Los restos de Carlos V en su sepulcro del panteón de El Escorial.Científicos españoles determinan a través del análisis del dedo meñique de Carlos V que padecía una grave gota y posiblemente malaria. La investigación ha sido autorizada por Juan Carlos I
MÓNICA SALOMONE
EL PAÍS - 03-08-2006
Puede que en el imperio de Carlos V (1516- 1556), con fronteras en Asia y América, no se pusiera el sol. Pero el emperador, también Carlos I de España, sufría. Sufría, en concreto, de agudos dolores debidos a una grave gota que le impedía, por ejemplo, escribir sus cartas. Y también, con toda probabilidad, padecía periódicos ataques de fiebre iguales a los que hoy siguen sufriendo millones de personas en el planeta causados por la malaria. Un grupo de investigadores españoles ha encontrado en el dedo meñique, momificado, del emperador Carlos V, los cristales de urea propios de una gota muy grave. El paso siguiente en la investigación es hallar también, en los glóbulos rojos de la sangre imperial, indicios del parásito causante de la malaria. Todo apunta a que lo encontrarán, y entonces se tratará de un hallazgo científico de primera fila porque no hay constancia, según los investigadores, de que nadie haya extraído restos de un parásito de malaria de una momia. Pero, lo encuentren o no, la historia de cómo un grupo de investigadores del siglo XXI acaba aplicando toda una batería de modernas técnicas de análisis sobre unos restos imperiales de cuatro siglos y medio de edad no tiene desperdicio.
"Es un hallazgo espectacular tanto desde el punto de vista científico como histórico", dice desde su retiro en los montes asturianos Julián de Zulueta, un médico que ha pasado 25 de sus 85 años trabajando con malaria para la Organización Mundial de la Salud (OMS) en zonas tropicales. Con él empieza la azarosa historia del dedo meñique del Emperador -de su última falange para ser precisos-. ¿Dedo de la mano derecha o izquierda? No se sabe. Porque el resto del cuerpo, de la momia, no puede verse. ¿Y qué hace la última falange del dedo meñique de un Emperador fuera de su sarcófago? Ah...
Volvamos a De Zulueta. Él jura recordar aún hoy, con gran nitidez, una foto aparecida en un diario francés en 1936: un miliciano aparecía abrazado a una momia muy bien conservada, con barba y los ojos abiertos. En plena época de asaltos a lugares religiosos en España, la foto, dice De Zulueta, era de la momia de Carlos V, que hoy -como entonces- descansa en su sarcófago en el monasterio de El Escorial. De Zulueta tenía entonces 17 años y estaba en París con su familia, que más tarde emigraría a Colombia. Allí, el joven Julián se hizo médico especialista en medicina tropical, y empezó a familiarizarse con el tipo de parásito que siglos antes -según afirman los historiadores- acabó con la vida del Emperador a la edad de 40 años. Y nunca olvidó la foto que tanto le impresionó de adolescente.
Así que cuando, ya retirado y establecido en Ronda -donde fue alcalde del PSOE entre 1983 y 1987- leyó el trabajo científico de un colega estadounidense capaz de trabajar con tejidos momificados, rehidratándolos, se le ocurrió la posibilidad de estudiar la momia imperial -"yo sabía que estaba momificado, por aquella foto"- y buscar en ella el parásito de la malaria.
No fue posible. El rey Juan Carlos optó por no autorizar la apertura del sarcófago para obtener las muestras. Y Julián de Zulueta aparcó su sueño de parasitólogo con curiosidad por la historia.
Hasta hace apenas dos años, cuando la casualidad se puso de su parte. "Estábamos en El Prado, era una exposición sobre el retrato. Alguien comentó algo de uno de los cuadros y yo intervine. Y de repente oigo que me llaman: '¡Julián, pero hombre! Si llevo acordándome de ti todos estos días!' Era el responsable de Patrimonio, con quien yo había tratado cuando tuvimos que pedir el permiso para la momia. Estaba eufórico. Me contó que habían sabido que había un dedo meñique del emperador Carlos V fuera del sarcófago, en una urna de la sacristía de El Escorial. Así que de nuevo se abría la posibilidad de hacer el trabajo".
Esta vez el Rey no puso pegas. Pero don Julián no dispone de un laboratorio adecuado para abordar el trabajo. Qué mejor que contactar con Pedro Alonso, del hospital Clínic d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, que ensaya actualmente una vacuna contra la malaria en Mozambique, con fondos del mismísimo
Bill Gates.
Alonso, prudente, sugirió ir a ver los restos en persona antes de montar la parafernalia propia de un trabajo así. "Fuimos los dos al monasterio, a la sacristía. Allí, en ese escenario grandioso, el monje se puso unos guantes blancos, supongo que por respeto, y sacó la falange", narra De Zulueta. "Nosotros no la tocamos en ningún momento, pero vimos que estaba en buen estado. Así que el dedo fue trasladado a Barcelona". Y lo fue nada menos que en un furgón fúnebre -aunque sin escolta, cosa que, cuenta Zulueta, se propuso en algún momento-.
Lo demás es pura ciencia, pero se puede contar sólo una parte porque el trabajo sigue en curso. Es más, desvelar los resultados podría ser, además de prematuro, un obstáculo a la hora de publicarlos en una revista científica importante. El interés de la parte que sí se puede contar es, no obstante, parejo al del resto de la historia. De hecho ha merecido la publicación de un artículo que sale hoy en una prestigiosa revista médica, The New England Journal of Medicine.
Se trata de la confirmación de que Carlos V tenía gota. "Sus médicos diagnosticaron su artritis como gota. Sin embargo, y hasta donde sabemos, nunca ha habido una confirmación biológica objetiva de este diagnóstico", escriben los autores. Y más adelante: "Informamos aquí del hallazgo de gran cantidad de tofo de gota con depósitos de urea que confirman la sospecha clínica de gota grave en esta muestra única de los restos momificados de Carlos V", escriben los autores.
Pedro L. Fernández, patólogo del hospital Clínico, especializado además en paleopatología, confiesa su emoción cuando supo del proyecto. "Es una oportunidad que se le presenta muy pocas veces a un patólogo. Fue una suerte que el meñique estuviera fuera del sarcófago. He trabajado en momias mucho más antiguas, incluso de la edad del bronce, pero por supuesto no tienen la importancia de la del emperador Carlos V", dice.
Ya con el dedo en el laboratorio los investigadores procedieron a aplicar las técnicas necesarias para "rehidratarlo". "Los tejidos momifican porque pierden rápidamente el agua", explica Fernández. Y una vez rehidratado "se procede a extraer una biopsia, como en los pacientes actuales".
Los científicos hicieron radiografías del dedo, "que mostraron la erosión del hueso por los cristales de urea", explica Fernández. También seccionaron la muestra en lonchas de milésimas de milímetro para poder observarlas al micro. E hicieron distintos tipos de análisis químicos para averiguar la composición de los cristales. En total el trabajo llevó alrededor de un mes. Y ha valido la pena: "Nuestros hallazgos son relevantes en dos aspectos. Primero, la detección de cristales de urea en tejido momificado representa un hallazgo excepcional en paleopatología", escriben en The New England Journal of Medicine. Y segundo, porque "confirma la gravedad extrema de la enfermedad artrítica del Emperador". La dolencia había destruido la articulación de la falange, y se extendía a los tejidos blandos circundantes.
El Emperador tenía motivos para quejarse: ya a los 28 años describía a su hermana María de Hungría cómo sufría de "ataques de gota". "Esto es una confirmación más de que la falange pertenece efectivamente al Emperador", afirma Pedro Fernández.
¿Se puede estar seguros de que la falange es de quien se dice que es? Los responsables de Patrimonio, probablemente, no pondrían la mano en el fuego por ello. Y la única manera de despejar completamente las dudas sería volver a abrir el sarcófago, hacer un análisis de ADN al dedo y al resto del cuerpo y cotejar los resultados. De hecho la revista The New England Journal pidió algo así, cuenta Fernández, pero los investigadores no obtuvieron permiso para ello.
No obstante, la documentación histórica apunta a que el dedo es de su dueño. Porque el Emperador no tuvo un descanso tan tranquilo como podría esperarse dado su rango. Pedro Larrea, delegado de Patrimonio en San Lorenzo de El Escorial, envió en diciembre de 2004 una nota al presidente del Consejo de Administración de Patrimonio Nacional con el siguiente asunto: "Primera Falange del dedo pequeño de Carlos V". Y en ella explica: "(...) los perpetradores de la revolución de 1868 abren la sepultura del Emperador y el cadáver vuelve a ser visitado por curiosos. Uno de ellos ofrece 20 reales a uno de los custodios a cambio de algún miembro del cuerpo y obtiene la falange, un dedo que entrega al malhechor".
"La primera falange del dedo pequeño del cuerpo de Carlos V llega a las manos del Marqués de Miraflores y su hermana, la Marquesa viuda de Martorell, de un modo totalmente involuntario el 14 de septiembre de 1870, firmando ambos en la misiva que dirigen al rey Alfonso XIII, el 31 de Mayo de 1912, no haber empleado medio alguno para adquirirlo".
Alfonso XIII debió de mandarlo a El Escorial, y así fue como la última falange del meñique del emperador Carlos V acabó en una urna de la sacristía. La nota de Larrea, que fue en definitiva la que sacó a la luz la existencia de la falange separada de su dueño, estaba motivada por el deseo de los monjes agustinos de El Escorial de volver a inhumar el resto. Pero por ahora parece que no se hará. La falange, o lo que queda de ella tras los análisis científicos, ya ha vuelto a su urna.
Queda sólo una pregunta. ¿Por qué momificó espontáneamente el Emperador? Alguien que ya ha oído esta historia respondió con ironía: "Los emperadores ya se sabe". Pero no es una hipótesis con muchos partidarios. La que gana es la de Julián de Zulueta: "Carlos V murió en septiembre, cuando se hacen los jamones". Fue enterrado bajo el altar del Monasterio de Yuste, en un lugar fresco y seco. Como deben conservarse los alimentos.
25 años tras un punto en una fotoJulián de Zulueta pasa el verano en una casa de paredes de un metro de ancho, en un pueblo que en invierno queda sepultado bajo la nieve. Tiene un hórreo panadero y se preocupa por la conservación de los osos pardos. Sus ojos están acostumbrados a identificar el parásito de la malaria en el microscopio, y señala con el dedo un puntito en una foto. "¿Lo ves? Es éste. Aquí se ve muy claro". Es la imagen microscópica de una preparación, y De Zulueta identifica un glóbulo rojo infectado.
El trabajo de este médico retirado le llevó hace tiempo a autoinfectarse "experimentalmente", dice, con el parásito de la malaria. Se tumbaba al anochecer en una hamaca con los tobillos descubiertos, sin mosquetero. "Queríamos comprender el patrón de transmisión", dice. "Por entonces no había resistencias a los antimaláricos, el tratamiento funcionaba estupendamente. No había peligro". Pero ningún tratamiento le libró de pasar días "hecho polvo". Asegura sin embargo que " estuvo bien vivirlo, saber cómo lo pasan millones de personas en el mundo, con ataques de este tipo una y otra vez".
Una vez retirado, la OMS siguió contando con él como asesor. Es un parasitólogo reconocido internacionalmente y cuenta con numerosas publicaciones científicas. La primera sobre la malaria es de 1942.
Hoy en día, sí ha aparecido resistencia a la mayoría de fármacos antimalaria y la esperanza de la comunidad internacional está puesta en una vacuna, como la que ensaya el español Pedro Alonso en Mozambique. Sin embargo, De Zulueta recuerda que ninguna vacuna dará inmunidad completa.
Caixa que conté les restes de Cristòfol Colom.
Foto: ARXIU / EFE
CIÈNCIA
Les restes de la catedral de Sevilla pertanyen a Colom • Ossos de l'almirall poden estar també a la República Dominicana
JULIA CAMACHO (SEVILLA) Cristòfol Colom descansa a Sevilla. Almenys una part d'ell, segons el director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada, José Antonio Lorente, que va confirmar ahir que els ossos que es conservaven curosament en una urna a la catedral de Sevilla des del 1898 pertanyen a l'almirall.L'investigador, que continua el procés d'estudi sobre l'origen de Colom amb mostres d'ADN, confia que les autoritats de Santo Domingo (República Dominicana) permetin analitzar les restes que allà es custodien per poder "completar la història".UN 15% DE L'ESQUELETLorente va explicar ahir en els cursos d'estiu d'El Escorial que "ja no ens fan falta" altres dades per afirmar que les restes de Sevilla són les de Cristòfol Colom, encara que va mantenir les seves sospites que "hi ha d'haver altres ossos en altres llocs" ja que a penes hi ha un 15% de l'esquelet enterrat a la catedral.Aquestes restes, en molt mal estat de conservació a causa de la humitat, van ser exhumades el 2003 amb les del seu germà petit, Diego, i les del seu fill Hernando. Precisament ha estat la comparació de l'ADN d'aquests tres cossos --usant tècniques d'identificació similars a les utilitzades amb les víctimes dels atemptats de l'11-S a Nova York-- el que ha permès esbrinar que entre els fragments d'ADN mitocondrial de Diego --enterrat a la Cartoixa de Sevilla-- i de Cristòfol Colom hi ha una identitat absoluta, un fet propi de germans.Els ossos de l'almirall són els d'un home, d'entre 50 i 70 anys, robust i de talla mitjana, sense marques de patologia, sense osteoporosi i amb cap càries. Una vegada certificat el seu últim domicili --o un d'ells--, els esforços de Lorente se centren a descobrir l'origen de Cristòfol Colom, i per això s'estan analitzant mostres d'ADN d'homes --el cromosoma y es transmet de pares a fills-- amb el cognom Colom, Colón, Colombo o Colonne a Catalunya, les Balears o Itàlia.
Avui he vist dues coses, he vist per una part el vídeo de la conferencia a Tagamanent d'en Jordi Bilbeny i en David Bassa al youtube. Per altra part, he vist també un documental sobre el futbolista Ronaldo al canal digital Biografia.
Malgrat difereixo d'en Bilbeny en 5 detalls, estic totalment d'acord amb ell amb el que afirma sobre la manipulació de la historia. Es més, crec que es queda curt.
Al documental del Ronaldo, el jugador sortia el 90% dels cops vestit amb l'uniforme del Real Madrid. Ja sabem com son oi, aquesta gent? Dons curiosament, en tot el documental, el locutor no ha fet esment que aquest jugador va jugar al Barça. Ni un sol cop.!
A veure, si son capaços de fer això en un documental sense cap transcendència, que penseu que hauran estat capaços de fer quan s'hi jugaven els calers?
Imagineu-vos que d'aquí a 500 anys, les uniques referencies sobre en Ronaldo fossin el publicat per ells: els arxius de TVE, de Antena3TV o del diari Marca.
O es que no recordeu com informen si guanya el Madrid la lliga i que diferent que ho fan quan la guanya el Barça. I aixó ara, amb democracia. Aixó segueix passant malgrat nosaltres tinguem el nostre MatriX particular anomenat TV3, que ens fa creure que vivim en un pais normal.
Dons aixó es el que passa amb en Colom, amb l'agravant de que desde 1556 fins a 1975, l'Estat, la Inquisició, o tots plegats controlaben el que es publicaba.
Han canviat la Historia? I tant. Als temps de Isabel I, la reina borratxa i que no es rentava, van inventarse una historia de Espanya per a justificar que ella descendia dels visigots. Sense manies.
Poc mes tard, Felip I ( II al pais vei) va convertir (com Ramses II ) una derrota en victoria a Lepant, i un desastre estrategic en Armada Invencible.
Felip V no va canviar res, nomès va "normalitzar" alló que ja feia 200 anys que feien. Les guerres carlines van servir per seguir tenint-nos militaritzats i idiotitzats. Finalment Franco tampoc va inventar res, simplement va recuperar la feina feta fins abans de la Republica.
I no nomès han estat capaços d'apropiar-se de la nostra historia, dels nostres herois, dels nostres pintors, dels nostres escriptors, dels nostres científics i fins i tot dels nostres conqueridors, sino que el pitjor es que s'han apropiat de les ments dels nostres conciutadans catalans, convertits desde 1939 en un pais de porucs, que sense anar mes lluny, als nostres avis avergonyaria.
Us imagineu al vostre besavi anar a comprar el pa i que la dependenta li diguès : "no le entiendo."
Per nosaltres ens deixen els seus xoriços, això si, cada cop que surt en Javier de la Rosa a la TV, no s'obliden de dir "el empresario catalan", quan aquest home, de català, te el que jo de bomber.
I veient en Bilbeny he rumiat que la culpa no es d'ell, ni tampoc es dels habitants del país veí. La culpa es dels nostres conciutadans, als que hem de demostrar cada detall, cada petita espurna d'esperança de recuperació històrica.
On no passa mai el cedaç es aquí, no pas allí. I es que el pitjor del franquisme es que, com deia fa 500 anys Abravamel :"os convertiréis en una nación de iletrados, vuestras instituciones de conocimiento, amedrentadas por la continuación herética de extrañas ideas de otras tierras y otras gentes, no serán respetados". El franquisme ha convertit els catalans en uns pasotes culturals, aixó ha estat el pitjor.
Allí, amb proves, tothom accepta que la batalla de Lepant la va dirigir un català, Lluís de Requesens. Allí a la que els hi restregues els peritatges de Lluís de Yzaguirre i de Gabriel Roura sobre les cartes de l'Almirall que demostren que era català, ja ho entenen ràpidament.
O no ho veieu que el llibre de la Varela, publicitat com a demostració de que Colom era un tirà cruel es la millor proba de que ja estan convençuts de que Colom era català.
El problema no es que Bilbeny, i jo, i uns quants mes estiguem bojos. El problema es el síndrome d'Estocolm dels catalans.
Tard o d'hora, els quatre bojos demostrarem al mon que Colom, Cortès, Pissarro, de Soto,Ponce de León, de Vaca, Cabot, Elkano, però també possiblement Nostradamus, Leonardo o Napoleó eren o catalans, o fills, o descendents de catalans. El problema serà que els nostres conciutadans, a sobre, ens diran que ens hem carregat la historia del país veí, i que això esta molt mal fet, i som molt dolents.
Per cert, el vídeo d'en Bilbeny m'ha recordat una cosa, l'atemptat de Joan de Canyamars contra Ferran el Catolic del 7 de desembre de 1492 (Mentres Colom estaba per les Yndies per primer cop). Canyamars no va ser jutjat, va ser torturat, esquarterat i cremat inmediatament de l'atemptat.
De resultes d'aquest fet, el rei Ferran va castigar Canyamars (tot el poble) a no ser mai vila. Actualment Canyamars es un barri de Dosrius. Potser valdria la pena fer alguna cosa per a que aquesta prohibició fos abolida.
Sent: Monday, July 03, 2006 11:37 PM
Subject: JordiBilbeny respon a Miquel Manubens
Benvolgut Benplantat:
Miquel Manubens respon a Jordi Bilbeny
Benvolgut Jordi:
Rebo la vostra carta, com de costum, amb astorament. Perquè no es tracta que ens esgarrapem pel carrer. Jo mai no us he esgarrapat, ni vós a mi. El que m'angunieja és la vostra constant i tenaç posició cap al distorsionament.
Suposo que altres podem pensar que el distorsionador es un altre.
Ara mateix m'ho acabeu de confirmar. Ni esgarrapades, ni res semblant té a veure amb la percepció i entesa de la realitat. Jo no em queixo de les > vostres ungles. Em queixo de la vostra servitud cap a la mentida i la > desorientació. I això és molt més greu que una esgarrapada.
Quants diners he guanyat jo mentint?... Quants en guanyen altres mentin? Per a mi el tema Colom es un hobby, no una religió. Es més, si fora una "religió" no acceptaria l'existència de profetes.
Quin interès puc tenir jo en mentir? Puc equivocar-me, com tothom, pèro afirmar que menteixo expressament no es acas difamació?.Afirmes que el C.E.C. et difama perquè no et creuen, però no et talles un pel en afirmar que menteixo expressament, perquè si, i sense cap motiu. Em tractes igual que afirmes que et tracta a tú el CEC nomès perquè no penso com tú.
Us posaré un exemple: en el vostre web m'acuseu de distorsionar la veritat quan afirmo que el germà d'En Colom es deia Lluís i no pas Bartolomé.
De cap manera distorsionador ni manipulador, La web diu "els errors de Bilbeny".
Com us atreviu a semblant difamació?
Ara es difamació pensar que algú va errat?
És que no sabeu llegir? És que no heu pogut llegir vós mateix que el text diu, explícitament, textualment, sense cap mena de dubtes ni embuts, que el germà del Descobridor es diu Lluís? No teniu ulls a la cara? No teniu entiment? Cop us atreviu a dir-me que jo distorsiono el text? Però, si és clar, si tot i així, en la vostra més baixa distorsió m'acuseu de manipulador, ja som al cap del carrer i amb vós els arguments no hi valen.
Dons no, no he pogut llegir jo mateix l'original, de moment.
L'únic que he llegit son transliteracions i com suposo que tú tampoc has vist l'original, tinc que entendre que has copiat d'aquest llibre o d'algun altre on diu el mateix.
On, desprès del text que copies, segueix dient :
"Lo consignado en el Sinodo, aunque no tan explicito como fuera de desear, ...la Academia ha padecido un error al suponer en las pajinas 51 i 52 de su Informe que el Colon que se hallaba en el lado de la Epístola era D. Bartolomé.
... En lo que sí yerra el Sinodo es en llamar D. Luis hermano de Colon, cuando era su nieto; pero tal vez no era Fr. Domingo Fernandez de Navarrete mui entendido en materias de jenealojía, i como apunta el Sr Harrise, se equivocó al calificar a D.Luis. En lo sustancial expresó la verdad el Sr. Arzobispo, en la calificación cometió un error".
Segueixo copiant del mateix llibre: " No puede admitirse tampoco que D. Bartolomé Colon haya sido sepultado al lado de su hermano i sobrinos. La Real Cedula de 2 de Junio de 1537, que es el titulo de los Colones para la posesión de la Capilla Mayor, solo concedia la gracia de ser enterrado en ellla al Descubridor de América, a D. Luis, a sus padres, hermanos i descendientes y sucesores. D. Bartolomé, al no estar comprendido en esta merced, no podia ser inhumado en semejante lugar sin violación de privilegio"
Home, jo vaig llegir un llibre teu on afirmàbes que Joan de la Cossa era el mateix Jean de Cossa, senescal de Provença. Quan vaig averiguar que el de Provença era mort i enterrat molt abans de 1492, i et vaig enviar fins i tot la foto de la tomba, em vas dir que per a demostrar-t'ho havia de mirar el llibre d'enterraments de l'església.
Desde aleshores, vaig posar en dubte tota afirmació teva que no poguès comprovar amb altres historiadors.
Fa temps que us vaig enviar un llista de raons per les quals us deia que En Cristòfor Colom era En Joan Colom. Vós no en vau fer ni cabal.
No es pas cert, la vaig publicar informant que me l'habies enviat tú. Ara l'he tret no perquè no ho cregui sinó perquè al últim llibre he vist tal cúmul de errades i conclusions equivocades, que m'ha fet replantejar les teves conclusions.
I em dèieu que En Colom era En Lluís perquè la vostra intuïció així us ho deia.
Jo creia que en Colom era fill d'en Lluís no pas en Lluís. I l'argument fundamental si t'el vaig donar, i t'el segueixo donant, que, sabent les dates de tonsura de dos dels germans al 1425, i sabent també que la tonsura es feia als 10-12 anys, això ens porta a que el Joan Colom Bertran va nàixer sobre el 1414, i si fos l'Almirall, tindria en morir al 1506, 92 anys.! Quan els historiadors coetanis diuen que tenia sobre setanta al morir i mes de quaranta en presentar-se per primer cop als reis.
No es un tema d'intuïció, en primer lloc es un tema d'edat. En segon lloc perquè la primera muller de Lluís Colom es deia Montros (Terrarubra) , i en tercer perquè això quadra amb que Bartomeu signi els mapes a Anglaterra com a Bartomeu Columbus Terrarubra i no com a Ludovicus Columbus Beltranus. (per exemple).
Son tres arguments (bons o no) contra una errada en un acta de un Sínode.
I si afirmo que pot ser fill d'en Lluís es per respecte als historiadors catalans que situen l'Almirall dins la família Colom de Barcelona. Però d'això, de proves, no en tenim cap ni una. Ningú.
Com voleu, després d'això, poder encara demanar-me raons? Quina raó les jutjarà, quina intel·ligència les ordenarà?
En el llibre, encara, dono un capítol sencer de raons eràldiques, que encara ningú no ha rebatut, ni parcialment, ni globalment, que demostren que En Crisròfor Colom era En Joan Colom i Bertran.
I tant que he llegit el teu teòric escut d'en Colom a la pagina 316, Molt maco. Colom, Bertran, Marimon sisi,. ah si i Montros..!!
Però a veure, la Montros no hem quedat que es va cassar amb en Lluís Colom ?, no te cap relació carnal per tant amb en J.Cristòfor B.. Per tant , per que en Joan C. Colom Bertran usa les armes dels Montrós?.
On es vist que algú faci servir les armes de la cunyada?
Ni feu cas de les raons i les proves que diuen que En Colom a > Portugal era anomenat també Joan.
Potser si que hi han altres documents on diu que Colom es diu Joan, i si llegeixes la meva web jo l'anomeno Joan Cristòfor. Pero vaja, no crec que dirli Cristòfor estigui tant malament, dons tú mateix titules el teu últim llibre "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya", i no pas "Joan Colom, Princep de Catalunya".
Però vós, simplement, no us ho creieu! és que la fe, la creença, en el vostre cas no té res a veure amb la istoriografia. Aquella és anar amb els ulls clucs pel món i creure el que convingui en favor d'una causa a la qual no li calen arguments, perquè la causa està presa d'antuvi. La istòria són les proves fefaents.
Es això exactament el que jo penso que fas tu, t'agafes a proves febles, per a que tot et quadri.
Per exemple en lo del Bartomeu-Lluís. Perquè no pensar que l'escrit del Sínode es refereix al net. O perquè no preguntarse perquè no signa com a Lluís a l'extranger i si ho fa com a Bartomeu Colom Terrarubra els mapes que fa pel rei d'Anglaterra. O perquè dimonis a la casa dels Colom de Barcelona hi han imatges de Sant Cristofor i Sant Bartomeu si no eren els seus autentics noms?
Potser l'escribent del Sínode es va equivocar, i ara muntem tota una teoria sobre el Lluis basant-nos nomes en una errada ortografica.!
Per això mateix també em sembla altament distorsionador que em digueu que no esteu d'acord en algunes coses, i us quedeu tan fresc. Quan en el que no esteu d'acord és en el fons mateix de l'obra: que En Joan Colom era En Cristòfor Colom. I justament per això no entreu mai en raons i continueu tancat a banda, amb arguments propis de persones al marge de les raons.
I tant que em quedo tant fresc. No tens cap proba, nomes es un conjunt d'elucubracions sense cap base DOCUMENTAL. Aleshores perque jo no puc tenir les meves propies elucubracions? Qui es ningú per a treurem aquest dret sense cap proba?
No, jo no m'enfando perquè discrepeu de cosetes. Ni perquè discrepeu del fons mateix del llbre. Jo no m'infado: m'indigno. M'indigo de veure com esteu al marge de la raó, al marge de les evidències. Com distorsioneu els fets per difamar-me. No és un incís dir que jo distorsiono els mots del Sínode de Santo Domingo. És una difamació, perquè el text diu clarament el que jo dic i recullo. I jo dic i recullo exactament el que el text diu. No és una qüestió d'interpretació. És un posicionament de lectura pelada del text. I prou. I si vós no accepteu el que diu el text. El que distorsiona i manipula sou vós. M'indigno quan us atreviu a jutjar la meva obra amb un to de saviesa infonamentada i trista. Qui sou vós per fer-ho? On són els vostres estudis? On són els vostres articles especialitzats? On són els vostres llibres? Com us atreviu?
Tens raó jo tampoc soc historiador.
I ara, també, en el vostre escrit em diueu que us sap greu que l'Albardaner i jo ens tirem floretes en públic, tot prenent el paper conciliador, que com us deia ni és el vostre ni us escau, perquè la conciliació no ve tan sols de dir que hom vol posar pau, sinó de posar-la de debò, amb arguments i raons i no amb prejudicis i posicionaments preestablerts o il·lusoris. D'altra banda, d'on heu treu que jo tiri floretes a l'Albardané?
No es necesari ser mariner per possar pau entre dos mariners. Es una questió de estetica no pas d'historia.
I vaja, per en Albardaner jo sempre he estat un "bilbenyista" i per a tu soc un sicari mes del C.E.C. No crec que trobesiu millor arbitre o enllaç.
Jo he estat dotze anys al Centre d'Estudis Colombins, aguantant els seus insults, les seves befes i les seves calúmnes estoicament. O és que encara m'acusareu que investigar és una ofensa! El senyor Albardaner, i els seus sequaços del Centre d'Estudis Colombins, m'han perseguit, han perseguit la meva obra, han intentat que no participés en congressos d'istòria de la Corona d'Aragó, ho han aconseguit, no han permès que la meva ponència es publiqués, han mirat que la pel·lícula d'En David Grau, fonamentada en els meus estuis, no es passés a TV3, no m'han deixat presentar-la, ni el meu llibre, a Òmnium Cultural. Han escrit cartes a entitats culturals del país acusant-me de mentider i manipulador, han boicotejat la projeccíó del documental i m'han insutlat en públic i en privat al més vil estil inquisitorial. Em podreu dir, sisplau, on són els meus insults a l'Albardaner, un personatge que no necssita els meus atacs perquè es desqualifica sol? Aquí, amic se us torna a veure el llautó. El d'una imparcialitat tan fingida com inexistent.
Dons que poc o que malament ho han fet, perque la pelicula jo ja l'he vist dos cops a TV3.
Per això em sembla molt revelador el que em dieu al final: que no us creieu el que jo dic, que En Joan colom sigui En Cristòfor Colom, ni que sigui el fill del Canonge Colom, president de la generalitat, com assegura l'Albardaner. Quina objectivitat, déu meu! Quina lliçó d'imparcialitat.
Es que aquest tema no es una questió de fé. Fins que no hi hagin probes documentals cadascu té dret a tenir la "seva linia d'investigació".I ho dic amb tota la conya que em mereix la frase.
450 pàgines contra una ipòtesi indocumentada. 2000 referències documentals contra ni un sol document! Això sí que és saviesa salomòncia, senyor Benplantat! Él rei Salomó tallant el dubte amb una esapsa de fum!
Em sembla que avui per avui, la meva web fa molt mes que 450 folis, també la majoria procedeix d'informació ja publicada amb anterioritat a nosaltres.
De fet, com les nostres fonts son comuns soc tant indocumentat com tú.
I és que no hi ha més ceguesa que la que es conrea, dia a dia, any a any. La ignorància no s'improvisa.
Cal una gran concentració d'intel·ligència per arribar al vostre grau superior de raó i dir-me que "potser algun dia tindrem proves reals de qui era en Colom". Què voleu dir? Que les meves 2000 referències són irreals? Són, tal vegada, inventades? Si no veieu les proves reals, com us atreviu a emetre cap judici? No us adoneu que dient això, > m'esteu dient que la meva obra és irreal?
Les referencies a altres autors, que com molt bé saps també hi son al meu web no son irreals, i potser ocupen 430 de les 450 pagines del teu llibre.
El que es irreal, o no, son les teves conclusions, o son tant reals com puguin serho les meves.
Molt trist, Benplantat. Molt trist.Per acabar, no sé per què torneu a fer-vos l'anyell indefens, després de tot el que heu dit al web i de tot el que em dieu en aquest correu, ni per què em demaneu que us digui que us sap greu si m'heu fet mal. Sou inconscient? No teniu noció del que escriviu? O us ho escriu algú desconegut i llondro i vós ho signeu sense mirar? I encara entenc molt menys que em digueu que rectificareu, quan fa quasi dos anys que ni ho heu fet, ni ho feu, ni ho fareu, perquè vós mateix deixeríeu de ser qui sou si ho féssiu, perquè entraríeu en l'àmbit dels raonaments i de les proves contrastades amb rigor. I auríeu d'abandonar totes les fal·làcies que publiqueu al vostre web, algunes d'elles són més a prop de la ciència ficció que de la recerca istòrica. I us quedaríeu sense la "vostra teoria", que tant us glorieu de tenir.Sí, i malgrat tot, En Colom es populartiza i la seva catalanitat arriba a totes les classes socials. I cada vegada creix més l'interès pel tema. La gent llegeix més i més llibres meus. Es compra el nostre documental. Entra al nostre web en nombre creixent, es baixa les meves conferències, articles, i entrevistes. I en això sí que estic d'acord amb vós. I amb això sí que us prometo que no us penso esgarrapar pel carrer.
A mi m'encanta la ciencia ficció. Pero encara se dferenciarla de la realitat.
Afirmar que l'Almirall era Joan Colom Bertran, que Bartomeu era Lluis C. B. , que Felipa de Coimbra, que va morir verge i monja era mare de Hernando Colom Aranas, o Diego (nom portuguès, per cert ) era fill de la catalana Caterina d'Alós, i que a l'Almirall el nomenen Virrei per ser pare de Hernando pero en canvi l'hereu del virreinat es en Diego, aixó si es ciencia ficció, que pot ser tinguda com a veritat en un pais com el nostre, vençut i robat, i per tant sense documentació, i amb gent que llegeix poc i no comproba si les seves lectures son ciencia ficció o realitat, pero els historiadors ( de debó) portuguesos als qui he enviat extractes del teu llibre i que coneixen perfectament qui era Felipa de Coimbra, i tenen documentació abastament sobre ella (al monestir d’Odivelas, a Portugal, on suposadament va retirar-se aquesta princesa portuguesa, germana de Pere IV, el «rei intrús» de Catalunya van trobar el testament de Felipa datat del 19 de juliol del 1497: «No hi ha cap referència a Colom ni a cap fill.» Més encara: «Suposant que fos veritat, Felipa s’hauria casat amb Colom als 41 anys (ell, 64) i hauria tingut el fill als 50 ), encara s'estan partint la caixa de riure , com van fer amb el señor Menzies quan va anar a Lisboa a fer una conferencia sobre el seu llibre "1421", al que jo he calificat de compte xinés, demostrant punt per punt que el sr Menzies es un "cuentista".
No Bilbeny, no soc un historiador, de moment ho faig com a hobby. Espero a jubilarme per a ferho mes a fons.
Acabo de veure que al blog de Histocat http://redescobrint.blogspot.com/ ) heu inclos correspondencia meva.
El que m'extranya es que del texte elimineu els enllaços per a que la gent pugui llegir, pensar per si mateixa, i comparar, el meu escrit amb links afirmaba:
"Bartolomé Colom no se llamaba Luis: Existe en un acta del sínodo diocesano del arzobispado de Santo Domingo, que proclamó el 8 de noviembre de 1683 que, «según una tradición», los restos del ilustre y esclarecido varón Cristobal Colom están en la Catedral, «en una caja de plomo en el presbiterio, junto al altar mayor, con los de su hermano Luís al otro lado».
Basandose en esa acta, y para que le cuadren los nombres con los de los hermanos Colom de Barcelona, Bilbeny afirma que Bartolomé se llamaba realmente Luis. Pero es que esa acta no se refiere al primer Almirante. En esa iglesia estan enterrados muchos descendientes de Colom, y a los dos hermanos que se refiere esa acta, es a Cristobal y Luis Colom , nietos del primer Almirante. Miquel Manubens "
Ademes, i em sembla fins i tot divertit, llegir que algú que em qualifica de "denostador". Home, aixó de "denostador" com a profesió em sembla una mica mal pagat.
Finalment, despres d'insistir amb l'acta del Sinode, que historiadors mes grans que nosaltres, pobres afeccionats, han qualificat, com ja he escrit mes amunt de erronia, acabeu amb la seguent afirmació:
"Fixa't que és l'acta del sínode que diu perfectament que el germà d'En Cristòfor Colom, descobridor, es deia LLUIS. El text ho diu ben clar. El que passa és que els estudiosos, que desconeixen completament que En Lluís Colom era el germà d'En Joan Colom i Bertran, creuen que això no pot ser i que avia de ser el nét del Descobridor que també es deia Lluís, perquè el germà del seu pare també. Altrament, no hi ha cap Lluís a la família dels Colombo italià.Et deia que t'hi fixessis bé: jo dic el que diu el text originari. I tot i així em diuen mentider i prefereixen posar-se tots al costat dels ignorants que neguen que Cristóforo Colombo tenia un germà dit Lluís, amb la qual cosa, es dóna la contradicció grotesca, que en lloc de defensar un Colom català el que fa En Manubens i els que neguen que En Colom tenia un germà dit Lluís, és defensar el Colombo genovès. I és que per difamar-me faran qualsevol cosa, per més absurda, grotesca i inversemblant que sigui, a despit que desmunti fins i tot les seves vanes ipòtesis d'un Colom català."
A veure, que en Colom era català o de pare català, ho podem afirmar en base a cinc probes que no son cap suposit ni especulació:
1 els genovesos no tenen res de coherent. El Cristoforo Colombo genovès encara era llaner quan en J.C. Colom català tenia el cul pelat d'anar pel mar.
2 Els documents genovesos no demostren enlloc que els Colombo fosin navegants.
3 El peritatge de Lluis de Yzaguirre, demostra que en Colom era català, i concretament de la varietat dialectal oriental.
4 El peritatge de Gabriel Roura sobre l'escriptura de l'Almirall afirma que escribia en lletra gotica cursiva catalana.
5 Els anal.lisis d'ADN de la tomba de Colom afirmen que es tractaba d'un home de 70-74 anys.
Pert tant, per a demostrar que l'Almirall no era el genoves no es necesari possar-se fort en un argument tant feble com l'acta del Sinode.
I, ademes, de cap manera afirmar que no te cap validesa l'acta, significa defensar la genovesitat de l'Almirall. No fotem !
Mira Bilbeny, el teu e-mail m'ha recordat a un personatge que em cau molt malament, a un tiu que es capaç de dramatitzar, mentir, desqualificar a qui no pensi com ell, i es creu un il.luminat. Que en cap cas accepta cap critica, i que esta sempre en posesió de la veritat absoluta, i que necesita que un cor de llepafils li cantin alabances com si d'un nou profeta es tractès.
La teva manera de desqualificar, insultar, i alhora al mateix temps ferte la victima, m'has recordat a Jose Mª Aznar. Festho mirar, Bilbeny, fesho mirar.
Atentament,Jordi Bilbeny
Molt atentament
Miquel Manubens
Fa molts anys vaig començar amb la meva web sobre història de Catalunya gracies als molts retalls i llibres que el meu pare em va deixar en herencia. Quan vaig arribar a 1492 em vaig recordar de un texte que un senyor molt gran m'habia fet arribar feia molts anys que demostraba ( o defensaba ) l'origen a Tarroja de Segarra de l'Almirall Colom.
Paral.lelament a mi altres han publicat treballs semblants, alguns amics i coneguts ara, altres il.luminats per la benedicció de les ventes editorials.
Jo he bastit tot un web, que imprès suposa mes de 600 folis, i encara estic a mitges.Tinc que destacar entre els "imitadors" a Jordi Bilbeny, un home que no va tenir cap mania en copiarme no nomès il.lustracions, sino , i s'han de tenir pebrots, fins i tot el fons de la meva web.Cada cop que jo moc peça, a continuació ell "descobreix". Que jo trobo imatges de que Ferran Cortès era català, aviat apareixen al seu web imatges copiades. (amb la mateixa mida, numero de pixels i data de creació).
El que mes collons té, es que , a sobre, algú digui que jo soc el seu "denostador". O que ell em pregunti, com a demerit, que ès el que he publicat jo. Dons miri jo publico el que vull amb més facilitat que vostè, soc propietari d'una impremta, miri si ho tinc facil senyor meu. I no tinc prou temps per a ser denostador d'aquest home.
Ultimament, en un intent de aproximació per part meva, auspiciada per un amic comú, la resposta que he tingut es , com a minim, salvatge i desconsiderada. La podeu llegir mes amunt.No em penso moure del meu camí ni un milimetre per aquest petit incident. No em preocupa gens ni mica que els seguidors d'aquest il.luminat m'enviin mails insultantme.
Ja estic acostumat als insults dels espanyols que ensopeguen amb el meu web i els hi provoca un cortcircuit al seu petit cervell. Se m'en refot el que diguin uns i altres.
M'enorgulleix el reconexement de historiadors i dels profesors universitaris de tot el mon que continuament m'envien e-mails felicitant-me i dient-me que explicaran la meva vissió de la historia als seus alumnes.
M'enorgulleix tenir ja com a amics a historiadors, astrofisics, geolecs, vexilogistes, que han col.laborat en petits pero importants detalls del meu web, o que m'han felicitat per apartats del web dels que ells son especialistes, i la de tants amics que continuament m'envien fils dels que estirar.
Seguirè el meu camí sense cap hipoteca, a la recerca de la veritable història dels catalans.Moltes gracies Bilbeny, posiblement si haguesis agafat la meva mà estesa, la nostra relació m'hagues frenat en les meves conviccions.
Jo he guanyat, i els meus lectors, també.
