Aquest matí ha tingut lloc al Monestir de Poblet la presentació de l’ Estudi genètic del Príncep de Viana (Projecte d’identificació a partir del DNA extret de les restes humanes atribuïdes al Príncep de Viana i custodiades al Monestir de Poblet), dirigit per la Professora Mariona Ibars, historiadora, i realitzat amb la col·laboració del Dr. Miguel C. Botella, antropòleg de la Universitat de Granada, i la Dra. Assumpció Malgosa, antropòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El resultat de l’anal.lisi antropològic de les suposades restes de Carles de Viana revelaren que realment eren restes de quatre individus diferents, que a primers del segle passat, algú amb mes bona intenció que ciència, empalmà per a que semblessin d’un sol individu.
Comparades les anal.lisis d’ADN d’aquets quatre individus, amb una descencent remota femella del Príncep, ha resultat que cap de les restes del Príncep de Viana corresponen realment al personatge.
He preguntat als autors del treball si aquest ADN teòric del príncep que sí es coneix ara de Carles de Viana l’havien comparat amb el ADN que tenen de Cristòfor Colom a Granada, i la resposta que m’han donat es que el Dr. Lorente no els ha facilitat aquest codi, i que ningú encara els hi havia demanat fer-ho.
Espero amb ansietat que els promotors de la teoria de que Colom era fill de Carles de Viana proposin fer aquesta comparança malgrat que, havent estat convidats al acte d’avui, cap d’ells ha assistit.
De tota manera el ADN que s'ha estudiat es el ADN mitocondrial, que únicamente es transmet per vía materna per comparació amb la seva tataraneta Johanna de Habsburg. No crec que sigui el mateix per al cas de Cristòfor Colom. Un cop descartada la identificació de la momia d'en Carles de Viana, per a intentar demostrar que en Colom era fill d'en Carles la manera mes ràpida es comparar-lo amb l'ADN de Ferran el Catòlic.
Per altra part, algú també ha demanat a l’Abat si autoritzarien els monjos fer aquesta tasca d’identificació a totes les restes humanes de tombes reials de Poblet, que a l’introducció ja se’ns ha dit que no hi havia cap garantia de que cap estigues realment a la tomba on son enterrats, dons van ser posats, un cop restaurades les tombes, de una manera molt acientífica i molt casolana. (El fèmurs grans han de ser de Jaume I, per exemple).
La resposta de l’Abat ha estat que en principi no veia motiu per a fer-ho, però que ells no es negarien a res que suposes un avenç cultural.
Jo crec que en uns moments que es reclama l’identificació de morts de la guerra civil, amb mes motiu seria lògic fer-ho en les tombes dels nostres reis, simplement pel respecte degut a que cadascun reposi a la tomba que li correspon.
Miquel Manubens
VIDEO DE LA NOTICIA A TV3
ESTUDIO ANTROPOLÓGICO
DE LOS RESTOS ATRIBUIDOS AL PRÍNCIPE DE VIANA
