Quan l’any 1997 en Francesc Ribera “Titot” va dedicar una cançó al blaver González Lizondo anomenada “La pesta blava”, afirmava que “tots els filòlegs del món se n’estan rient”, referint-se a les estrafolàries teories blaveres que suposaven que el valencià era un idioma diferent del català.
Fa alguns anys, a cop de titular de diari i llibres mediàtics, un filòleg, pretès historiador i el seu grup de seguidors, van creant un conte xinès d’un suposat Colom inexistent, de més de 90 anys quan va morir. Afirmen que l’almirall salpà de Pals d’Empordà en el seu primer viatge i, recentment, que de Barcelona en el segon, i s’inventen a més una rècula d’afirmacions indocumentades de grau menor. Totes aquestes teories recorden molt les d’un suís de nom Erich von Däniken, que fa uns anys atribuïa als “déus” la construcció de tota resta arqueològica trobada a Sud-Amèrica. De la mateixa manera, recentment tot personatge històric que “s’investiga” acaba resultant català, fet que provoca la hilaritat en la comunitat científica espanyola ( i sort que la internacional no se’n assabenta), i ja és habitual haver d’escoltar d’historiadors espanyols frases com “al final diréis que Dios es catalán”, quan els fets demostren, que si Déu fóra català, té molt abandonat el seu poble “escollit”. I per si de cas, a la vista de l’experiència històrica dels jueus, val més que en triï uns altres.
Tot això començà amb la teoria de "Pals versus Palos" de la Sra. Teresa Baqué i Estadella, enunciada oficialment i pública en un congrés de la Corona d'Aragó l'any 1987. Després la va publicar en els primers números de «Terra Rubra» (Revista del poble de Tarroja de Segarra) a principis dels anys 90. Teoria que va fer seva posteriorment el Sr. Jordi Bilbeny. En cap cas al document es refereix a Pals d’Empordà, sinó a Palos, però escrit en català, de la mateixa manera que escrivim Cadis, o Saragossa.
La teoria dels "Pinsons" de l'Empordà i més exactament de Pals és deu també a la Sra. Teresa Baqué i Estadella de la mateixa època, com es pot comprovar en els primers números de la Revista «Terra Rubra», ja esmentada, que gaudí del total suport del seu espòs Sr. Dionís Prat, qui també va publicar alguns articles en la mateixa revista en defensa de tan desencencertada teoria.
Aquestes teories es basen en una erronia interpretació d’un document publicat per l’eminentíssima historiadora catalana Sra. Núria Coll i Julià amb el títol "Vicente Yañez Pinzón, descubridor del Brasil, corsario en Cataluña" a la revista «Hispania» de l'any 1950 del CSIC. La Sra. Coll va transcriure perfectament un document en què surt l’expressió "Vicent Anes Pinson de la vila de Pals", i Baqué va crear la nova teòria sense tenir en compte que aquest pirata anava plegat amb dues altres naus i pirates de "Civilla" (Sevilla). Tampoc va tenir en compte el contingut de la protesta, ja que va dirigida al Rei de Castella, perquè els malfactors eren d'aquest regne. A partir d'aquí, es va començar a embolicar la troca. El Sr. Bilbeny va copiar, també, aquesta teoria i la va publicar en els seus primer llibres i articles.
En cap document es parla d’uns Pinçon de Pals d’Empordà. Evidentment es parla d’uns Ianyes o Eanes, però es que es poden trobar fins a 15 personatges documentats d’aquesta família a la cort del rei Pere, però cap es diu Pinçon, excepte el pirata castellà Vicent Anes Pinson de la vila de Palos –de la Frontera- que ataca naus catalanes com es documentat a l'Arxiu de Simancas en un document d'un atac de Martin Alfonço e Viçente Yannes Pinçon el 1479, en que varen apressar el ballener de Bernardo Galamo (Galamó)... y otros vesinos de Yviça, i el portaren al port de PALOS.( transcripció del document de Simancas a "La verdad de un nacimiento - Colón Ibicenco", Nito Verdera, Kaydeda Ediciones, Madrid, 1988, p. 119 i ss.; i a les pp. 228, 229, 230), i el 1479 ja feia 13 anys que havia mort el rei Pere, per tant res a veure amb la guerra civil catalana, un simple acte de pirateria d'uns mariers castellans.
La teoria que vincula l’Almirall amb en Joan Colom Bertran, parteix de la data de la tonsura del nen Joan Colom i Bertran que tingué lloc a Barcelona l'any 1425. El document va sortir publicat per Francesc Albardaner en un article del nostre Butlletí fruit de les seves recerques. Per tant, si el van tonsurar aquest any, la cosa més normal és que el seu any de naixement sigui entre el 1415 i el 1417. Si Bilbeny el fa més vell, encara molt pitjor. L’any 1414 és una data inventada, però que dona com a resultat que el Colom Almirall hauria mort amb noranta-dos anys, cosa que desquadra amb tot, excepte amb la teoria del Sr. Bilbeny. Evidentment que existeixen similituds entre en Joan Colom Bertran i l’Almirall Cristòfor Colom, però hi ha més semblances entre els presidents americans John F. Kennedy i Abraham Lincoln (http://www.erroreshistoricos.com/curiosidades-historicas/187-coincidencias-entre-abraham-lincoln-y-john-f-kennedy.html ) , i a cap historiador americà seriós li ha passat pel cap afirmar que es tracti de la mateixa persona.
Però més encara. ¿On volen anar si tenim documents que demostren que Joan Colom Bertran era ja mort en 1492? (http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_135.pdf )
Un dels últims exemples d’aquesta forma de fer, és un comunicat de premsa on un una suposada associació històrica (cch.cat) anunciava haver trobat a la Biblioteca de Catalunya un exemplar d’un llibre “perdut” de Narcís Feliu de la Penya, on s’afirma que Colom, en el segon viatge, salpà del port de Barcelona, i ingènuament se’n va fer ressò el diari Avui del 4 d’abril de 2010
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/el_segon_viatge_de_colom_a_america_va_sortir_des_de_barcelona_93728.php
Els suposats investigadors es basen per fer tal afirmació en el Llibre "Anales de Cataluña" (1709), de Narcís Feliu de la Peña, teòricament conservat a la Biblioteca de Catalunya, i segons sembla per la noticia, novament retrobat.
En primer lloc, el llibre d'en Feliu de la Penya és conegut, i publicat en edició facsímil per Editorial Base l'any 1999. http://www.editorialbase.com/l
No es un llibre amb referències històriques, es tracta més aviat d'una apologia política a favor de Catalunya en un moment històric molt complicat.
De fet el text és tan conegut com poc fiable documentalment. (surt fins i tot a la wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_Crist%C3%B2for_Colom#Precedents_de_la_tesi) És cert que el llibre diu el que diu, però dissortadament i documentalment, en Colom partí cap a Cadis per a organitzar l'expedició molt abans. Es nota que no han estudiat la documentació relacionada amb el segon viatge i, per no complicar-ho massa, vull recomanar el primer volum de les obres de Martín Fernández de Navarrete (Madrid, 1954). Allí trobaran tota la correspondència relacionada amb el segon viatge de Cristòfor Colom i per ordre cronològic. Poden cercar també "El Itinerario de Cristóbal Colón" (1451 - 1506), de Jesús Varela Marcos i Ma. Montserrat León Guerrero, Valladolid, 2003, p. 160. Resulta que Colom entre els dies 1 i 16 de setembre de 1493 es trobava a Sevilla; el dia 17, dimarts, Colom va sortir de Sevilla; el 18, dimecres, arribà al Puerto de Santa María i del 19 al 24 de setembre de 1493 el trobem a Cadis. (Vid. A.G.I., Patronato 295, carpeta 1ª, doc. nº 21, Barcelona, 5 de septiembre de 1493. Carta de los Reyes a Colón. En el borde de la derecha, a la parte superior pone: "reçibida a 18 de setiembre en el puerto de Santa María").
Queda molt clar doncs que en el segon viatge el descobridor no va salpar des de Barcelona. Ja ens agradaria.
Per part nostra no cal dir que vàrem enviar un mail als mitjans de comunicació que van publicar la noticia, amb els arguments abans esmentats. Ningú no va publicar cap rectificació.
Una setmana més tard, el mateix diari va entrevistar diversos historiadors, entre ells el Sr Ernest Belenguer, en Nito Verdera, i el president del CEC Miquel Manubens i al senyor Bilbeny
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/cristofol_colom_fal_lera_per_sortir_de_l_ocultacio_94300.php
Per una errada del periodista, segons sembla ser, s’atribuí a l’ historiador Belenguer una frase que no era d’ell sinó que devia ésser d’en Bilbeny, on s’afirmava que :”a l'arxiu de protocols notarials de Barcelona hi ha dipositat un poder notarial atorgat des de Sevilla per Diego Colom, fill del descobridor, perquè un mercader pogués comprar una casa del seu pare a Barcelona. El document és una prova de la residència de Cristòfol Colom a la capital catalana.”
Posats en contacte amb l’historiador Belenguer, ens ho desmentí, i ens ratificà que aquí ningú ha trobat cap document de cap casa de Colom a Barcelona i que tot ha estat un malentès del periodista del diari «AVUI», que va suposar que allò que diu que va veure el ara director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sr. Sans Travé, fa molts anys a l’Arxiu de Catalunya, però que mai més s’ha retrobat ja era un fet comprovat pel Dr. Ernest Belenguer i Cebrià.
Mes tard, el mateix diari «Avui» del 21 d’abril publicà una nova informació http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/mes_sospites_sobre_colom_95585.php , on el Sr. Bilbeny afirma que "tenim els 1.200 documents que proven com el segon viatge es va fer des de Barcelona”, i també : "De totes maneres, aquest és un llibre de circumstàncies mentre preparo una obra més definitiva que inclourà noves dades sobre el naixement, la seva casa, el testament, on va morir, on va ser enterrat...",
Fixeu-vos que en només 17 dies, hem passat d’una referència en un llibre suposadament perdut, a tenir 1200 documents!
I el que és pitjor és que aquestes tres noticies demostren que des dels mitjans de premsa es dóna suport a teories sense cap base documental ni rigorositat periodística.
En el seu últim llibre “El dit d’en Colom”, Bilbeny afirma que Colom era propietari d’una casa a la cantonada Mirallers/Banys Vells de Barcelona. Aquesta afirmació es basa en que aquesta casa era d’en Joan Colom Bertran, però enlloc tenim documentat que fos propietat de l’Almirall Cristòfor Colom.
Com afirmava en Titot en la seva lletra, tothom se’n riu del filòleg, però a nosaltres, catalans i colombistes seriosos, totes aquestes afirmacions sense fonament ens estan fent més mal que bé, pitjor que si es tractès d’una quinta columna.
No podem bastir una tesi basant-nos en suposicions i, a sobre, afirmant que tots els documents del altres són falsos. En primer lloc perquè els documents són tinguts per bons per tots els historiadors internacionals, i si són falsos s’ha de demostrar pericialment un a un. I en segon lloc, perquè si tots els documents són falsos, les proves de catalanitat serien fum.
Gràcies a Bilbeny i els seus seguidors, la teoria catalana no prospera en la classe acadèmica del nostre propi país, ja que no agrada ningú que el prenguin per boig. I si aquí no s’hi dóna suport imagineu-vos com es freguen les mans de satisfacció els historiadors castellans quan llegeixen les afirmacions de tal senyor.
Per tant, que ningú esperi que els historiadors forans acceptin la teoria del Colom català fàcilment, ja que és a casa nostra precisament on no es deixen surar els nostres poderosos arguments, perduts en aquest mar de sargassos.
No cal dir que també és absurd afirmar que els treballs dels americans Charles Merrill o la Dra. Estelle Irizarry reforcen les “teories bilbenyenques” quan cap d’aquests dos doctors pensen i treballen com ell. Merrill és associat del Centre d’Estudis Colombins i els dos cops que ha presentat el seu llibre a Barcelona ho ha fet amb la junta del C.E.C. al seu costat, i la Dra. Irizarry ha comptat amb l’estreta col•laboració d’en Nito Verdera, soci destacadíssim d’aquest Centre, i absolutament contrari a les dèries bilbenyenques. En cap dels llibres dels dos autors hi ha el mes mínim recolzament a les idees estrafolàries dels llibres del Sr. Bilbeny. Aquests dos historiadors defensen el “corpus comú” de la teoria catalana que avala el Centre d’Estudis Colombins.
L’expansió internacional de la idea del Colom català, amb els dos documentals “enigma Colón” del Discovery channel, i la repercussió mediàtica tant dels documentals com dels treballs dels dos autors americans, no és en cap cas, atribuïble al mèrit del Sr. Bilbeny, sinó que han pogut surar, malgrat ell, amb el suport, en tots els casos, de la gent del Centre d’Estudis Colombins.
I el Sr. Bilbeny no es ni associat del CEC, perquè se’l va haver d’expulsar del Centre l’any 2005, i no va ser perquè penses diferent, ni pels seus treballs, sinó perquè va enviar una carta insultant a tot el Centre, que es va publicar i podeu llegir a l’edició digital del butlletí nº 37.( http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_135.pdf pàgina 7)
Es per tot això que hauríem de meditar tots plegats com corregir l’actual escenari, per a poder aconseguir que les autoritats acadèmiques recolzin la nostra feina de fa mes de 20 anys, i no en veig cap altra que demanar als medis d’informació comprovin les “noticies” amb el Centre d’Estudis Colombins, abans de publicar-les, sent així extremadament rigorosos en les informacions que transmeten, dons es el Centre d’Estudis Colombins, delegació funcional d’Òmnium Cultural, l’entitat que aplega tots els colombinistes catalans.
De no canviar això, potser al CEC no li quedarà mes opció que no respondre preguntes de periodistes si en el mateix article també en pensen demanar opinió a autors de ciència ficció. No som contraris a la llibertat d’expressió, però cada cosa al seu apartat.
