Pere Català Roca amb Nito Verdera
11 de febr. 2009
2 de febr. 2009
Els íbers que som
Conèixer el nostre origen genètic és potser personalment irrellevant, però sí ajuda a traçar la història de les poblacions i dels llocs.
L'estudi en el qual han participat Elena Bosch i Francesc Carbonell - encapçalat pel prestigiós genetista Mark A.Jobling-, escrutant nostre cromosoma Y, des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i acabat de publicar a la prestigiosa revista American Journal of Human Genetics, desentranya el llegat genètic dels espanyols: ensenya que bascos i catalans són els de major arrel ibèrica, i que les religions són més volàtils que els llinatges.
Ens matem més pel que imaginem ser que pel que som (¿som més que imaginació?).
Francesc Carbonell : Tinc 42 anys . Vaig néixer a Manresa i visc a Barcelona. Sóc biòleg i genetista de poblacions humanes, en l'Institut de Biologia Evolutiva i a la Universitat Pompeu Fabra.Estic casat amb Elena Bosch, i tenim dos fills, Roger (3) i Jordi (7 mesos).Sóc progressista i ateu
V.A. :De on provinc genèticament?
F.C. : Dels seus avantpassats, és clar.
¿Espanyols, suposo? Del Maestrat i les Alpujarres, fins on sé.
Participa vostè del combinat genètic singular de la població d'aquesta península.
Què ingredients el conformen?
Tenim un 69% de substrat genètic ibèric. Un altre 20% d'herència genètica del Pròxim Orient, en part fenici-jueva ... Per a quan desembarquen aquí aquests elements orientals? Des de fa 4.000 anys - amb l'explosió demogràfica neolítica agrícola-, després en el segle V amb l'expansió fenícia, i més tard amb la diàspora jueva del segle I d.C.
I el restant 11% què el completa?
L'estudi en el qual han participat Elena Bosch i Francesc Carbonell - encapçalat pel prestigiós genetista Mark A.Jobling-, escrutant nostre cromosoma Y, des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i acabat de publicar a la prestigiosa revista American Journal of Human Genetics, desentranya el llegat genètic dels espanyols: ensenya que bascos i catalans són els de major arrel ibèrica, i que les religions són més volàtils que els llinatges.
Ens matem més pel que imaginem ser que pel que som (¿som més que imaginació?).
Francesc Carbonell : Tinc 42 anys . Vaig néixer a Manresa i visc a Barcelona. Sóc biòleg i genetista de poblacions humanes, en l'Institut de Biologia Evolutiva i a la Universitat Pompeu Fabra.Estic casat amb Elena Bosch, i tenim dos fills, Roger (3) i Jordi (7 mesos).Sóc progressista i ateu
V.A. :De on provinc genèticament?
F.C. : Dels seus avantpassats, és clar.
¿Espanyols, suposo? Del Maestrat i les Alpujarres, fins on sé.
Participa vostè del combinat genètic singular de la població d'aquesta península.
Què ingredients el conformen?
Tenim un 69% de substrat genètic ibèric. Un altre 20% d'herència genètica del Pròxim Orient, en part fenici-jueva ... Per a quan desembarquen aquí aquests elements orientals? Des de fa 4.000 anys - amb l'explosió demogràfica neolítica agrícola-, després en el segle V amb l'expansió fenícia, i més tard amb la diàspora jueva del segle I d.C.
I el restant 11% què el completa?
És un 11% nord-africà, aportat per les tropes berbers (i per la minoria àrab que les comandava), des del segle VIII d. de C.
Vaig tenir avantpassats musulmans?
Altament probable. I jueus. Però cerco marcadors genètics, no creences religioses. Les religions passen, els gens queden.
Un exemple, al segle XV, jueus ibèrics van ser expulsats.Però molts altres es van convertir, es van quedar ... i avui portem la seva genètica.
On és major aquesta genètica judaica?
A Eivissa, el component oriental-feniciojueu és del 30%! Segueixen Andalusia occidental - ¿potser per la seva substrat Tartesos, de entronc fenici?-I el nord de Portugal.
Com sap això amb tanta precisió?
Hem completat a la península Ibèrica i Balears l'estudi de genètica poblacional més detallat geogràficament fet en cap país europeu. Això ens ha permès confirmar algunes velles suposicions. Per exemple? Que les famílies xuetes mallorquines són, efectivament, d'origen jueu. Què més han sabut? Que la predominança de l'herència genètica nord-africana està al nord-est peninsular: Lleó, Galícia ... ¿Crida l'atenció, eh?
Sí: ¡ el més lògic seria trobar-la al sud!
Alpujarras i Llevant estaven molt poblades per moriscos fins als segles XVI i XVII. Però resulta que els alpujarreños van ser deportats al nord de Castella al segle XVI! I els valencians, expulsats a Algèria per Felip III a principis del segle XVII.
La història confirma la genètica, doncs.
De la mateixa manera, resulta molt lògic que avui trobem en els bascos la major proporció de genètica ibèrica: ¡gairebé el 99%! I això? L'aïllament geogràfic i la llengua diferent frenar durant mil lennis la penetració d'altres aportacions genètiques.
I de Catalunya, què em diu?
Comparat amb el de la mitjana espanyol, el percentatge de genètica ibèrica ¡és també altíssim: el 92%! I molt baix el jueu (6%) i gairebé testimonial el nord-africà (2%).
Em sorprèn tanta preponderància d'arrel ibèrica. A què és degut?
A que els pobladors nordafricans no van penetrar massa a la Catalunya vella, i els pogromos de 1391 delmaren la població judeocatalana, amb el que van quedar ja pocs per convertir el 1492 ... Ah, i a que les anàlisis per a Catalunya els vam fer en comarques de Girona: a les Terres de l'Ebre pot ser que variïn les proporcions genètiques ...
Per què no m'ha citat l'empremta genètica romana?
Perquè entre ibers i romans no hi havia distància genètica, o, almenys, no hem sabut identificar trets genètics distintius.
I no tenim ancestres grecs?
No van establir aquí poblacions demogràficament nombroses, i la seva aportació ve implicita en aquest 20% oriental.
De què serveixen aquests mapes genètics, aquests estudis poblacionals?
Aporten coneixement. Gràcies a ells sabem, per exemple, que la Polinèsia es va colonitzar des del sud-est asiàtic i no -com sostenia Thor Heyerdhal- des de Sudamèrica.
Què més hem après d'estudis genètics d'altres poblacions?
Que la base genètica d'israelians i palestins és idèntica ... No és poc ensenyament. O que els gitanos provenen de l'Índia i que van avançar per Orient Mitjà, Grècia i els Balcans fins aquí. I que ells no pateixen fibrosi quística, però sí certa malaltia neuromuscular. O que els cubans conserven un 25% de sang indígena, és a dir, d'herència genètica taina i cibonei ...
Jo tenia entès que havien estat exterminats pels espanyols ...
Els homes sí ..., però no les dones!: Elles van ser fecundades.I la resta de la genètica cubana és ibèrica, i africana ... per via femenina també. Les expansions genètiques, ja veu, les han fet les dones.
Són històries molt interessants.
La genètica és fascinant. Sap que el 20% de la població actual té una predisposició genètica a esternudar ... quant veu els raigs del sol ponent?
¡No!
Els nord-americans, donats a la genòmica recreativa, paguen 300 euros per estudis genealògics: així, els afroamericans saben que un 25% de la seva genètica és europea. Un amic meu d'allà sap que és 60% escandinau, 30% mediterrani i 10% cherokee.
Per ara, jo vaig a considerar-me un 69% ibèric, 20% jueu i 11% nord-africà.
Sigui benvingut al club mediterrani occidental, a la família ibèrica.
VÍCTOR-AMELA - 02/02/2009
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090202/53631753424.html
Vaig tenir avantpassats musulmans?
Altament probable. I jueus. Però cerco marcadors genètics, no creences religioses. Les religions passen, els gens queden.
Un exemple, al segle XV, jueus ibèrics van ser expulsats.Però molts altres es van convertir, es van quedar ... i avui portem la seva genètica.
On és major aquesta genètica judaica?
A Eivissa, el component oriental-feniciojueu és del 30%! Segueixen Andalusia occidental - ¿potser per la seva substrat Tartesos, de entronc fenici?-I el nord de Portugal.
Com sap això amb tanta precisió?
Hem completat a la península Ibèrica i Balears l'estudi de genètica poblacional més detallat geogràficament fet en cap país europeu. Això ens ha permès confirmar algunes velles suposicions. Per exemple? Que les famílies xuetes mallorquines són, efectivament, d'origen jueu. Què més han sabut? Que la predominança de l'herència genètica nord-africana està al nord-est peninsular: Lleó, Galícia ... ¿Crida l'atenció, eh?
Sí: ¡ el més lògic seria trobar-la al sud!
Alpujarras i Llevant estaven molt poblades per moriscos fins als segles XVI i XVII. Però resulta que els alpujarreños van ser deportats al nord de Castella al segle XVI! I els valencians, expulsats a Algèria per Felip III a principis del segle XVII.
La història confirma la genètica, doncs.
De la mateixa manera, resulta molt lògic que avui trobem en els bascos la major proporció de genètica ibèrica: ¡gairebé el 99%! I això? L'aïllament geogràfic i la llengua diferent frenar durant mil lennis la penetració d'altres aportacions genètiques.
I de Catalunya, què em diu?
Comparat amb el de la mitjana espanyol, el percentatge de genètica ibèrica ¡és també altíssim: el 92%! I molt baix el jueu (6%) i gairebé testimonial el nord-africà (2%).
Em sorprèn tanta preponderància d'arrel ibèrica. A què és degut?
A que els pobladors nordafricans no van penetrar massa a la Catalunya vella, i els pogromos de 1391 delmaren la població judeocatalana, amb el que van quedar ja pocs per convertir el 1492 ... Ah, i a que les anàlisis per a Catalunya els vam fer en comarques de Girona: a les Terres de l'Ebre pot ser que variïn les proporcions genètiques ...
Per què no m'ha citat l'empremta genètica romana?
Perquè entre ibers i romans no hi havia distància genètica, o, almenys, no hem sabut identificar trets genètics distintius.
I no tenim ancestres grecs?
No van establir aquí poblacions demogràficament nombroses, i la seva aportació ve implicita en aquest 20% oriental.
De què serveixen aquests mapes genètics, aquests estudis poblacionals?
Aporten coneixement. Gràcies a ells sabem, per exemple, que la Polinèsia es va colonitzar des del sud-est asiàtic i no -com sostenia Thor Heyerdhal- des de Sudamèrica.
Què més hem après d'estudis genètics d'altres poblacions?
Que la base genètica d'israelians i palestins és idèntica ... No és poc ensenyament. O que els gitanos provenen de l'Índia i que van avançar per Orient Mitjà, Grècia i els Balcans fins aquí. I que ells no pateixen fibrosi quística, però sí certa malaltia neuromuscular. O que els cubans conserven un 25% de sang indígena, és a dir, d'herència genètica taina i cibonei ...
Jo tenia entès que havien estat exterminats pels espanyols ...
Els homes sí ..., però no les dones!: Elles van ser fecundades.I la resta de la genètica cubana és ibèrica, i africana ... per via femenina també. Les expansions genètiques, ja veu, les han fet les dones.
Són històries molt interessants.
La genètica és fascinant. Sap que el 20% de la població actual té una predisposició genètica a esternudar ... quant veu els raigs del sol ponent?
¡No!
Els nord-americans, donats a la genòmica recreativa, paguen 300 euros per estudis genealògics: així, els afroamericans saben que un 25% de la seva genètica és europea. Un amic meu d'allà sap que és 60% escandinau, 30% mediterrani i 10% cherokee.
Per ara, jo vaig a considerar-me un 69% ibèric, 20% jueu i 11% nord-africà.
Sigui benvingut al club mediterrani occidental, a la família ibèrica.
VÍCTOR-AMELA - 02/02/2009
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090202/53631753424.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)