astrolabi carolingi

Lloc de producció: Catalunya, Espanya
Data / període: Cap a l'any 980
Materials i tècniques: de llautó decorades amb gravats
Dimensions: 15,2 cm de diàmetre
Ciutat on es conserva: París
Lloc de conservació: Llegat de Destombes Marcel al Musée de l'Institut du Monde Arabe
Nombre d'inventari: AI 86-31
Astrolabi que Marcel Destombes va llegar a l'Institut du Monde Arabe el 1983, és considerat com el més antic astrolabi sobreviscut en l'Occident cristià.
Se sap que l'astrolabi és una recreació en forma aplanada de l'esfera celeste vist des del pol sud. Permet, gràcies a les línies gravades, determinar i predir la ruta dels astres, determinar l'hora del dia o de la nit, calcular la latitud d'un lloc, però també determinar l'alçada o l'orientació d'un edifici, objecte natural, etc.
Sembla que va ser inventat durant el període ptolemaic, i va ser desenvolupat després a Síria omeia, i mes tard a l'Iraq gràcies a l'activitat científica patrocinada pel califa al-Ma'mún (va regnar 813-833). A l'Espanya musulmana, durant el Califat de Còrdova, l'astrònom Maslama al-Majriti va escriure un comentari sobre l'instrument.
  
L'astrolabi ha d'esser utilitzat en forma vertical a nivell de l'ull. A la part posterior de l'instrument hi havia un regle giratori ( l'alidada), que te dos forats. Quan aquests dos forats estan alineats i l'objectiu a observar pot ser vist a través d'ells, l'altitud en graus es podia llegir a la vora de l'astrolabi.
Depenent de l'alçada de l'astre, es fa rodar l'aranya que es a l'altra banda fins col•locar-la en correspondència. L'aranya es el disc molt tallat, dotat d’índexs que apunten a les posicions de les estrelles fixes principals del cel i que compren també la zona del zodíac. Així dons es tota la boveda celeste el que posem en harmonia al moment d'apuntar. Sota l'aranya hi ha una placa anomenada timpà, gravat amb cercles i corbes: Aquests representen la trajectòria circular de les estrelles d'acord a la seva alçada i l'angle en relació amb el meridià terrestre.

Aquest astrolabi presenta algunes característiques inusuals. Totes les seves inscripcions són en llatí. A primera vista, sembla que l'instrument que ha estat fet a l'Europa cristiana. Sobre la seva aranya els índexs amb puntes rígides indiquen divuit estrelles: deu de boreals i vuit estrelles australs (és a dir, les situades per sota de l'equador).

No obstant això, no hi son gravats els noms de les estrelles a l'aranya. Les paraules "ROMA" i "FRANCIA" estan gravats en lletres majúscules romanes en un dels timpans, acompanyats dels números 41-30.
Els tipus de les lletres són similars als utilitzats al final del S X en els manuscrits llatins de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia. Això explica la presència de la paraula "FRANCIA". Les xifres de 41 i 30 han de referir-se a la latitud que, més o menys uns minuts, es correspon amb la de Barcelona. No obstant això, al final del primer mil•lenni, no hi havia prou coneixement de l'astronomia en l'Occident llatí per fer un astrolabi.
Per tant, cal deduir que l'instrument es va fabricar a l'Espanya musulmana, i va restar inacabat, i després es va completar en els monestirs benedictins de Catalunya ( Vic, Sant Cugat del Vallès, o Ripoll), que mantenien relacions amb els mossàrabs, jueus i musulmans d'Andalusia .

Entre els monjos erudits de l'època podem citar a Llobet (també conegut com Lupitus), ardiaca de Barcelona, qui va escriure un dels primers tractats sobre l'astrolabi, on hi ha clares influències del cordovès Maslama al-Majriti, i de l'iranià Al-Khwarizmi. Hi ha evidència d'aquests contactes multiculturals en diverses parts de l'instrument: Alguns dels números clàssics van ser substituïts per abjad (un sistema alfanumèric corresponent).
És exactament en aquest moment que el monjo (i futur papa Silvestre II) Gerbert d'Aurillac, va anar d'Auvergne a Catalunya per estudiar matemàtiques i astronomia. La ciència de l'astrolabi, que estava tan avançada en els països musulmans, va arribar a Occident a través del nord d'Espanya i va ser transmesa pels monestirs i escoles catedralícies.

Fins aquí el text del web. Nova demostració de que la manipulació històrica no es només cosa dels castellans. Cadascú que jutgi per si mateix

Font: http://www.qantara-med.org/qantara4/public/show_document.php?do_id=1379