Cristóvâo Colombo de Rodrigo de Sa Nogueira, publicado en el Boletim de Filología, Tomo XI, Lisboa, 1950. Se trata de un informe científico que fue publicado hace 57 años y al que debería prestarle atención la Fundación Luso Americana y la Gubelkian, para que eviten el ridículo e impedir un fraude histórico.
Sa Nogueira, en realidad, confirma todo lo escrito por Ramón Menéndez Pidal y lo mejora. Ni más ni menos, y lo veremos más abajo, Rodrigo de Sa Nogueira no descarta que Cristóbal Colón fuera catalán de nación.
Traduciendo del portugués, pasemos las conclusiones:
I) No hay duda de que la ausencia de formas de infinitivo personal en sus escritos es un síntoma importante, decisivo, de que Colón no manejaba como propia la lengua portuguesa.
II) De la lectura que he hecho de los biógrafos y particularmente de los escritos de Colón, me inclino a creer fuertemente que el descubridor de América era un judío español, probablemente castellano nacido en Génova. Probablemente hijo de padre castellano y de madre judía, o viceversa, pero no catalán.
III) Sa Nogueira se inclina en principio por el enorme trabajo realizado por Salvador de Madariaga, “en su bien hecho y bien documentado libro, Vida del muy magnífico Señor Don Cristóbal Colón, y a mi modo de ver, digno de ser meditado”. Y añade: “Únicamente me hace vacilar la teoría del origen catalán de la familia de Colón”. Y así lo dejó escrito Rodrigo de Sa Nogueira
después de conocer el libro Christophe Colomb Catalan, París, 1927.
Nito Verdera
Ibiza, 26-II, 2007
27 de febr. 2007
La tomba de Jesús
Un documental de James Cameron afirma que Jesús va ser enterrat amb Maria Magdalena i el fill de tots dos
Jesús i Maria Magdalena van mantenir una relació fruit de la qual va néixer un fill, a qui van posar Judah. Tots tres van ser enterrats a Jerusalem en dues tombes que van ser trobades fa 27 anys. Així ho assegura el documental canadenc L'última tomba de Jesús, que signen el director de Titànic, James Cameron, com a productor, i el realitzador israelià Simcha Jacobovici, com a director.
El documental, que diumenge s'estrena al Discovery Channel, portarà polèmica. Els cineastes argumenten que les tombes de més de 2.000 anys que uns treballadors de la construcció van trobar l'any 1980 en un suburbi de Jerusalem pertanyen a Jesús i la seva família i basen les seves hipòtesis en els anys de feina d'arqueòlegs i experts en genètica, així com en les restes d'ADN que s'han trobat en tots dos taüts. En sis dels deu ossaris que es van trobar hi ha inscrits en arameu els noms de Jesús, fill de Josep, dues Maries (Maria Magdalena i Maria, mare de Jesús), Judah, fill de Jesús, Josep, germà de Jesús, i Mateu. Els escèptics, però, asseguren que aquests noms eren molt comuns a l'època i que, en cas que Jesús i la seva família s'haguessin pogut permetre una tomba, aquesta hauria estat a Natzaret.
"Mai he dubtat que hi va haver un Jesús històric, però com que no hi havia fotografies ni càmeres no hem pogut tenir-ne proves físiques en imatge", va assegurar ahir l'oscaritzat director, que, de totes maneres, considera que el descobriment de la tomba no contradiu la resurrecció de Jesús, un dels pilars del cristianisme.
Ahir també es va presentar el llibre The Jesus Family Tomb, signat pel director del projecte, Simcha Jacobovici, i l'arqueòleg Charles Pellegrino, en què ofereixen més detalls sobre "el descobriment i la investigació que pot canviar la història", diuen. "El codi Da Vinci és ficció, però L'última tomba de Jesús és realitat", asseguren els creadors d'aquest documental, que ahir es va presentar a Nova York en una roda de premsa precedida de molt secretisme.
Lara Bonilla
AVUI
http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/27/341448.htm
Jesús i Maria Magdalena van mantenir una relació fruit de la qual va néixer un fill, a qui van posar Judah. Tots tres van ser enterrats a Jerusalem en dues tombes que van ser trobades fa 27 anys. Així ho assegura el documental canadenc L'última tomba de Jesús, que signen el director de Titànic, James Cameron, com a productor, i el realitzador israelià Simcha Jacobovici, com a director.
El documental, que diumenge s'estrena al Discovery Channel, portarà polèmica. Els cineastes argumenten que les tombes de més de 2.000 anys que uns treballadors de la construcció van trobar l'any 1980 en un suburbi de Jerusalem pertanyen a Jesús i la seva família i basen les seves hipòtesis en els anys de feina d'arqueòlegs i experts en genètica, així com en les restes d'ADN que s'han trobat en tots dos taüts. En sis dels deu ossaris que es van trobar hi ha inscrits en arameu els noms de Jesús, fill de Josep, dues Maries (Maria Magdalena i Maria, mare de Jesús), Judah, fill de Jesús, Josep, germà de Jesús, i Mateu. Els escèptics, però, asseguren que aquests noms eren molt comuns a l'època i que, en cas que Jesús i la seva família s'haguessin pogut permetre una tomba, aquesta hauria estat a Natzaret.
"Mai he dubtat que hi va haver un Jesús històric, però com que no hi havia fotografies ni càmeres no hem pogut tenir-ne proves físiques en imatge", va assegurar ahir l'oscaritzat director, que, de totes maneres, considera que el descobriment de la tomba no contradiu la resurrecció de Jesús, un dels pilars del cristianisme.
Ahir també es va presentar el llibre The Jesus Family Tomb, signat pel director del projecte, Simcha Jacobovici, i l'arqueòleg Charles Pellegrino, en què ofereixen més detalls sobre "el descobriment i la investigació que pot canviar la història", diuen. "El codi Da Vinci és ficció, però L'última tomba de Jesús és realitat", asseguren els creadors d'aquest documental, que ahir es va presentar a Nova York en una roda de premsa precedida de molt secretisme.
Lara Bonilla
AVUI
http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/27/341448.htm
Subscriure's a:
Missatges (Atom)