ENTREVISTA AMB TERRY JONES, ESCRIPTOR PUBLICA 'ROMA Y LOS BÁRBAROS. UNA HISTORIA ALTERNATIVA'
L'interès de Terry Jones per capgirar la història no es va esgotar amb les pel.lí- cules de Monty Python que va dirigir (Los caballeros de la mesa cuadrada, La vida de Brian i El sentido de la vida). Jones va abandonar els estudis de Literatura Medieval a Oxford quan es va dedicar a l'espectacle però, després de tancar la seva etapa com a comediant, ha escrit llibres d'història i infantils i ha dirigit sèries de la BBC com Els bàrbars, de la qual va sorgir un llibre, Roma y los bárbaros.
Una historia alternativa, escrit amb Alan Ereira, que l'editorial Crítica publica ara a Espanya. Un llibre alhora gamberro i documentat. A La vida de Brian, els militants del Front Popular de Judea (¿o era el Front Jueu Popular?) es preguntaven: "A part del clavegueram, la medicina, l'educació, el vi, l'ordre pú- blic, el regadiu, les carreteres, l'aigua corrent i la salut pública, ¿què han fet per nosaltres els romans?". Jones, que ha respost a una entrevista per correu electrònic, s'esmena ara a si mateix:
--res d'això va ser mèrit dels romans.
--Canviem els termes: a part de crucifixions massives, esclavitud, genocidi, convertir la mort en un festival, ¿alguna cosa bé devien fer els romans pels que van conquistar?
--Bé, suposo que alguna cosa bona van fer. Per començar, van permetre que la gent mantingués les seves religions. Però van ser explotadors i colonialistes i només veien els altres pobles en funció de què en podien treure. I crec que els problemes van augmentar quan els romans van adoptar el cristianisme.
--¿Roma va imperar perquè va ser una màquina de matar o per la superior organització, lleis i cultura?
--Potser el factor més important va ser que l'Exèrcit romà era professional i era capaç de mantenir-se sobre el camp de batalla tot l'any. No necessitava sortir corrent cap a casa per sumar-se a la collita. Probablement la seva habilitat organitzativa hi va ajudar. I també hi havia l'intens desig entre els no romans de sumar-se al superpoder. Igual com passa avui amb els Estats Units.
--Vostè argumenta que la majoria de pobles anomenats bàrbars, tant a Orient com a Occident, van arribar a nivells culturals més elevats del que creiem, però que la història va falsificar el passat.
--La història va ser escrita en llatí pels romans o pels seus admiradors. En realitat és interessant fins a quin punt els escriptors romans eren crítics amb la seva pròpia civilització. Però els seus admiradors, en canvi, no tenien aquesta mena de dubtes.--Igualitaris, pacifistes si no els molestaves, protofeministes...
¿No ha pintat un retrat idíl.lic dels pobles celtes i germànics?
--Sí, és probable que, en l'intent de rectificar la balança, hàgim exagerat el costat positiu dels bàrbars. Però no m'importa després de les pallisses que s'han endut en 2.000 anys d'història.
--Diu que no hi ha expressions més injustes que vàndal o vandalisme.
--Els vàndals van ser una gent particularment civilitzada. Al cap i a la fi, van ser ells els que van acabar amb els gladiadors com un esport públic, no els cristians.--Una de les afirmacions més xocants del seu llibre és que, malgrat la reputació dels romans com a enginyers, van frustrar una incipient revolució tecnològica grega.
¿Va ser culpa de Roma o de l'esclavisme generalitzat en l'antiguitat?
--Pot haver estat una combinació del sistema esclavista i del fet que els romans simplement no estaven interessats en la ciència teòrica. Tendien a concentrar-se en la política, la retòrica i el poder.
--Afirma que els pares d'Europa són els bàrbars. ¿No som, doncs, fills de Roma?--
Bé, som fills dels bàrbars i del sistema romà, suposo.
--Entén que a l'antiga Bàrcino, a la vora del Mare Nostrum, tinguem tendència a veure els romans com nosaltres i els bàrbars com ells.
--És precisament la idea de nosaltres i ells la que intentem trencar.--Un pot pensar que el cristianisme, al cap i a la fi, va fer alguna cosa per transformar una cultura que menyspreava la vida.
Però vostè no és gaire contemporitzador amb el catolicisme en el món antic.
--Per descomptat que no. Els papes van mantenir els combats de gladiadors. També és just dir que van ser els romans cristians els que van destruir l'herència clàssica, precisament perquè era pagana i no mereixia ser preservada. La major part de l'antiga Roma va ser derruïda per construir-hi esglésies.
ERNEST ALÓS
El PeriodicOBARCELONA
