Els ritus macabres de celtes, grecs i romans

Els pobles celtes, ibers i grecs que abans dels romans convivien a Catalunya, el Llenguadoc i la Provença compartien alguns ritus macabres. És el que explica una ambiciosa exposició que ha obert portes a prop de Montpeller, en què col·labora el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
 
http://www.3cat24.cat/video/3666550/Els-ritus-macabres-de-celtes-grecs-i-romans

ERA L'ÚLTIM REI GOT ARDÓ LA MATEIXA PERSONA QUE EL DUC EUDES ?

Si repasem els fets històrics dels dos personatges cronològicament :

670 Aquitània la governa el duc Llop. Segons algunes fonts Llop no era franc sinó un noble got d’origen basc que hauria adquirit el ducat per casament amb la filla de l’anterior duc, Fèlix de Tolosa (aquitanoromà).

673 El duc Llop intervé a favor del general Paulus en la seva rebel·lió a la Septimània contra Wamba.

676 Llop morí a Llemotges en mig de les lluites dels últims reis merovingis. Segons algunes fonts, el substitueix el duc Eudes.

A partir del 688 Eudes va afegir als seus dominis el Berry, l'Alvèrnia, el Llemosí, el Borbonès, la Roergue, l'Albigès, el Velai, el Gavaldà i Uzès.

695 El rei visigot Egica associà el seu fill Vitiza a la governació

701 mor Egica. Vitiza governa des de Toledo.

710 A la mort de Vitiza, uns quants nobles es revolten i nomenen rei a Roderic.

710 La noblesa visigoda i el clero hispanoibèric nomenen rei a Akhila II.

711 Roderic domina la Betica, Lusitania i la Cartaginense interior. Akhila domina Septimània, Tarraconense i la Cartaginense costanera.

711 Batalla de Guadalete. Els arabs passen a controlar, en tres anys, des de Toledo, els territoris de Roderic.

714 Akhila renuncia al tro a canvi de recuperar les seves terres a la Bètica i s’instal·là a Toledo amb el status de cap de la comunitat cristiana. També ho fan els seus fills Olmund (Sevilla), Ardabast (Cordova) i Àkhila.

714 La noblesa de la Cartaginense, la Tarraconense i la Septimània nomenen rei a Ardó.

715 Carles Martell es nomenat majordom d’Austràsia.

718 Alaor, valí de l'Àndalus (716-719), nebot de Mussa ibn Nussayr, conquesta Valencia i l’actual Aragó. Ardó es retira a Narbona.

719 Khilperic II  nomena Eudes Rei d’Aquitània, però ambdós son posteriorment derrotats per Carles Martell prop de Soissons. Eudes acull el rei Khilperic a Tolosa i el 720 el lliura a Carles Martell, pactant la pau amb ell.

720 As-Samh rendeix Narbona i el rei Ardó desapareix de la història.

721 Eudes derrota els sarraïns a Tolosa. Les restes de l’exèrcit musulmà es refugien a Narbona.

730 Incursió de l’exèrcit sarraí en territori franc del Roine, atacant Avinyó. Eudes casa la seva filla Lampègia amb el vali de Narbona, Munusa (bereber). Aquest acord indigna tant a Carles Martell com a Abderramà.

730 Mususa i Lampègia es refugien a Llivia, Munusa es mort per Abderramà, i Lampègia es enviada a l’harem del Califa de Damasc.

731 Carles Martell ataca Aquitània.

732 Abderramà ataca Pamplona, Roncesvalles, i entra cap a Gascunya.

732 Eudes ofereix submissió a Carles Martell, i junts derroten Abderramà a Tours. (Segons els cronistes musulmans es retiraren de nit desprès del primer dia de batalla. Segons els francs van infringir 375.000 baixes).

735 Mor Eudes. Va ser enterrat a l'església d'un monestir que havia fundat abans de morir a l'illa de Ré, destruït pels normands el 845.

Els cronistes parlen d’un Dux visigot de nom Llop enviat a governar la Septimània, qui es casà amb la filla del duc d’Aquitània. Es molt possible que els gots de la Septimània, al abdicar Akhilla, trobessin que el seu fill got-aquità Eudes pogués ser un bon rei al tenir experiència de combat i un exèrcit ben preparat per a oposar-se als invasors, i mes quan en Eudes, en aquells moments, ja era rei d’Aquitània.

El geògraf Al Idrisi afirma que per anar de Còrdova a Barcelona s’havia d’anar per Port-Vendres, fet que ha de fer pensar que Barcelona va ser conquerida (721) desprès que Narbona (720) i des del nord, i que Tarragona va ser l’últim lloc de la resistència gòtica. Mentre, Eudes combat alhora els intents anexionistes de francs i sarrains. 

La cronologia coincideix amb la llegenda d’Otger Cataló, qui desprès d’una batalla (Narbona) es retira a les muntanyes (Aquitània) per a poder tornar a atacar els sarraïns, temps mes tard. Otger Cataló apareix per primer cop a "La Chanson de Roland" escrita entre 1140-1170.

Miquel Manubens