Les tombes de tots els Comtes de Barcelona

Desprès de llegir un article crític del web de APUDEPA on es demanava “dignitat” per les tombes dels reis d’Aragó, i la mal anomenada “Corona d’Aragó”, detallem en aquest treball on son enterrats tots els Comptes de Barcelona/Reis de Catalunya :

COMTES DE BARCELONA del Casal de Barcelona

Guifré I, anomenat el Pilós ( v 840 - 897), Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d'Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regió estava gairebé despoblada. Fill de Sunifred I, nomenat Comte d'Urgell i de Cerdanya el 834 per l'emperador Lluís el Pietós, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Fill de Sunifred i net de Bel·ló de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per això, els comtes descendents de Sunifred i del seu germà Sunyer I d'Empúries i Rosselló (834-848) se'ls denomina bel·lònides. Guifré morí en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Vall d'Ora, al Solsonès. Va ser enterrat a Sant Martí del Canigó, i les seves despulles van ser treslladades al monestir de Ripoll el 1982.

Guifré II (dit també Borrell I) ( v 874 - Barcelona 911 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911). Era fill del comte Guifré I i de Guinedilda d’Empúries. El 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró, dels comtats paterns: comtat de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell. Ell mateix es reservà el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, i es va fer càrrec del més petit dels germans, Sunyer I, encara menor d'edat. El 898 es casà amb Gersenda de Tolosa, filla d'Eudes de Tolosa. Mort el 26 d'abril de 911, sense descendència, els seus comtats passaren a Sunyer I, i fou enterrat al Monestir de Sant Pau del Camp, que probablement havia fundat ell mateix.

Sunyer I (v 870 - monestir de la Grassa, Conflent 950 ), comte de Barcelona del 911 al 947. Fill de Guifré el Pilós i germà de Guifré II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol. Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Miró I (? - Barcelona 966 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. Cogovernà a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Borrell II ( 927 - 992 ), Comte de Barcelona, de 947 a 992 .Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. El 24 de setembre del 992 Borrell féu testament probablement a la Seu d'Urgell i hi devia morir sis dies després

Ramon Borrell I (? 972 - Barcelona, 1017), Comte de Barcelona de 992 a 1017. Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera muller Letgarda de Tolosa. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Morí el 8 de setembre. Fou enterrat al claustre de la catedral romànica de Barcelona.

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (v 1006 - 1035 ), Comte de Barcelona de 1018 fins 1035. Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.. Morí el 31 de març de 1035. Es creu que es enterrat a Ripoll, però es desconeix el lloc exacte.

Ramon Berenguer I el Vell ( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona de 1035 a 1076. Fill de Berenguer Ramon I i de Sança de Castella. Es enterrat a la Catedral de Barcelona amb Almodis. Treslladades les seves tombes desde Girona l’any 1545.

Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053 - la Perxa de l'Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona de 1076 a 1082. Fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència. Assassinat el 5 de desembre de 1082, portat a Girona i sepultat a la seu de la ciutat.

Berenguer Ramon II el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona de 1076 a 1097. Morí en una peregrinació a Jerusalem.

Ramon Berenguer III el Gran (Rodés, Occitana 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona de 1097 a 1131. Fill del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calàbria. Enterrat a Ripoll.

Ramon Berenguer IV (Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Torí, Piemont 1162 ), comte de Barcelona de 1131 a 1162.
Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença. Regent d’Aragó per cessió de Ramir II (rei il·legítim) i de les ordres militars a qui el legítim rei, Alfons el Bataller, havia cedit el regne. Enterrat al monestir de Ripoll fins que al 1794. Els francesos van profanar la seva tomba. La Infanta Peronella va ser enterrada a la Catedral de Barcelona.


COMTES DE BARCELONA i reis d’Aragó del Casal de Barcelona

(1162-1196) (Ramon) Alfons I el Cast ( Sant Pere de Vilamajor 1154 - Perpinyà 1196 ), comte de Barcelona (1162-1196). Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Enterrat al monestir de Poblet.

Pere I el Catòlic (Montblanc?, 1177 - Muret, 1213), rei de 1196 a 1213. Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella . Es enterrat al Monestir de Sixena.

(Pere) Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208-València 1276), compte de 1213 a 1276, i Rei d'Aragó; conqueridor de Mallorca (1228). i València.( 1232-1244). Fou fill del Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Enterrat al monestir de Poblet. De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona.

Pere II el Gran ( València 1240-Vilafranca del Penedès 1285 ), (1276-1285). Compte de (1276 fins a 1285). Conqueridor de Sicília (1282). Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons II el Lliberal (València 1265-Barcelona 1291), compte de 1285 a 1291 Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília. Es enterrat a la Catedral de Barcelona

Jaume II el Just (València, 10 d’agost de 1267 – Barcelona, 2 de novembre de 1327). Compte de 1291 fins a 1327. Segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons III el Benigne ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336).Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona. Conquerí Sardenya, el 1323 i 1324. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria. Enterrat a la Seu Vella de Lleida.

Pere Terç el Cerimoniós (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Comte de Barcelona del 1386 al 1387.. Fill d’Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan I el Caçador ( Perpinyà 1350 - Foixà 1396 ), Comte de Barcelona del 1387 al 1396. Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356. Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà. Enterrat al monestir de Poblet.

Martí I l'Humà (Girona 1356 - Barcelona 1410), Comte de Barcelona de 1396 a 1410. Segon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.


COMTES DE BARCELONA i REIS D'ARAGÓ,
Casa de Trastamara, canvia el seu cognom a Aragó.

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), comte de Barcelona de 1412 a 1416). Net de Pere III el Cerimoniós . Enterrat al monestir de Poblet.

Alfons IV el Magnànim ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Compte de Barcelona del 1416 al 1458). Conquerí de Nàpols (1442-1458). Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. A la Corona catalana fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan II d'Aragó ( Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479 ), Comte de Barcelona de 1458 fins a 1479. Fill segon de Ferran I d'Aragó i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. Enterrat al monestir de Poblet.

Enric I de Castella (IV a Castella) anomenat l'Impotent ( Valladolid 1425 - Madrid 1474 ). La Generalitat el nomenà rei el 1462, però ell renuncià a canvi de que Joan II renuncies als seus drets a la Corona de Castella.

Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó (1464-1466), per la Generalitat. Fill de Pere de Portugal, Duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp. Enterrat a Santa Maria del Mar.

Renat I d'Anjou, el Bo (Angers, França 1409 -Ais de Provença 1480 ), Comte de Barcelona (1466-1472), Comte de Provença (1434-1480), Rei de Nàpols (1435-1442), rei titular de Jerusalem (1435-1480) Nascut el 16 de juliol de 1409, fou el tercer fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, i per tant nét de Joan I d'Aragó. El 10 de juliol de 1480 morí a la ciutat d'Ais de Provença, i fou sepultat a la catedral d'Angers.

Ferran II d’Aragó, dit el Catòlic, (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Comte de Barcelona de 1479 a 1516 i Rei de Castella (1474-1504), Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez,
Ferran II aconseguí el títol de Rei de Jerusalem com a dot al casar-se amb Germana de Foix. Al morir el 22 de gener de 1516, conscient que el seu successor Carles trigaria en venir fins a acabar la seva formació, va nomenar al seu fill natural Alfons d'Aragó regent dels regnes de la Corona Catalana . Enterrat a la Catedral de Granada

La seva filla Joana d'Aragó (1479-1555), va ser reina de Castella (1504-1555), pero no ho va ser a la Corona Catalana, a la qual Ferran II designà com a hereu a Carles I.

COMTES DE BARCELONA i Reis d'Aragó, Mallorca, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Castella, Granada i Jerusalem, de la Casa de Hasburg .

Carles I d'Habsburg i d'Aragó, comte de Barcelona (1516-1556) . Segon fill de la reina Joana la Boja de Castella i de Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant.

Heretà els regnes de la Corona Catalana del seu avi Ferran II. Va mantenir tancada a Tordesillas a la seva mare Joana governant en el seu nom els regnes de Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada. De Maximilià I, emperador romanogermànic: Àustria i els drets de la corona imperial. I de Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat. Mantení l’empresonament de la seva mare la reina de Castella, Joana fins la seva mort en 1555. L’any 1556 cedí Alemanya al seu germà Ferran i Castella al seu fill Felip, per tant, legalment nomès va ser rei de Castella un any, i en canvi, rei de la corona catalana fins la seva mort. La seva mare Joana mai va ser proclamada reina de la Corona Catalana.

Malgrat tots aquets titols afirmà “prefiero ser Conde de Barcelona que Emperador de romanos”. Morí (segons la història) a Yuste, Càceres el 1558, però fins el 1574 no va ser traslladat el seu panteó al Escorial que es on es enterrat.

Felip I de Catalunya-Aragó (II de Castella) ( Valladolid 1527. L'Escorial 1598 ), comte de Barcelona de 1556 a 1598. Enterrat al Escorial.

Felip II de Catalunya-Aragó (III de Castella) ( Madrid 1578 - L'Escorial 1621 ), comte de Barcelona de 1598 a 1621), Enterrat al Escorial


Lluís I de Catalunya ( Lluís XIII a França), (Fontainebleau 1601 - Saint Germain-en-Laye 1643), rei de Catalunya del 23 de gener de 1641 al 1643. Nomenat per la Generalitat. Morí a Saint Germain-en-Laye el 14 de maig de 1643 i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

Lluís II de Catalunya ( Lluís XIV a França), (5 de setembre de 1638 – 1 de setembre de 1715) rei de Catalunya 1643 al 1659 (Tractat dels Pirineus), nomenat per la Generalitat. Lany 1700, amb un Carles II moribund, va fer falsificar el testament de Carles II per a que l'hereu fos el seu net Felip de Borbó. Va morir el 1 de setembre de 1715 de gangrena, uns pocs dies abans de fer setanta-set anys. El seu cos jau a Basílica de Saint Denis a Paris.

Felip III de Catalunya-Aragó (IV de Castella) (Valladolid 1605 - Madrid 1665 ), comte de Barcelona del 1659 al 1665). Enterrat al Escorial.

Carles II de Catalunya-Aragó el Fetillat ( Madrid 1661 - íd. 1700 ), comte de Barcelona (1665-1700). Enterrat al Escorial

Felip IV de Borbó, 1ª època (1700-1705) (V de Castella) ( Versalles, França 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Nàpols (1700-1707) i rei de Sicília (1700-1713). Compte de Barcelona 1700-1705). Jurà les Constitucions Catalanes.

Carles III d’Aragó i d’Àustria, l’Arxiduc (Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic ) ( Viena, Àustria, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740 ) fou Carles III com comte de Barcelona (1706-1714), i rei d'Aragó, de València (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720), de Sicília (1706-1714 i 1720-1738), de Nàpols (1706-1738) i rei de Castella (1706-1707) (encara que en les llistes oficials de les Corones d'Aragó i de Castella no hi és comptat).

COMTES DE BARCELONA i Reis d'Aragó, Mallorca, València, Castella i Jerusalem. Casa dels BoBons

Felip IV de Borbó, 2ª època (1714-1724) (V de Castella) ( Versalles, França 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Nàpols (1700-1707) i rei de Sicília (1700-1713), Abolí les Constitucions Catalanes amb el Decret de Nova Planta.

Lluís III de Borbó, ( I de Castella) (1707-1724). Rei el 1724. Fill de Felip IV Enterrat al Escorial

Felip IV de Borbó, 3ª època (1724-1746). Enterrat a la La Granja de Sant Ildefons.

Ferran III de Borbó ( VI a Castella), ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Odón 1759 ), rei de 1746 a 1759). Fill de Felip IV . Enterrat al Escorial

Carles IV de Borbó (III de Castella) (Madrid 1716 - íd. 1788), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).Fill de Felip IV. Inventà l’actual bandera d’Espanya, pero amb l’escut de Castella. Enterrat al Escorial

Carles V de Borbó (IV de Castella ( Portici, Regne de Nàpols 1748 - Roma 1819 ), Rei d'Espanya (1788-1808). Abdicà a favor de Napoleó. Enterrat al Escorial

Ferran IV de Borbó 1ª època (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1808). Abdicà a Baiona a favor de Napoleó.

Josep Bonapart ( 1808 -1812 ). Corte, Còrsega 1768 - Florència 1844 ), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). Va ser enterrat a París.

Napoleó Bonapart (1812-1814). Nascut a Ajaccio, Còrsega, el 15 d'agost del 1769, un any després de la compra de l'illa per part de França a la República de Gènova, i mort el 5 de maig de 1821, a l'illa de Santa Elena. Annexiona Catalunya al Imperi el 1812. Derogà el Decret de Nova Planta i oficialitzà el idioma català. Enterrat a París.

Ferran IV de Borbó 2ª època (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1833). Enterrat al Escorial

Isabel I de Borbó (II de Castella) (1830-1904). (Madrid, Espanya 1830 – París, França 1904 ) fou de iure la primera reina d'Espanya (1833-1868). Enterrada al Escorial

Amadeu I de Savoia. (Torí 1845 - 1890). Príncep d'Itàlia de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que esdevingué rei d'Espanya des de 1871 fins a 1873 com a conseqüència de ser elegit per les Corts del Sexenni Revolucionari.

Alfons V de Borbó (XII de Castella) (Madrid 1857 - El Pardo 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). Canvià l’escut de la bandera d’Espanya a l’actual, copiat del de la 1ª República. Enterrat al Escorial.

Alfons VI de Borbó (XIII de Castella) (Madrid 1886 - Roma 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931). Abdicà i s’exilià al guanyar els republicans les eleccions municipals de 1931. Enterrat al Escorial.

Joan de Borbó, (La Granja de San Ildefonso (Segòvia), 20 de juny de 1913 - Pamplona (Navarra), 1 d'abril de 1993). Autoanomenat Comte sense jurament. Enterrat al Escorial.

La fal·làcia de la guerra del francès

La caverna mediàtica esta aquesta setmana mangonejant la historia com sempre amb l’ocasió del 200 aniversari de la revolta del dos de maig a Madrid de 1808, arribant fins i tot el Cap de l’Estat, que potser hauria de conèixer millor la historia del seu pais a dir idioteses com "El 2 de mayo fue una toma de conciencia de identidad nacional".

La realitat es que el fet de que la població es revoltes contra els francesos, davant l’apatia dels borbons i la seva displicència amb Napoleó te poc a veure amb un suposat nacionalisme espanyol, i molt amb no voler un exercit invasor a casa (fos el que fos) que feia matances i va provocar una gran fam a la població.

Catalunya, no es posà a favor d’uns o d’altres, sinó que lluita contra l’invasor, fos qui fos. I no pel fet de que fos francès o liberal.

Ja en la guerra dels segadors, quan l’Olivares va atacar França desde Catalunya per provocar que els catalans recolzessin la Unió d’armes, va poder comprovar que primer els catalans van organitzar-se militarment per lluitar contra els francesos per defensar el Rosselló, i desprès, van lluitar contra els espanyols als que van estomacar a la Batalla de Montjuïc del 26 de Gener de 1641.

Abans de l’invassió napoleònica, Catalunya tampoc havia perdut la seva consciència nacional, i a pesar de la submissió oficial a la nova monarquia, quan el 1789 es reuniren les Corts a Madrid per al jurament del príncep hereu Ferran, la representació catalana acudí com Diputació del Principat de Catalunya, malgrat la Generalitat estava abolida dença el decret de Nova Planta.

La Revolució Francesa fou, per a certs sectors de Catalunya, com un nou aire de llibertat. Quan França declarà la guerra a Espanya (1793), Catalunya organitzà la seva defensa contra els francesos, els quals van resultar derrotats.

La emergència de Napoleó Bonapart al encarregar al seu exèrcit a la conquesta d'Europa implicà de nou a Catalunya en una nova guerra de defensa, al cap de tretze anys del fi de la "Guerra Gran". Carles IV (1788-1808) va ser incapaç d’afrontar la situació i Napoleó aprofità hàbilment la debilitat del rei i l’inexperiencia de Ferran VII per a ampliar el seu imperi. La defensa del territori català estava motivada, en aquella època, per l’animadversió al invasor i per sentiments religiosos, mes que no pas per la defensa d’una suposada nació espanyola.

A mitjans de 1808 es constituí la Junta Superior del Principat, que organitzà de forma autònoma les forces militars de defensa.
El sis de Juliol de 1808, El rei d’Espanya Josep Bonapart, atorga una Constitució a Espanya, reunint a tal efecte un important nombre de gent principal espanyola a Baiona.

Napoleó aleshores intentà guanyar-se a Catalunya mitjançant l’oferiment d’una forma de autogovern independent de la corona de Josep Bonapart (1810), i estableix a Catalunya un ‘Govern de Catalunya’ i proclama oficial la llengua catalana, abolint el Decret de Nova Planta.

Per decret de Napoleó de 26 de gener de 1812, fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi francès. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:Departament del Ter, capital Girona; Departament del Segre, capital Puigcerdà. Inclòs el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona ; Departament de Montserrat, capital Barcelona, y el Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.

Però el Principat no acceptà l’ocupació francesa

El 18 de Març de 1812, s’aprova a Cadis, una altra Constitució espanyola, que proclama rei a Ferran VII, i que no inclou les reclamacions dels representants catalans.

La guerra del francès va acabar el 28 de Març de 1814, amb la retirada de les tropes franceses de Barcelona, i de tots els “pobles d’Espanya”, Catalunya va ser qui mes va patir els abusos i crims dels francesos.

I per acabar us obsequio amb algunes de les moltes frases de l’últim llibre de Francesc Ferrer Gironès, referents a aquest període:

“Avec l’instruction et les baïonettes nous établirons dans cette campagne la République Catalane”
Carta dels representants Milhaud i Soubrany desde Perpinyà al Gran Comité de Paris, 20-06-1794.

"Nostra Patria serà llibre i ditxosa, formarà sa constitució com li plaurà i disfrutarà de sos antichs privilegis. Viva la Llibertat, viva la Igualtat, viva la Germandat, vivan tots los estats Libres i vivan los bons patriotes."
Opuscle “Lo català”, 1794, editat al Baix Empordà seguint les orientacions del Gran Comité de la Salut Publica de Paris.

"Els catalans han promès a la Cort garantir llur pais i defensar-lo contra tota irupció hostil; pero el Gabinet de Madrid, que no ha oblidat el treball que li va costar desarmar els catalans, no ha estat tant impolític de tornar-los llurs armes:s’estimaria més veure’ls en poder dels francesos que no pas armats altra vegada”.
M. Leonce Pingaud.

“Les catalans en géneral sont zelés partisans de l’independance...”
General Guillem Filibert Duhesme.

“Els catalans porten un odi quasi igual [que els francesos] als espanyols."
Alban del Villeneuve, 1812

“A Catalunya les tropes imperials estaven sempre en penuria.....A Catalunya molta tropa, tanmateix atrinxerada, no era prou per a mantenir en ordre els habitants i a decantar-los de l’acostumat exercici de la guerra de partides, per a la qual, llur variat territori, s’els oferia favorablement arreu”.
Camillo Vacani, Storia delle campagne e degl’italiani in Spagna, dal 1808 al 1813.

PRECATALUNYA ( part I) Llegendes

LLEGENDES D’OTGER:
Tots coneixeu la llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la Fama.
La fundació nacional de Catalunya s’atribueix a Otger Cataló, un suposat personatge de llegenda.

La llegenda ens diu que Otger Cataló, sobrevisqué al atac sarraí que arriba
fins els Pirineus. Allí s’amagà malferit en una cova, només amb la companyia del seu gos ganguil.
S’alimentava de fruites silvestres i de la llet d’una ovella. Mentre anava curant les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el fi de tornar a combatre els invasors del país. Una cop recuperat, el seu corn de caça ressonà per les valls, cridant a tots els catalans a tornar a la lluita contra el invasor. De diferents llocs arribaren amb les seves hosts nou senyors que començarien la reconquesta : Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana, desprès coneguts com a "Els nou barons de la Fama".

Els deu cavallers ajuntant les seves espases davant l’altar de la Mare de Deu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, es conjuraren per a recuperar el país als sarraïns. A la primera batalla ( Conquesta de Roses ) resultà ferit de mort Otger.

Buscant per internet mes documentació em vaig trobar que a Europa tenen dos Otger mes, pares de la pàtria.
El primer es un tal Ogier le Danois, que apareix a les Chansons de Geste. Existeix un poema en dotze cants compost par Raimbert de Paris, i que ve a dir que Baldoui, fill d’Otger es mort per Charlot, fill de l'emperador Carlemany, i per no matar-lo marxa a matar sarraïns.
L’altre es un tal Holger Danske mercenari danès a la cort de Carlemany, que mai va perdre cap batalla i que va merèixer fins i tot un compte de Hans Christian Andersen.

LLEGENDES D’ESPASES:

Respecte a les espases dels Comptes de Barcelona també tenim moguda dons la famosa espasa d’en Jaume I Tissó, que el rei va demanar als Templers de Montsó per a conquerir València es la mateixa espasa que Ramon Berenguer II perd a mans del Cid a la batalla de Almenar, i que desprès aquest li retorna (tizona) com a dot quan es casa amb la seva filla.

Per altra part tenim l’espasa Vilardella, que es conserva al museu militar de París. És una espasa de virtut que fa invencible al seu posseïdor, la màgia de les espases sagrades era reconeguda i temuda pels adversaris.

Aquesta espasa té una història gloriosa vinculada a la dinastia comtal catalana, hi ha qui fins i tot la relaciona amb el llegendari Otger Cataló, que la transmeté a Guifré el Pilós i als seus descendents, fins a Jaume II el dissortat.

Més enllà de la llegenda, la història documentada ens la situa a l’armeria reial durant diverses èpoques i en diverses batalles i conquestes, que Catalunya va realitzar durant la seva expansió medieval. Per la seva importància i transcendència, aquesta espasa és considerada l'Excalibur dels catalans.

La pregunta que ens ve al cap es si Otger Catalò va existir realment i si tots els seus barons son gent era realment contemporània, i per això hem de recórrer a buscar les dates i les genealogies.

Hi ha algun cavaller occità de nom Otger o Ogier que morís a la mateixa data que el Otger de la Llegenda? Anem a veure:

PRECATALUNYA ( part II ) Casal de Catalunya-Israelia

GENEALOGIA EUROPEA:
Des de la desfeta del Imperi Roma fins pràcticament el S XI Europa es una munió de petits reialmes, amb l’única excepció de la península Ibèrica on els visigots tenien sota dictadura militar els seus habitants. Aquest regne sense nom al que els visigots anomenaven Gothica Sors, perquè a cada mort de cada rei pràcticament s’el rifaven, va subsistir amb unes fronteres mai fixes fins que els seus habitants van demanar adherir-se al nou i creixent imperi islàmic, mes tolerant al principi i mes barat de mantenir.

Com ja deia Europa era una munió de petits reialmes, i una de les cases reials que desprès van tenir mes importància a Europa va ser la casa dels Catalonia, o sigui, la casa reial de Duro Catalaunum actualment Châlons-sur-Marne, en l'actual Bèlgica. El nom de la vila tenia el seu origen en la tribu celta dels katalauni, i es el territori que dona nom a la famosa batalla dels Camps Catalaúnics

Casa de Catalania:
01 Català el Gros (320-390), rei de 388 a 390.
........Fill de Conan (0300-0388 ), Rey de Bretanya
........Lugdunense, Israelia-Teudhalia (0340-0388),
........i de Santa Úrsula de Dumnonia Israelia-
........Teudhalia(0305-0320) morta a Colonia, Germania];
........net patern de Don Gerió vap Einudd Israelia-
........Teudhalia (0275-...), Rei de Dumnonia;
........net matern de Don Dionot vap Eiudd de Dumnonia,
........(Israelia-Teudhalia).
02fillde01 Catumany (338-405), rei de 390 a 405.
0302 Flamgur (357-415), rei de 405 a 415.
0403 Teudald (375-425), rei de 415 a 425.
........Canvia la capital a Angers.
0504 Pelles el Major (400-451), rei (425-451).
........Mort en la batalla dels Camps Catalaùnics.
06__ Sant Parsifal (besnét de Teudald) (440-?), rei (451-?)
0706 Sant Gerió (Lohegrin) (462-495), rei (?-495)
........El Regne de Catalania en aquesta época abarcaba
........almenys desde Anjou al oest fins els Camps
........Catalaunics (Champagne- Bretanya Lugdonense),
........ademes de Helvetia.
0807 Idulf (482-?), rei (495-?)
0908 Magnacari, (505-565), rei de 538 a 565.
1009 Waifar (?-573), rei de 565 a 573.
1109 Teodofred (590-?), rei de 573 a 590.
1211 Guandamir (?-604), rei de 590-604.
1312 Eudó (550-613), rei de 604 613.
1412 Herpó (555-614), rei de 613 a 614.
1512 Guandalbert (560-650), rei de 614 a 650.
..............Ega, fill de Guandalbert, regent de França
16__ Sant Gerí de Montglan (610-677), rei de 650 a 677.
........fill de Don Bodiló (588-643), net de Ega,
........casat amb Santa Sigrada.
1716 Boggis (629-688), (rei 666-688)
1817 Godofred (?-709), (rei 688-709)
__17 Llop (?-710), Duc d’Aquitana
1918 Arnau (669-740), rei de 709 a 740. Reconquerí Lyon.
........__18 Otger Cataló (671-735),
........Arcomte de Catalanum ........(Châlons) (710-735)
........Duc d’Aquitana. Morí a la batalla per reconquerir Roses.
........Fou enterrat al Monestir de l’île de Ré.
........Fills d’Otger:
........_18.01 Ató de Pamplona (?-740),
..................fill Llop, Casa de Pamplona
........_18.02 Cunald (705-744). Fill Waifar (?-768),
........Casa de Burdigala (Burdeus)
........_18.03 Ramstà, senyor de la Marca Llemosina,
........també anomenat Ramon de Montcada. Fills:
........_1803.01 Aznar I d’Aragó.
.............Fills d’aquest : _1803.01.01 Oriol Aznar
............................._1803.01.02 Galindo
........_1803.02 Arnau de Montcada.
........1r Baró de Montcada i 1r Baró de Rocabertí.
2019 Berà ( 690-732), rei de 740 a 768.
2120.01 Teodoric Pius (Maxir I, Patriarca) (718-793),
...........(rei 768-793), casat amb Alda, filla de
...........Carles Martell.
...........L’any 768 signà un concordat amb Pipí el Breu pel
...........qual l’acceptaba com a rei de França i Pipí
...........reconeixia a Teodoric com a Rei de Catalunya
...........i Patriarca de Israelia.
...........El 771 Carlemany ratificà el concordat.
...........A partir d’aquest moment Teodoric es Rei de
...........Catalunya, Duc de Septimania i d’Espanya,
...........Arcompte de Ausona, Cerdanya, Urgell, Carcasona,
...........Rases, Barcelona i Girona.
...........l seu germà Miló es casà amb Gisela, filla de
...........Pipí el Breu. Tingueren tres fills :
...........Rotllà , mort a Roncesvalls del 778.
...........Rafinel (?-817),pare de Ramón de Tolosa(810-864)
...........i Gilbert de Roerga (?-820)
2221 Sant Guillem el Gran (Jisaq II) (755-822),
........(rei de 793-817) Conquerí Barcelona el 19-09-803
2322 Borrell (Tsadoq II) (777-826), (rei de 817-826).
........Del seu matrimoni amb Romila de Baviera va tenir els
........seguents fills:
........__23 Guillemó (797-827),
2423 Everard (Šemu'el II) (?-864), rei de 826 a 844.
2523 Sunifred (703-848), rei de 844 a 848.
.......Casat amb Ermesenda va tenir dos fills:
..........2523.01 Guifrè (?-852)
..........2523.02 Adalbert, Duc de Septimania pare de:
...............Guifrè el Pilós (868-897), Compte de
...............Barcelona, Cerdanya i Urgell,
...............i de Mir el Vell, Compte de Conflent.
2623 Sunyer (Suncher) d’Empuries (?-863), rei de 848 a 863.
2726 Isambard (Šelomoh II ) (?-868), rei de 864-868.
2827 Bernat Plantapilosa (Maxir II), rei de 868-886;
.......La seva germana Gunilda es casà amb Guifrè el Pilós,
.......Compte de Barcelona.
2928 Sunyer II, d’Empuries (Šmuh'el I ) (?-915),
........rei de 886 a 915. Cap de la Casa d’Empuries
30....Mir I (?-928), rei de 915 a 928 i
.......Compte de Barcelona, Cerdanya i Urgell;
.......fill de Guifrè el Pilós, compte de Barcelona
.......i de Gunilda, filla del rei Isambard.


NOTA: Ogier le Danois o Holger Danske (?-820) era fill del rei de Vodania (Dinamarca).

LA VERITABLE IMPORTANCIA D’OTGER CATALÓ:
Com heu pogut llegir de Otger descendeixen no només els Montcada sinó també les cases reials de Navarra i Aragó.
Potser no se li ha donat l’importancia que realment te, i sempre els historiadors han volgut desprestigiar la “llegenda” pel seu origen : Català i jueu.

Una altra curiositat es que aquesta familia es plena de sants católics, i alhora, es no nomès reconogudament jueva, sino que el cap del casal de Catalunya era alhora cap del casal d’Israel, argument que desfà també els dubtes de que Cristòfor Colom fos alhora jueu i cristià. De fet el cristianisme no es mes que una secta del judaisme, i en aquella epoca tots els costums jueus es mantenien inalterables.

Aixó ara es denomina Judaisme cristià, y posiblement es un dels motius importants de l’exit de l“heretgia” catara a Occitania i Catalunya, que no era mes que un intent de deslliurarse de la organització catolica, dels seus impostos i de l’intromisió politica dels seus bisbes en els afers dels territoris.

Ford, David Nash.- Early British Kingdoms.- http://www.earlybrithishkingoms.com
Jones, Heather Rose (Tangwystyl verch Morgant Glasvryn).- Names of Women of the Brythonic North in the 5-7th Centuries: Efrddyl.-/2003/,
http://www.sca.org/heraldry/laurel/names/brythonic/efrddyl.html.-
The Society for Creative Anachronism, http://www.sca.org/
Chronica Hohenbvrgensis
Chronicon Ebersheimense
Settipani, Christian.- Les Ancêtres de Charlemagne.
Arthur J. Zuckerman,, A Jewish Princedom in Feudal France: 768-900
Raimbert de Paris, La chevalerie Ogier de Danmarche,
Jean d'Outremeuse, ms. de Venise, Bibliothèque Saint-Marc, fr. XIII

PRECATALUNYA ( part III ) OTGER CATALÓ, BIOGRAFIA REAL

Antigues cròniques refereixen que en temps de Carles Martell ( 0688-0741) , Virrei de França (0737-0741), el príncep alamánic Otger de Cataló o Otger Golant, senyor del castell de Cataló, governava Aquitania, i creua els Pirineus per a combatre als sarraïns el 733, creuant les valls d’Aran i d’Aneu amb nou capitans i un exercit de vint-i-cinc mil homes que, en poc temps, conquistaren Cerdanya, i continuaren cap al est fins Empúries.
El Duc Otger Cataló morí el 735, i el capità Dapifer de Montcada, fou escollit capità general del seu exercit.

Els reforços enviats pels sarraïns en auxili dels de Empúries forçaren la retirada dels cristians, que es replegaren a les muntanyes, on manteniren la bel·ligerància fins a 778, quant arribà a España Carles el Gran (742-814), rei de França (768-814) qui ordenà establir nou ve baronies comtals (anomenades Baronies de la Fama), i cedí una de les baronies a cada escun dels nou capitans que passaren a Catalunya amb Otger.

Els capitans eren els següents :
1.- Gerau d’Alemany.
2.- Bernat d’Anglesola.
3.- Galceran de Cervelló.
4.- Galceran de Cervera.
5.- Bernat Roger d’Erill.
6.- Hug de Mataplana.
7.- Dapifer de Montcada.
8.- Galceran de Pinós.
9.- Gispert de Ribelles.

La versió mes notòria d’aquesta llegenda es la de Pere Tomich, en la seva obra Conquestes dels excel·lentíssims e Catòlics Reis de Aragó, e de llurs antecessors los Comptes de Barcelona.- Barcelona, 1534, Impremta de Carles Amorós.

Avui en dia sabem que Carlemany només passa un cop a Espanya, amb motiu de l’intent de conquesta de Saragossa que acaba amb el desastre de Roncesvalls, per tant a la llegenda es substitueix el nom del Emperador Carlemany pel del seu nebot Sant Guillem el Gran (755-0822) Jišaq II, Patriarca (793-817), Rei de Catalunya 793-817, Duc de Helvècia (0793-0808), Duc d’Aquitana (781-817), Arcomte de Tolosa (790-817), Arcomte de Lodeva (793-817), Arcomte de
Carcassona (778-795), Arcomte de Rasés (778-795), Arcomte de Narbona /(793-817), Arcomte de Nimes (793-817), Arcomte de Orange (793-817), que fou el cap de la reconquesta franco-catalánica d’ Espanya.

Otger de Cataló (0671-735). Duc d’Aquitania (710-735), Duc de Gascunya (710-735), Arcomte de Catalanum (Châlons), era fill de Godofred (...-0709), Rei de Catalunya (688-709), Duc d’Alamania (687-709), Duc de Recia (687-709), Duc de Helvècia (688-709), mort en 709, i de Regigunda, net patern de Don Boggis (0629-688) rei de Catalunya (666-688) i de Blitberta (629-...); net matern de Don Teodó Duc de Bavaria (…-724), i de Folcaida, Princesa de Francia-Tarvenna.

En les llegendes se l’anomena Otger de Cataló u Otger Golant, Senyor del castell de Cataló. Alguns cops apareix com Otger Gotlant.
El gentilici Golant procedeix de Gothland, por confusió del nom
godhal. brit. Catuualan > Catwalein > Katwallawn . Cadwallon > Catalán . Catalón con el gaut. Gautland > Gothland > Gottlant «terra de Gaut > Goth», de la mateixa manera que s’escrivien indistintament Gothelonia, Cathalonia, y encara Gothia > Gothie, por Catalania > Catalaunia > Catalonia. On, Catuualan >Català es gentilici dinàstic de la Real Casa de Catalunya.
En aquest context, el nom Otger de Gothland significa el mateix que Otger de Catalunya.

Por altra part, el castell de Cataló, suposadament a Aquitania (segons alguns específicament als Pirineus), no correspon al castell de Montcada (Mont Catania) , com han cregut alguns, però podria referir-se al castell principal de la Casa Real de Catalunya, als Alps (1) (que no va pertànyer personalment a Otger), o a una possessió personal d’aquest, com podria ser Catalanum>ChalônesChâlons-sur-Marne. L’Arcomtat de Catalanum > Châlons fou adjuntat al Episcopat del mateix nom en el segle IX, per lo que en època de Don Otger tenia Arcomtes propis.

Els historiadors ansiosos de provar fictícia la llegenda de Otger de Catalón, no havent trobat castell de Cataló a Aquitania, la han declarat fábula. Però, apart dels errors de la llegenda, es incomprensible que a aquests sapientísims historiadors, no els hagi abofetejat la seva estultícia el fet de que el fabulós heroi Otger de Cataló, mort en 735, coincideixi en nom, estat i dates amb un personatge reconegudament històric: Don Eudó (Otger), Duc d’Aquitania, mort igualment el 735, qui el 710, succeí a Aquitania i a Gascunya (Biscaia) al seu oncle, Don Llop I.

Segons la llegenda dels nou Barons de la Fama, després d’obtenir glorioses victòries a Alemanya i Itàlia, Otger passa, el 729 o 733, a la o Virrei d’Aquitania per Carles Martell, segons la llegenda, encara que la realitat es que havia heretat els ducats d’Aquitania i de Gascunya, i que va estar en guerra contra Carles Martell..

Segons la llegenda, establí la seva cort al castell de Cataló a l’Aquitania, desde on va emprendre la reconquesta de «Catalunya», es a dir, el Ducat d’España, amb nou capitans “catalans que s’havien refugiat al nord dels Pirineus, fugint dels sarraïns» (¡sic!), fundadors de les nou Baronies de la Fama, el que constitueix la major barbaritat de la llegenda, ja que es tracta de personatges posteriors o inexistents en un sentit estricte, per lo que els historiadors moderns, declaren fictícia tota la llegenda, estimant que presenta una impossibilitat crono-geográfica.

La dificultat està creada tant pels errors a la llegenda com per la terquetat dels historiadors moderns que pretenen identificar a Catalunya amb la suposada “marca Hispànica”, que no sorgí fins a 791.
La llegenda s’equivoca al reduir a una sola fets de quatre generacions, perquè assigna a Don Audgair-Eudó-Otger fets del seu pare Arinwald I, a mes de les pròpies.

Segons la llegenda, en un fracassat intent per conquerir Empúries, (735), Otger fou ferit greument, i morí el hivern, a consecuencia de unes febres, rebent sepultura en el Monestir de Sant Andreu de Exalada (Conflent-Rosselló), que es confusió inexplicable amb el monestir de l’Île de Ré, fundat per Don Audgair, on realment va ser enterrat.

Potser hi hagi alguna confusió amb l’heroi d’altres llegendes carolíngies, Don Odegari «el Danés» . Ogier .Autecaire «le Danois» . Audegari . Audicar . Audgair, Brahán de Gautia-Vodania (…-0820), que va prendre hàbit religiós al Monestir de Meaux cap a 814, i era fill del Rei de Vodania > Dannenmark > Dinamarca.

En qualsevol cas, la historia ens relata que Don Odegari frena dues invasions d’Abderramán . H.abd’er-Rahmán ibn Abdallah el-Ghafiki, Virrei de España (730-732), davant els murs de Tolosa, el 720 i el 721,
preo el 719 fou vençut per Carles Martell amb qui es reconcilià, acceptant a Childerich II, Rei de Francia-Neustria, com Arxirei de Franca.
Encara que aquest vassallatge nominal no va tenir consequencies immediates, dons Childerich morí al any següent, quan Audgair-Otger es va veure impossibilitat de frenar una tercera invasió d’ Abderramán .
que culminà amb el saqueig de Burdeos el 732, i prosseguí l’avenç fins a Poitiers, Don Audgair reclamà assistència a Carles Martell, qui derrotà decisivament als invasors a prop de Tours, en una de las batalles mes ferotges de la Edat Mitjana, en la que morí Abderramán, i s’aturà la avançada islàmica per sempre, encara que momentàniament els sarraïns quedaren en possessió de diversos territoris de les costes de Septimania i de Borgonya, com Narbona i Nimes, fins a Orange i la Provença incloses.
Don Odegari-Otger, no obstant, preservà el seu estat, encara que ara ja com vassall del Regne de França, y potser per això es per el que la llegenda fa esment que fou nomenat virrei d’Aquitania per Carles Martell, ja que quedà com a vassall d’aquest, en comptes de sobirà independent com era abans.
En 735, Otger creua els Pirineus per a reconquerir Empúries,
pero, ferit en el setge de la vila , es retirà a les muntanyes, on, segons la llegenda, morí a l’hivern a conseqüència d’unes febres causades per les ferides mateixes.

Contrariament també al que diu la llegenda, l'escut d'armes de Otger no es un gos gànguil amb dogall daurat sobre fons blau, sino un lleó combatent groc sobre fons vermell.

(1) En aquesta època corresponia al segon castell del Sant Grial, en Monteglano <> Montglane, que deu ser el mateix lloc, desprès anomenat Montsalvant > Monsalvens (Glane), Helvecia, o sia, als Alps, no als Pirineus.
El tercer castell del Sant Grial, es posterior, i radicà al turó de ses Agudes, Montseny, relativament a prop dels Pirineus, però no en ells.

PRECATALUNYA ( part IV ) ELS BARONS DE LA FAMA

BARONÍA D’ALEMANY
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Alemany se l’anomena Gerau d’Alemany. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
No ha existit mai una Baronia d’Alemany. Els Alemany son els Barons de Cervelló a partir de Alemany Hug de Cervelló (…-1063).

BARONÍA D’ANGLESOLA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Anglesola se l’anomena Guerau d’Anglesola. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.

La Baronia de Anglesola sorgi el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d’ Anglesola.
Els seus descendents exerciren una força determinant en la reconquesta de la vall del riu Segre. La línia primogènita de la Casa d’Anglesola s’extinguí el 1386, al morir Berenguer d’Anglesola. La Baronia passa a Miralcamp, Aitana-Montcada, Erill-Orcau, Ansà, i finalment a la de Empuries-Rocabertí.

BARONÍA DE CERVELLÓ

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervelló se l’anomena Galcerà de Cervelló. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
Segons una altra versió de la llegenda (recollida en el estema de la Casa de Cervelló que el 1663 va fer imprimir el Comte de Cervelló, el príncep Querart (0690-0720), Arcomte d’ Astolberg, i la princesa Clotilde de Baviera, varen tenir per fill primogènit al príncep Altmand, que succeí en Astolberg, y segongénit al príncep Querart Rechmont, mort el 0766, que fou un dels nou herois que en 728 començaren la reconquesta de Catalunya. Com els seus companys no podien pronunciar el seu nom (sic), o sigui, Kerhart Rechmont, l’anomenaren Gerau Ramon del Cérvol, (perquè l’escut de la Casa de Stolberg porta un cérvol de sable en camp d’ or). El seu fill i successor s’hauria anomenat Alamany del Cérvol, i hauria estat senyor d’alguns llocs en el Capcir i l’Urgell, i mort per 897, i deixat per primogènit a Guerau Alemany de Cervelló, Senyor de Sorp i d’Alós, qui conquerí el castell de Beldeim, al que dona nom de Cervelló.

Segons aquesta versió, fou a aquest Guerau Alamany a qui l’Emperador Carlemany nomenà Baró de Cervelló, per haver servit en els setges de Barcelona i de Tortosa.

El cert es que el primer Baró de Cervelló conegut va existir casi tres segles desprès d’Otger Cataló, i no es deia Galcerà ni Guerau sinó Odalric preo descendia d’un cabdill mes rellevant als cantars de gesta —i en l’historia— que qualsevol dels Capitans de la Fama: el príncep. Arnau (0669-0740) Rei de Catalunya (709-740), oncle d’Otger Cataló.

BARONÍA DE CERVERA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervera se l’anomena Galcerà de Cervera. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que Cervera va romandre en poder sarraí fins el 1067.

Hug Dalmau (1067-1095) v comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer «el Vell» annexionà la comarca al Arcomtat d’Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que donà em feu a Hug Dalmau, anomenats desde aleshores Hug Dalmau de Cervera (Hugo Dalmatii Cervariæ).

BARONÍA DE ERILL
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Erill se l’anomena Bernat Roger d’Erill. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Baró de Erill que es coneix fou Ató d’Erill (...-0977), que era fill de Borrell (...-0947), de qui no tenim antecedents, qui possiblement era vassall de Ramon de Pallars (845-0920), Arcomte de Ribagorça.


BARONÍA DE MATAPLANA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Mataplana se l’anomena Hug de Mataplana. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s’anomenà igualment Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles desprès d’Otger de Cataló.
El castell de Mataplana està documentat desde el 1076.

BARONÍA DE MONTCADA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l’anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada.
(Un Dapifer a l’època de Otger era un Senescal).

Es tracta d’un fill d’Otger Cataló: Ramistà (…-0768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitania, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-0768) rei de França (751-768).
Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 al seu pare Otger i al seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimania, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d’unes febres, el que segurament es una confusió amb les circumstancies de la mort del seu pare.
La realitat es que de 767 fins a 768 sostení feroç guerra contra Pipí, Rei de França, però fou vençut, capturat decapitat.
El seu fill primogènit fou Arnau, (...-0813) Arcomte d’Empúries (795-813) 1r Baró de Rocabertí i 1r Baró de Montcada.

BARONÍA DE PINÓS
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Pinós se l’anomena Galcerà de Pinós. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (...-1068). El seu fill Galcerà de Pinós (1068-1117) traslladà la seva seu al castell de Bagà.
En un document de 1289, consta que els Barons de Pinós descendien dels Arcomtes de Cerdanya.