22 de maig 2007

ANÀLISI DE LA RESURRECCIÓ

Un forense espanyol afirma que Jesús estava en coma quan el van abaixar de la creu


22/5/2007 19:06 h SERVIMEDIAMADRID



El doctor en Medicina i Cirurgia Miguel Lorente ha publicat un llibre en què manté la tesi que Jesús no va arribar a morir a la creu.Lorente, metge forense i professor associat de Medicina Legal a la Universitat de Granada, afirma que Jesucrist va patir un coma superficial que el va portar a patir una mort aparent.42 Días. Análisis forense de la crucifixión y la resurección, editat per Aguilar, assegura que l'acció de despenjar Jesús de la creu va tenir efectes rehabilitadors; al tombar el cos es va redistribuir millor la sang i es van facilitar els mecanismes respiratoris.Resurrecció biològicaLorente manté que, més que una resurrecció com normalment s'entén, com a retorn de la mort, va ser una resurrecció biològica, un fenomen en el fons natural, però extraordinari per les circumstàncies. "Va ser extraordinari que Jesús no morís a la creu, i més amb totes les tortures que li havien infligit anteriorment", subratlla.El forense afirma, a més, que no hi ha contradicció entre els fets històrics, tal com ell sosté que van ser, amb la idea de la resurrecció com comunament l'entenen els cristians. En aquest sentit, Lorente aclareix que Jesús va vèncer la mort en unes circumstàncies pràcticament miraculoses, i al retrobar-se amb els seus deixebles, aquests van interpretar com a resurrecció la resurrecció biològica. "Els fets històrics i la fe conflueixen en aquest moment meravellós", destaca.Estudi de la Sant SudariEl forense justifica i documenta la seva tesi que Jesús no va morir a la creu amb una anàlisi, des del punt de vista mèdic forense, del Sant Sudari de Torí, que, segons el seu parer, és autèntic i seria el que va envoltar el cos de Jesús, no en el moment del descendiment de la creu, sinó posteriorment, al ser estès al sepulcre per ser rentat."El que ens diu la imatge del Sant Sudari és que el cos que hi va ser embolicat no era el d'una persona morta. Hi ha dos grups de raons que avalen aquesta conclusió: no hi ha signes de mort en aquest cos, com la rigidesa cadavèrica i altres, i hi ha senyals de vida, com les característiques de les taques de sang o la posició de les mans", afirma.



FONT: elPeriodicO

3 de maig 2007

SOBRE EL CASTELL DE MONTUÏC

Ara es parla molt sobre la devolució (per tercer cop) del castell de Montjuïc a la ciutat. El que tots els polítics obliden es el contingut del Castell.Ara nomès resten al castell uns quants canons vells i una col.lecció de miniatures i molta ferralla.

Quan jo era petit el castell era una visita obligada cada any a les escoles. Ens feien pujar a veure, entre altres coses, la sala de l'Edat Mitjana, on les dues peces mes valuoses eren l'elm de Jaume I i la espasa suposadament de El Cid.

Ara fa anys que la sala de l'Edat Mitjana resta tancada. En principi la excusa eren unes reformes. Mes tard es va tancar per guardar la estàtua d'en Franco.

Fa poc vaig anar a visitar el Museu i li vaig preguntar a la dona de la botiga de souvenirs on era la espasa d'el Cid. Em va respondre que se la havien tingut de emportar a Madrid "porque el agua del mar la estaba oxidando".

Anem a pams.
La espasa del Cid, "tizona", va restar a Barcelona a la mort del famós mercenari per la senzilla raó que les filles del Cid es van casar amb catalans. Més tard el Compte de Barcelona la va donar als Templers de Montsó per a que la custodiesin. Jaume I la va demanar per conquerir València.
Així tenim que la "tizona" de el Cid i la tissó de Jaume I son la mateixa espasa. A la mort de Jaume I la espasa va restar a Barcelona i aquí va estar fins que fa poc anys, en previsió de que el Castell passes a propietat de la Ciutat, se la van endur amb totes les peces importants de l'Edat Mitjana al Museo Militar de Madrid.
Es evident dons que la espasa portava aquí nou-cents anys i no s'havia rovellat. Potser es que els últims anys l'aire del mar rovella més que abans.

I davant de tant fariseisme polític amb la titularitat del Castell, jo em pregunto si no som una mica idiotes, perquè, en definitiva, sigui de qui sigui el castell no s'el podran emportar, en canvi tot el que havia de valor dintre fa anys que s'ho han emportat.

I ja posats a demanar, valdria la pena anar a fer inventari al Museu del Exercit, al Museu Naval, al Museu de Amèrica i a les escoles militars per veure ademès de la Tissó i de l'elm de Jaume I, quantes coses més s'han emportat, que no son poques. Per les informacions que tenim, al Museu de l'Exercit tenen una arma de foc de Jaume I, cosa per si sola sorprenent.

De tot aquest nou inventari sortiria segur prou contingut com per a bastir un nou Museu Militar de Montjuïc en comptes de la idiotesa eco-passarella del Museu de la Pau.
Jo el nom que proposo es "Museu 26 de Gener", data en la qual les tropes catalanes van derrotar per últim cop a l'exercit castellà.

HUMANS A TARRAGONA FA 1.000.000 D'ANYS ?

Trobat a Tarragona un mamut devorat per humans fa un milió d'anys
• L'aparició d'eines de la mateixa època confirma la presència humana a la zona
Fa un milió d'anys, un mamut va morir per causes desconegudes al que avui és la finca La Boella, a la Canonja (Tarragonès), i les seves restes van ser aprofitades per un grup d'homínids al més pur estil carronyer. La presència a la zona de hienes i altres depredadors els obligava a afanyar-se, per la qual cosa possiblement van esquarterar la bèstia, es van atipar tant com van poder i després van marxar corrents.

Article a El PeriodicO

Fins fa poc la ciencia oficial els anomenaba hominids i que els humans van vindre d'Africa fa poc mes de 40.000 anys. Ara resulta que fa un milió d'anys ja hi habien humans a Tarragona.

Interesant recull d'articles a celtiberia.net sobre els hominids, els cromanyons, els neandertals i els humans.
Fixeu-vos en el mapa del Haplogrup Y, i voreu com el factor R1b s'origina a Euskadi i es el predominant en tota l'Europa Occidental desde el Paleolitic.

Ja fa anys que al meu web s'afirma que la humanitat civilitzada mediterrànea prové de la vall de l'Ebre. Al final em donaràn la raó.