10 d’oct. 2009

Trobades al Raval les restes humanes dels primers pobladors de Barcelona


Arqueòlegs del Museu d'Història de Barcelona han trobat en un solar del carrer de Reina Amalia algunes de les restes més antigues trobades a la capital catalana, pertanyents a l'època neolítica i formades per dos cadàvers, més de 8.000 peces de ceràmica i estris de caça i pesca.

Les restes òssies, de fa 5.500 anys, corresponen als cadàvers d'almenys un adult i un nen del neolític mitjà, que s'han trobat envoltats de peces de ceràmica, així com altres estris domèstics com ara xarxes de pesca o percussors i petits forats excavats a terra que servirien per conservar frescos els aliments, ha explicat el cap del departament d'arqueologia del museu, Ferran Puig.
Els orígens de la ciutat

Puig ha precisat que "les restes més antigues trobades a Barcelona pertanyen a un jaciment paleolític de la muntanya de Montjuïc i que a la zona del Raval se n'han trobat algunes del neolític antic evolucionat", però les restes del carrer de Reina Amalia permeten "explicar millor els orígens de la ciutat".



El director d'Arqueologia ha explicat que encara que la fundació de la ciutat com a tal s'ha de situar a l'època romana de l'emperador August, "ja a la prehistòria els humans van apreciar la idoneïtat del territori fèrtil situat entre el Besòs i el Llobregat, i protegit del vent del nord per la serra de Collserola" per assentar-se.



150 excavacions anuals

Puig ha explicat que cada any es realitzen una mitjana de 150 excavacions arqueològiques a Barcelona, encara que ara "la majoria corresponen a obres públiques a causa de la disminució de l'activitat privada en el sector de la construcció".


En aquest sentit, Puig no ha descartat trobar restes més antigues en excavacions arqueològiques preventives com les que es realitzen en les obres de l'AVE o en les diferents ampliacions del metro.

Les restes del carrer d'Amalia ja han estat traslladades al Museu d'Història de Barcelona per a un estudi més profund i posteriorment es presentaran a la comunitat científica.



EFE -BARCELONA 2/4/2009