13 d’oct. 2011

Colom i la casa reial catalana: Un documental sense documents

He vist avui pel canal 33 el documental de la colla d’en Bilbeny, passo a comentar el que he pogut escolar.
Bilbeny comença afirmant que en Cristòfor Colom era en realitat en Joan Colom Bertran. No cita que aquesta concordança ja la apuntava Luis Ulloa fa mes de vuitanta anys, i que  tota l’investigació sobre aquest personatge la devem a en Pere Català Roca, persona i historiador honest, que un cop li varen demostrar amb documents que aquest personatge ja era mort el 1492 va deixar d’investigar.
A continuació JB afirma que al segle XV tots els almiralls eren membres de la casa reial, quan l’únic Almirall parent de la casa reial es Ferran de Cardona y Enríquez, Almirall d’Aragó, un càrrec mes honorífic que pràctic.
Desprès afirma que en la provisió de 20-5-1493 se li atorguen a Colom les armes reials. Es refereix JB a les armes reials de Castella, pel castell i pel lleó que hi han al nou escut d’en Colom, però els colors de la provisió no tenen res a veure amb les armes reials de Castella. L’ordre diu clarament : El Castell de color daurat en camp verd, en el quadre del escut de les vostres armes, a dalt a ma destra; i en l'altre quadre a la ma sinistra un Lleó de porpra en camp blanc rampant de verd. El camp del castell a l’escut de Castella es blanc, i el lleó de Lleó es vermell i no porpra, i no te res de color verd.
Desprès d’afirmar que les vides de Joan Colom Bertran i Cristòfor Colom son “gairebé el mateix”, com no li quadra el nom del germà d’en Joan, Lluis, amb el d’en Cristòfor, Bartomeu, ho fa quadrar amb un document d’un Sínode del bisbat de Santo Domingo que diu que “les restes de Lluis estan al altre costat del seu germà Cristòfor”. Però aquestes restes a les que es refereix el Sínode son les dels nets del descobridor que si es deien Cristòfor i Lluis i si estaven enterrats a un costat i a l’altre de l’altar major de l’església de Santa Maria, mentres que les restes del descobridor i del seu fill Diego estaven al centre, davant l’altar major.
I aquest es l’únic document que parla d’un Lluis. Tots els altres documents i historiadors, fins i tot en el llibre del propi fill d’en Colom, Ferran, es parla del germà com a Bartomeu.
També parla en JB que existeix, segons ell, un document que demostra que en Joan Colom Bertran era mort el 1492, però que afirma no ha de ser tingut en compte doncs ell creu que als 10 anys de no estar al país a la gent se la donava per morta. També diu que existeixen tres documents posteriors que demostren que era viu. Doncs be, no hi ha un sinó quatre documents que demostren que era mort i han estat publicats al butlletí del CEC, i els tres que ell diu que demostren el contrari, només els ha vist ell perquè mai els ha publicat.
Com en Joan Colom Bertran estava casat amb Margalida d’Alós i tenia un fill anomenat Jaume, en Bilbeny, aquí ja en un triple salt mortal, atribueix a un casament amb Felipa de Coimbra el seu fill Hernando.
Felipa de Coimbra, va morir soltera, i en el seu testament no consta haver tingut mai cap marit ni cap fill.
Mes endavant atribueix al casament amb Felipa de Coimbra la noblesa d’en Colom, malgrat en Manel Capdevila al documental afirmi que no existeix cap prova.
La pregunta que s’hauria de fer en Bilbeny es si la noblesa li ve a en Colom pel casament amb Felipa, i si el fill de Felipa segons ell era Ferran, perquè aleshores l’hereu del virregnat es en Diego Colom. Aquest fet demostrable documentalment i històricament i que ni Bilbeny posa en dubte, demostra que la teoria d’en JB sobre la Felipa es una elucubració sense cap base ni històrica ni documental.
Les elucubracions dels acompanyants d’en Bilbeny al documental sobre la possibilitat de que l’intenció era muntar un regne català a Amèrica ratllen el deliri. Que mes voldríem que una Catalunya lliure encara que fos a Amèrica!
També afirma que tots els amics d’en Colom eren notoris antitrastàmares. Cita a Joan de la Cosa, a Ianyes Pinçon i a Santàngel. Doncs be, d’això res de res. El Joan de la Cosa, de qui JB també afirma que era la mateixa persona que el Jean de la Cossa senescal de Provença, era mort i enterrat el 1492. L’altre no, el patró de la Santa Maria era viu, evidentment. Els Pinçon eren uns pirates castellans que lluitaren a favor de Ferran i Isabel contra els portuguesos a l’atlàntic i que al mediterrani estan documentats dos robatoris contra naus catalanes, i en Santàngel era amb Joan II a la guerra civil catalana. I de tot això hi ha documents que ho demostren.
Per a reblar el documental Jordi Bilbeny fa servir varies vegades l’expressió “me la porta fluixa”. Vista la manera de inventar-se argumentacions sense cap base, es molt apropiada la frase com a resum del documental.
El tema d’en Cristòfor Colom es un tema molt complexe, on tothom pot trobar l’argumentació que desitgi per a bastir una teoria (per això hi ha tantes), sempre i quan s’oblidi de la resta. El que fa en Bilbeny es com si algú ens digués que te solucionat el cub rubik, però només ens ensenyes una cara.
Finalment com al documental es cita expressament al Centre d’Estudis Colombins com a detractors d’en Bilbeny, vull fer constar que aquesta no es la nostra ocupació, però suposo s’entendrà que si algú afirma tantes bestieses, alguna cosa haurem de dir.
La major part dels investigadors agrupats en el Centre d’Estudis Colombins han desenvolupat les seves investigacions en diferents camps. A Pere Català Roca devem l’investigació de la família Colom de Barcelona. A Josep M. Castellnou la filològica sobre la llengua d’en Colom, a Caius Parellada la major part de l’investigació que demostrà que Colom va descobrir Amèrica per a Ferran II, a Nito Verdera la major trobada de catalanismes i topònims d’origen català en l’Almirall. I de la feina de tots ells s’aprofita el sr JB per a desprès bastir falses teories, perquè la base es bona, però les seves teories tenen poca volada.
Posteriorment, el Centre d’Estudis Colombins ha participat en el rodatge del documental del Discovery Channel “Columbus, secrets on the grave” amb la participació d’en Charles Merrill, associat del CEC com a presentador, del qual posteriorment hem tingut els peritatges paleogràfics que han demostrat que Colom escrivia en lletra gòtica cursiva catalana, i els anàlisis del llenguatge fets pel professor Lluis de Izaguirre que conclouen que Colom era parlant de català oriental. També en nostre consoci Nito Verdera ha recolzat l’investigadora americana, experta en lingüística, Estelle Irizarry qui al seu llibre “El ADN de los escritos de Cristóbal Colom” conclou que Colom era catalanoparlant. En Francesc Albardaner va coordinar l’equip que recollí mostres de Colom catalans i Colombo italians, per a poder-los comparar amb l’ADN de Cristòfor Colom i també amb mostres de catalans i nordcatalans amb 8 besavis catalans.
Nosaltres continuarem el nostre camí el mes acadèmicament i científicament possible, sense fer volar coloms, per molt que algú continuí fent ciència ficció sobre el tema, i només lamentem que la televisió publica catalana emeti, presentat com a documental, aquesta brossa que no ajuda a que el públic en general adquireixi coneixements veraços, i que fan que els seriosos historiadors acadèmics surtin corrents cada cop que escolten parlar d’en Cristòfor Colom. L’existència de les “elucubracions bilbenyenques” perjudiquen el tema, de la mateixa manera que ho faria un quintacolumnista.  
.  
   Miquel Manubens 

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Es que no se puede escupir tanto para arriba que al final te cae en la cara. Cada cual recibirá su dosis en función de la altura alcanzada con el escupitajo.
Tener el apellido Colom en Cataluña y leer los escritos de Colom son argumentos suficientes para pensar, suponer o plantear que Cristóbal Colón puede ser catalán. Pero las pasiones no son buenas. Bilbenny está experimentando qué se siente en el papel de un fascista.

Anònim ha dit...

els documents els heu d'anar a cercar a les cases dels col.laboracionistes catalans, als traïdors i botiflers de la classe alta catalana, qu en són molts... Catalunya té el record mundial de col.laboracionistes amb l'invasor estranger: Espanya

Anònim ha dit...

l'enveja i la dolenteria entre catalans es demostra amb aquesta guerra bruta entre els colombistes... els catalans ens mereixem ser colònia no som mai capaços de posar-nos d'acord en res... misèria

bisonoritat ha dit...

Sóc molt fan d'en Jordi Bilbeny, i espero que no per això m'esborreu el comentari.
Actualment ningú no el supera en llur capacitat per a analitzar les proves i contraproves, expert com és en censura històrica.
Una mica més de respecte i llibertat de càtedra farien molt de bé al país, en lloc de tanta enveja i corporativisme.

Pere ha dit...

Sorprèn que gent que no ha llegit ni el 10% del que ha llegit el sr. Bilbeny, que MAI ha publicat cap llibre (quants en té al mercat sr. Manubens?), que no sap escriure sense faltes d'ortografia i que no té la seva capacitat d'anàlisi es cregui amb poder i força per humiliar l'historiador més brillant i l'únic que és capaç de CANVIAR EL PARADIGMA. Menys odi, més pencar, més llums i més brillantor!

Anònim ha dit...

Assumir no només l'existència de la censura, sinó que la censura és la mare de la documentació amb què han treballat els colombistes de tots els temps, és la passa que ha fet en Bilbeny i que la història oficial i el CEC (molt afinades, les sigles: felicitats) no són capaços de fer. Però s'entén. Per a un historiador "científic" i "rigorós", assumir que la documentació en què basa la seva solvència argumental és un simple paperot que no obeeix a la veritat sinó a la raó d'Estat, deu ser com per a un nen de cinc anys assumir que els reis són els pares: El món se t'enfonsa, però no pots entrar en l'edat adulta sense fer aquest pas. I aquí estem. Esperant que feu el pas. Mentrestant, tireu pilotes fora emparats en la rigorosíssima documentació.

Pep

XPOferens ha dit...

Lamentant-ho molt no veig cap contra-argumentació al que es diu al post.
1r anònim: no crec que en Bilbeny sigui feixista.
2n Anònim: Molt be, ja ens diràs on son aleshores.
3r Anònim: On veus guerra bruta? El post està signat, i va de cara.
Perepau: llibertat total per a tothom. Suposo que per a mi també per a opinar.
Pere: i tu tot això d'on ho treus?. Com pots opinar de qui no coneixes? Això es diu difamació, oi que si?
4t Anònim: suposant que tots els documents son falsificats, ja podem plegar, perquè ni amb els documents que demostren que Colom era català podríem comptar. Em sembla que la major part del post no es recolza en "rigorosissima documentació", simplement en sentit comú. Torna a llegir, si us plau. I nosaltres passos ne'm fet molts. hem intentat organitzar actes conjunts,
Que pensi com vulgui, i jo criticaré el que vulgui també. I qui això no accepti es que es un malalt.
Per a tots: espero arguments que em demostrin que al post hi ha una sola errada.! Endavant valents.!

Anònim ha dit...

com podem ser tan rucs i cecs els catalans en no veure-ho: la falsificació? actualment els espanyols falsifiquen, manipulen i tergiversen la realitat per als seus beneficis...

Anònim ha dit...

Però el Centre d'Estudis Colombins està d'acord o no que per la pragmàtica de 1557 es condemnava a mort qui posseís llibres sobre Amèrica? No és aquesta llei un manifest clar i contundent que hi havia censura en tot el que respecta a Amèrica? Ho accepta o no, això, el CEC? Altrament no és cert que el pare Las Casas o Cases o Casaus va deixar escrit en testament que no es publiqués la seva obra fins que vinguessin temps millors? Sí o no? Altrament no és cert que fou en Caius Parellada qui va encetar la teoria que la Felipa Moniz de Perestrello era la Felipa de Coïmbra? Sí o no? Agrairia una resposta

Francesc Magrinyà

XPOferens ha dit...

Francesc no se que en pensa el CEC, però jo et responc SI a les 3.

I sí, en Caius s'equivocà en això, i en Pere Català que es qui va investigar els Colom de Barcelona, també, i en Ulloa en algunes coses també, i jo m'equivoco molt mes que tots ells. I suposo que en JB no te el do de l'infal·libilitat, i també es pot equivocar.

I no entenc com hi ha gent que pot confondre la diferencia de criteri amb no se quina mena de atac.

I vull deixar clar, per a que ho sapigueu que jo participo en actes conjunts amb gent de histocat i INH. http://xpoferens.blogspot.com/2011/05/i-jornada-dhistoria-dels-segles-xv-i.html
I que al web de CCH hi han articles meus.

I que si me'ls trobo pel carrer els saludo a tots, perquè no te res a veure la discrepància amb l'educació.

I si, reclamo el meu dret a discrepar del sr Bilbeny en algunes coses. http://xpoferens.blogspot.com/2006/07/sindrome-histrica-de-stocolm.html

I no, no hi ha hagut una conspiració en el tema Colom. Si hagués existit no tindríem ni les Capitulacions i els altres dos documents de la Cancelleria Catalana al Arxiu Reial de Barcelona. Ni tindríem a Simancas el document que demostra que Santangel va pagar el primer viatge. Ni tindríem les cartes de la ma d'en Colom amb les que s'han pogut fer els peritatges que demostren que Colom escrivia amb lletra gòtica cursiva catalana i era un parlant de català oriental.

El primer interessat en amagar el seu origen va ser el propi Colom, dissortadament.

Es tant difícil d'entendre?
Salut
MM

Anònim ha dit...

Sr. Xpr ferens.

Em pensava que éreu membre del Cec. Bé, jo també saludo tothom, no caldria sinó. L'educació sempre per damunt de la discrepància. En Jordi Bilbeny no és infal.lible, com ningú no ho és.

Us voldria fer unes altres preguntes, si m'ho permeteu.

En què es van equivocar els Srs Ulloa, Parellada i Català i Roca?

Com se sap que les cartes a què feu referència eren de puny i lletra d'en Colom? Ho podríeu assegurar? No podrien ser unes còpies traduïdes -molt deficientment- del català al castellà des de la Cancelleria Reial nostra?

On estan desades aquestes cartes?

En Santàngel, va pagar l'expedició de la seva butxaca o a partir de l'erari reial?

Us sembla lògic i versemblant que el rei Ferran atorgués tanta confiança a una persona de qui, segons el vostre parer, tenia moltes llacunes biogràfiques? És versemblant que se li atorgui a un mig desconegut un Virregnat hereditari fins a la fi dels temps i l'Almirallat de la Mar Oceana? Per ventura no és com dir que Pere el Gran o Jaume II van encomanar la responsabilitat de la marina catalana a un tal almirall Roger de Llúria de qui amb prou feines en sabien res? En Roger de Llúria salva i expandeix la monarquia, però els monarques n'ignoren el passat. O que potser és lògic pensar que el President Roossevelt encarregués, durant la 2a Guerra Mundial, la defensa del Pacífic a una persona tan desconeguda com el general Mac Arthur? Tot això grinyola, sr Xroferens...

Altrament, sabríeu explicar per què en els escrits surt gairebé sempre que el Descobridor era genovès sense poder-ho ser?

Vaig acabant. Confesso que no em sé explicar perquè encara hi ha desats dos documents a l'Arxiu Reial de Barcelona.. De tota manera, és curiós que només siguin DOS, els documents. D'una persona tan important com un virrei de Ferran II -i a més descobridor-, sembla molt assenyat pensar que se n'hi 'haurien d'haver guardat moltíssima més, de documents.

En canvi, sí que té una explicació plausible que el document sobre el pagament de Santàngel estigui dipositat a Simancas. Si tenim en compte que a partir d'un moment donat hi ha el ferm propòsit d'acastellanar l'empresa colombina, aleshores s'explica que calgués traslladar-hi la documentació i expurgar-la-hi i arreglar-la-hi Si no hi ha manera d'arrenjar-la, doncs se la destrueix i s'ha acabat.

Moltes gràcies i bona nit.

Francesc Magrinyà

XPOferens ha dit...

Francesc:
Si en soc del CEC però jo no parlo en nom de tot el Centre quan ho faig a nivell particular en un blog.
En Ulloa i en Parellada en moltes coses, concretament en el que parlàvem de fixar en Joan Colom Bertran un, i l'altre lo de la felipa.
Com comprendreu ara no em posaré a baixar a la meva biblioteca a rellegir tots els llibres per a contestar. Aquest post anava de un documental i de les afirmacions que es feien en aquell documental. No ens dispersem, si us plau.

Les cartes se sap que eren de la ma d'en colom perquè prèviament es van fer peritar a la policia cièntifica i altres especialistes la lletra amb la signatura. Son cartes particulars, i son a l'arxiu dels Ducs d'Alba.

De cap manera un document d'un Escrivà de Ració CATALÀ ha d'estar a Simancas. El pacte prematrimonial dels catòlics deixa molt clar que els funcionaris d'un regne no pinten res a l'altre.
N omès hi ha un document on diu que es genovès, el testament falsificat ( i molts historiadors espanyols estan d'acord).
Colom no tenia llacunes biogràfiques pels reis, les te per a nosaltres, que no es el mateix.
Sobre els diners d'en Santangel us recomano llegir http://xpoferens.blogspot.com/2009/04/els-diners-den-colom.html
Salutacions
MM

Anònim ha dit...

Sr. Manubens, bona nit.

En la meva anterior col.laboració, jo manifestava la meva estranyesa envers el poc coneixement que els Reis tenien de la vida d'en Colom precisament arran de la vostra expressió. Cito textualment: "el primer interessat en amagar el seu origen era el propi Colom". Però per aquest darrer escrit vostre m'adono que ara em dieu -i torno a citar textualment- que "Colom no tenia llacunes biogràfiques per als reis". Dispenseu, però jo, aquí, hi veig una contradicció flagrant. Si Colom no tenia llacunes biogràfiques per als reis, com podia ser el primer interessat a amagar el seu propi origen? No en sé treure l'entrellat.

Quant a la qüestió de la denominació "ligur" o "genovès" per al Descobridor, us he de dir que aquesta denominació surt editada en llibres sobre Amèrica que varen ser impresos, sota llicència reial, a la segona meitat del segle XVI. Per exemple, els següents: el d'en Gómara, el d'en Bernal Díaz del Castillo o en el "Summari, Index, o Epitome dels admirables y nobilissims titols de honor de Cathalunya, Rossello y Cerdanya" redactat pel rossellonès Andreu Bosch. O bé en "Els col.oquis de la insigne ciutat de Tortosa" de Cristòfor Despuig. I sé que me'n deixo molts.

Quant al vostre darrer comentari al voltant del document de Simancas, observo que hi torna a haver una altra contradicció amb l'anterior comentari. Aquell afirma que "Si hi hagués hagut conspiració [....], ni tindríem a Simancas el document que demostra que Santangel va pagar el primer viatge". En canvi, ara dieu que "de cap manera un document d'un Escrivà de Ració CATALÀ ha d'estar a Simancas". La pregunta és fa imprescindible. En què quedem, doncs, ¿el document en qüestió és a Simancas o no és a Simancas?

Encara voldria posar damunt la taula més dubtes. ¿Com se sap que les cartes particulars que estan guardades a l'arxiu dels Ducs d'Alba i que el peritatge de la polícia científica i altres especialistes asseguren que eren de la mà d'en Colom, són precisament de la mà d'en Colom? Com és pot assegurar això? Es pot assegurar que tots dos escrits
pertanyen a la mateixa persona, però no pas que aquesta persona fos en Colom. Hi ha un abisme entre una afirmació i una altra.

D'altra banda, no podríeu fer-me aquí, si us plau, ni que sigui una mica de llum sobre les errades dels srs. Ulloa, Català i Roca i en Caius Parellada? Us ho agrairia molt, perquè estic molt interessat en el tema.

Sense res més per part meva us saludo atentament.

Francesc Magrinyà

XPOferens ha dit...

Sr magrinyà:
En el tema de les "llacunes biogràfiques" estem especulant. Jo especulo que dubto molt que el rei Ferran nomenés Virrei a un totalment desconegut per a ell. I jo especulo que els reis estaven en el secret. De constància documental no en tenim res.
Conec el tema "ligur" o "genovès".

No existeix cap contradicció en les dues afirmacions sobre Santàngel. El document de Simancas diu que torna a Santàngel 290.000 mb dels 1.140.000 mb que ell va prestar als reis de forma particular, per a pagar aixi la part que havien de pagar els reis. Rellegiu si us plau l'article "els diners d'en Colom".
Sense aquest document no tindríem "pista catalana" del finançament.

Respecte a la lletra d'en Colom no m'heu entès. Els perits van dictaminar que la lletra del text i la de la signatura corresponien a la mateixa mà. I la signatura estarem d'acord que es una cosa molt personal. Quan signava un secretari ho feia sota la forma "Per el Virrei, fulano de tal, secretari".
Comprenc el vostre interès en ampliar coneixements, però lamentablement jo ara no tinc temps per a baixar a la meva biblioteca a buscar els llibres que dieu, i rellegir les meves notes. Ho faré, sense preses, i redactaré un nou article, tant aviat com disposi de temps, cosa que ara lamentablement no tinc.
Salutacions.
MM

Anònim ha dit...

Un càrrec públic, un càrrec d'alt rang i d'estat no pot amagar mai la seva identitat... Colom no podía encara que volgués amagar la seva identitat, se'l va manipular per als interessos de la família trastàmara. Això és racional...

Anònim ha dit...

Sr Manubens, bona tarda,

Dieu que en la qüestió de les "llacunes biogràfiques" estem especulant. Dispenseu, però aquesta expressió no resta a parer meu, clara. No especulem sobre "les llacunes biogràfiques". Aquestes hi són i de llarg. En tot cas, el que hauríem de fer és explicar d'una manera científica el perquè d'aquestes llacunes documentals. I és que ¿per què sabem, per exemple, més coses del sobredit Roger de Llúria, malgrat ser anterior en gairebé dos segles al Descobridor, que del mateix Colom? Com podríem explicar científicament això?

El que provem de fer vós i jo i tants d'altres és bastir un relat que sigui coherent, versemblant i el més acostat possible a la realitat i que alhora miri d'omplir aquestes llacunes de què vós parleu. Especulem a partir de les dades directes i indirectes després de passar-les pel judici -i lluny del prejudici, es clar- de la raó i per la versemblança per treure l'entrellat real dels fets històrics així com s'esdevingueren.

Fitant, doncs, aquest objectiu, ¿per què surt tant sovint el terme ligur, o genovès en el que resta de la documentació colombina? Quina explicació hi doneu?
Dieu, a més que especuleu que dubteu molt que el rei Ferran nomenés virrei un personatge totalment desconegut per ell. Per tant, he d'entendre que penseu que en Cristòfor Colom no era totalment desconegut per ell, sinó que els era una persona en part desconeguda i en part coneguda. És a dir que, segons vós, només era desconegut en part. Però perdoneu-me, torneu a caure en contradicció perquè dieu a continuació que "especulo que els reis estaven en el secret." Dedueixo que voleu dir que els reis sabien el secret d'aquesta part desconeguda de la vida del navegant. Per tant ¿coneixien els monarques la part desconeguda de la seva vida o no la coneixien?

D'altra banda, quan dieu que estaven en el secret, aquest secret, només el sabien ells i ningú més o hi havia més gent que el conegués? Però és que a més a més ¿com lliga això amb la multitudinària rebuda d'en Colom a Barcelona -per aclamació- i se li van retre honors de príncep, com ara, cavalcar al costat del princep hereu Joan, tenir un setial al costat dels reis o no retre el gest de vassallatge?

Res més per part meva.

Salutacions cordials.

Francesc Magrinyà

Ah, sí, me n'oblidava, Afirmeu que en el documental en Bilbeny no mostra els documents que proven que en Colom estava viu quan està registrat que havia mort anys abans. Se us acut alguna explicació per a aquesta incongruència?

FM

Anònim ha dit...

Sr Manubens, bona tarda,

Dieu que en la qüestió de les "llacunes biogràfiques" estem especulant. Dispenseu, però aquesta expressió no resta a parer meu, clara. No especulem sobre "les llacunes biogràfiques". Aquestes hi són i de llarg. En tot cas, el que hauríem de fer és explicar d'una manera científica el perquè d'aquestes llacunes documentals. I és que ¿per què sabem, per exemple, més coses del sobredit Roger de Llúria, malgrat ser anterior en gairebé dos segles al Descobridor, que del mateix Colom? Com podríem explicar científicament això?

El que provem de fer vós i jo i tants d'altres és bastir un relat que sigui coherent, versemblant i el més acostat possible a la realitat i que alhora miri d'omplir aquestes llacunes de què vós parleu. Especulem a partir de les dades directes i indirectes després de passar-les pel judici -i lluny del prejudici, es clar- de la raó i per la versemblança per treure l'entrellat real dels fets històrics així com s'esdevingueren.

Fitant, doncs, aquest objectiu, ¿per què surt tant sovint el terme ligur, o genovès en el que resta de la documentació colombina? Quina explicació hi doneu?
Dieu, a més que especuleu que dubteu molt que el rei Ferran nomenés virrei un personatge totalment desconegut per ell. Per tant, he d'entendre que penseu que en Cristòfor Colom no era totalment desconegut per ell, sinó que els era una persona en part desconeguda i en part coneguda. És a dir que, segons vós, només era desconegut en part. Però perdoneu-me, torneu a caure en contradicció perquè dieu a continuació que "especulo que els reis estaven en el secret." Dedueixo que voleu dir que els reis sabien el secret d'aquesta part desconeguda de la vida del navegant. Per tant ¿coneixien els monarques la part desconeguda de la seva vida o no la coneixien?

D'altra banda, quan dieu que estaven en el secret, aquest secret, només el sabien ells i ningú més o hi havia més gent que el conegués? Però és que a més a més ¿com lliga això amb la multitudinària rebuda d'en Colom a Barcelona -per aclamació- i se li van retre honors de príncep, com ara, cavalcar al costat del princep hereu Joan, tenir un setial al costat dels reis o no retre el gest de vassallatge?

Res més per part meva.

Salutacions cordials.

Francesc Magrinyà

Ah, sí, me n'oblidava, Afirmeu que en el documental en Bilbeny no mostra els documents que proven que en Colom estava viu quan està registrat que havia mort anys abans. Se us acut alguna explicació per a aquesta incongruència?

FM

Pedrito ha dit...

La veritat es que el Documental tracta d'explicar masses coses i es cert que aporta zero documentació.
Francament decepcionant. Donen per asumides totes les coses que diuen. Falten documents i probes i ho dic jo que valoro molt l'aportació d'en Bilbeny al cas colombí.

Anònim ha dit...

Per què no hi veniu i en parlarem?


11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA

ARENYS DE MUNT

Sala Municipal

25 i 26 de novembre del 2011

Labuspythecus ha dit...

http://www.inh.cat/articles/Margarida-de-Montferrat-quondam-cinc-anys-abans-de-morir

Anònim ha dit...

Si l'espanyolíssim Centre d'Estudis Colombins té els mateixos coneixements del tema que els que té de llengua catalana és millor que plegui. És normal que es revoti quan algú posa en evidència el seu conservadurisme i las seva manca de rigor. El senyor Bilbeny els deixa ben despullats i només poden recórrer a la desqualificació personal. Senyors: abans de donar lliçons, aprenguin a escriure-les.