La teoria de que Colom era fill d'en Carles de Viana.
En Carles era nascut a Peñafiel el 29 de maig de 1421. El 20 d'Agost de 1459 va arribar a Mallorca on segons els historiadors mallorquins va tenir una aventura amb una senyora anomenada Margalida Colom.
El 23 de Setembre de 1461 va morir a Barcelona desprès de sopar amb l'abadessa del Monestir de Pedralbes.
En testament va llegar al seu pare Joan II dos mil florins; a la seva germana Blanca, el regne de Navarra, , i la resta d’herència la va repartir entre els seus tres fills naturals i de Brianda de Vaca, Felip, comte de Beaumont, que després arribà a ser arquebisbe de Palerm, mestre de Montesa i morí a les guerres de Granada; Anna, filla de Maria de Armendariz; Juan Alfonso, fill d’una preciosa siciliana, de bressol modest, anomenada Cappa. Els tres fills eren tan nens, a la mort del seu pare, que el gran tot just comptava cinc anys.
Si hagués tingut unaltre fill, encara que fos natural amb la Margalida Colom, alguna cosa constaría al testament. Però així i tot, en el cas de que aquest fill existís seria nascut al 1460, i per tant si fos en Colom al morir el 1506 tindria just 46 anys i no rebasaria la setantena com afirmen els historiadors coetanis de Cristòfor Colom.
La de Charles Merrill, que afirma que Colom era de Tarroja de Segarra :
A l'any 1936 un grup de afeccionats a l'historia del IEC van trobar als llibres de l'església de Tarroja proves de que la saga dels Colom tenia el seu origen a Tarroja de Segarra. Aquella comarca es plena de topònims jueus : Torà, Sió etc , i templers : Pinós.
També es una comarca on existia una gran població jueva. I ja posats existí un Mestre de l'Orde del Temple anomenat Arnaldus Terrarubra, el mateix nom amb que signa el germà d'en Colom, Bartomeu, els mapes que fa pel rei d'Anglaterra : Bartholomeus Columbus Terrarubra.
Malgrat això, l'anàlisi de Lluís de Yzaguirre ens indica que en Colom usava el català oriental, per tant, potser la família Colom tenia orígens a Tarroja, però ell no era criat a Tarroja.
La de Jordi Bilbeny, qui afirma que en Colom era en Joan Colom Bertran, un home nascut sobre el 1415, casat amb Caterina Alós amb qui va tenir a Diego Colom, i desprès amb Felipa d'Avis o Coimbra, amb qui va tenir a Hernando. Ja he explicat abastament que aquesta teoria no s'aguanta per enlloc, però ademes ara les anàlisis d'ADN ens indiquen que de cap manera el Cristòfor Colom podia tenir al morir els mes de 90 anys que en Jordi suposa i al testament de la Felipa no cita ni marit ni fill, cosa extranyisima en una princesa, pero normal per una monja com ella va ser.
La que ens va explicar en Francesc Albardaner
en l'ultima conferencia :
Joan Colom fill d'un ardiaca de Girona. ( Francesc Colom, president de la Generalitat )Sembla ser que van trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan desde el Vaticà. ( Es tracta això de que l'infant que neix de un capellà i una monja o una criada te pecat ell, i no els pares ).
En Francesc Albardaner va anar a l'Arxiu Vaticà a buscar si existia la carta original enviada desde Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. Al Arxiu Vaticà li van informar que no tenien la carta, però que fa cent anys quan es va intentar la canonització de Cristòfor Colom, la Inquisició va reclamar a totes les esglésies i institucions eclesiàstiques que els enviessin tota la documentació que tinguessin per a començar l'expedient.
Sembla ser que la Inquisició va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja al Arxiu secret Vaticà, sinó ( pitjor ) al Arxiu de l'Inquisició, on els documents no son consultables. La curiositat de la investigació es que va demanar el document a la Inquisició, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia començat l'expedient per a la canonització d'en Cristòfor Colom.
Per en Albardaner això ( com diria en Bilbeny ) es la contraprova que demostra que Colom era fill del Francesc Colom president de la Generalitat. Però a mi em sobta que el capellà no aprofites carta i viatge per demanar alhora la "neteja de naixement" per als tres germans.
En les proves d'ADN ha quedat demostrat que almenys Cristòfor i Diego eren germans de pare.
La del amic Nito Verdera, que el fa originari d'Eivissa, siguent la millor documentada no tinc clar com podria tenir Colom un català oriental si fora d'Eivissa, ni tampoc crec tant difícil que un home que s'esta al mar mes de quaranta anys no domini abastament tots els topònims no nomès d'Eivissa sinó de tota la Mediterrània.
I la Templera, que es abastament explicada a la meva web però que resumiré ràpidament:
Per a mi es clar que els tres germans Colom eren d'origen català. També ( i això ho se per experiència familiar) ningú no te a casa uns sants penjats amb els noms falsos, i si a la casa dels Colom de Barcelona hi havien segons consta en un testament unes imatges de Sant Cristòfor i Sant Bartomeu es perquè realment els germans es deien així. Això no indica que ells visquessin allí, sinó que podien ser un regal d'ells als seus cosins com ho podien ser també les copes de plata de Portugal que consten al mateix testament. També es factible que pels títols dels llibres del mateix testament, que son repetits íntegrament a la Biblioteca Colombina, no fos una "casualitat" sinó que es tractes exactament dels mateixos llibres, que fossin propietat de qui fossin, en Hernando Colom s'els emportes a Sevilla.
Una cosa que sempre m'ha sobtat es que un Giacomo genovès, visqui a Portugal pocs anys, canvií el seu nom a Diego, i desprès visquent molts mes anys a Espanya no torni a canviar el seu nom a Santiago o a Jaume ( Giacomo es en italià el mateix que Diego en portuguès o Jaume en català ).I com en això dels canvis de nom tinc experiència familiar, veig clar que Diego Colom, el germà de l'Almirall ens indica que, malgrat tractarse de tres germans de pare català, podríem pensar que la mare era portuguesa.
Tots els historiadors senyalen les grans connexions el l'època de Colom entre catalans i portuguesos, però aquí el que ens interessa, es si Colom va morir "de senecture bona" el 1506, quines connexions existien sobre el 1436. Dons bé, tenim un període històric que va de 1391, any en que els Calls jueus son assaltats, fins el compromís de Casp de 1412 on no nomès molts cartògrafs sinó també molts capitans emigren a Portugal.
Aquests mariners experts acollits per Enric el Navegant (1394-1460) exploraren abastament les costes africanes, descobriren les Açores i les illes de Cap Verd, coneixent l'existència de dues illes al Oest a les que anomenaven Antiilla i Brazil, que ja hi son dibuixades als Mapes Cresques de 1375.
La base marítima d'aquesta gent era l'Escola de Sagres, just al Cap de Sant Vicens. Aquest es el lloc on Cristòfor retorna nedant el el 13 d'agost de 1476 desprès d'una batalla entre naus franceses (aliats dels portuguesos ) i genoveses ( aliats dels castellans), on curiosament a Gènova tenen el rol de la tripulació de les naus genoveses i no hi ha cap Cristoforo Colombo.
Enric el Navegant era el Mestre de l'Orde de Santo Cristo, nom portuguès per a l'Orde del Temple.
Mes tard en Colom entra al servei del rei Renat d'Anjou ( 1409–1480), com a vicealmirall de la seva flota al Mediterrani i això ho afirma el mateix Colom en una carta al rei Ferran. El Rei d'Anjou era rei de Sicília, i per tant era també el rei de Jerusalem.
Desprès torna a Portugal, fa varis viatges d'expedició per les costes d'Àfrica, participa en l'expedició luso-danesa a Groenlàndia i el 1485 torna a Espanya.
Quan Colom creu que pot trobar una nova terra al oest, li proposà el negoci al rei Ferran. qui era el rei de Sicília desde 1468. (El titol de rei de Sicilia implica també el de rei de Jerusalem, malgrat aixó Ferran va demanar per escrit la renuncia al titol al rei de França, i la va aconseguir l'any 1505)
El senyor natural del Mestre de l'Orde del Temple es el Rei de Jerusalem, sigui aquest un portuguès, un francès o un aragonès. Com podeu veure es molt possible que mai sapiguem la veritat total, dons l'arxiu de Sagres tampoc hi es.
Però el que si que es cert es que Colom usà a les veles les creus templeres, i salpà de Pals o de Palos el dia exacte en que entrava en vigor el Decret d'Expulsió dels jueus, i després s'està un mes a Canàries abans de reemprendre el viatge cap a Amèrica amb l'escusa de canviar una vela d'una de les naus, i malgrat coneixem els tripulants de les naus el primer viatge no hi han llistes de passatgers, però al segon viatge quan arriben de nou a Amèrica, allí ja hi viuen dones, infants i vells, suposadament cristians.
El descobriment no es tal, sinó que es una operació-pacte amb la Corona per a poder salvar les vides i fortunes dels jueus expulsats ( els jueus no podien treure moneda o or ni plata de Castella), a canvi d'obtenir un reialme nou per la monarquia catalana (anomenada ja hispànica desde el rei Ferran ), però en Colom es tant summament desconfiat i previsor que abans es fa nomenar Virrei, Governador General i Almirall, per així garantir la pervivencia del pacte.
Nomès dos detalls interessants: Quan Colom es a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a Paris, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo. L'altre es una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altra oceà a l'alçada de la actual Nicaragua. Colom no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia, de la mateixa manera que un cop que els portuguesos arriben al Cap de Bona Esperança, s'adona dels errors dels antics mapes i redibuxa totes les costes de l'Oceà Índic sense haver les navegat mai.
Per altra part, tampoc s'enten que els Colom siguin rebuts a les Corts catalana, portuguesa, francesa o anglesa com a prínceps, i que dos reis tractin a Colom de "germà nostre", ni tampoc te cap sentit que els millors geografs del moment ( Toscanelli, Jaume Ferrer, Martin Benhaim ) assesorin a Colom, si no estesim parlant en realitat del Mestre de l'Orde del Temple, el portador de Crist, o en grec, XPOFerenS.
Explicació dels canvis als mapes:
Bartomeu Colom, un cop Bartomeu Dias va sobrepasar el Cap de Bona Esperança i va informar el rei de Portugal ( en presencia dels dos germans Colom) s'adona de que cal rectificar els mapes i de que existeixen unes noves terres que aviat tota Europa coneixerà la seva existencia.
Potser el Temple ja les coneixia i les mantenia en secret, o potser simplement era una errada als mapes del S XV, dons a molts mapes s'hi dibuixa America del sud sota Africa, i America del Nord com si fos la part oriental d'Asia, com a Aquest mapa Zeitz.
També en molts mapes hi figuren Cuba, Puerto Rico o la Espanyola com a Anti-illa i al Atles Català de 1375, apart de les Canaries, i les Açores (descobertes mes tard) hi ha una illa Antilla, i unaltra amb el nom de Brazil.
Mapa Pizzigano de 1424
Mapa Fra Mauro de 1459
Mapa Martellus de 1489
Mapa Martellus de 1492
Globus de Martin Benhaim de 1492
Resum del texte publicat originalment al calendari del 2006,
de barcelona comunicació natural, edició limitada.
impressió:500 exemplars.
30-12-2005
