Com està el general Prim?

Obren la tomba del militar per estudiar el grau de conservació de la mòmia
El mausoleu on es troba enterrat el general Prim, al cementiri de Reus, es desmuntarà per estudiar tant l'estat del sarcòfag com de la mòmia. Ara fa trenta anys el cadàver del cap d'estat, fill il•lustre de Reus, va arribar a la capital del Baix Camp després de les reiterades demandes per aconseguir el seu trasllat des de Madrid, on hi era enterrat des del seu assassinat l'any 1870.
Quan va ser traslladat a Reus, les restes estaven ben conservades, però ara el consistori vol confirmar que ho continuen estant, aprofitant la mateixa tècnica que es va fer servir per a la tomba de Pere el Gran, al monestir de Santes Creus.
Aprofitant aquesta operació també es restaurarà tot el sarcòfag, visiblement degradat, encara que es troba protegit dins d’una urna de vidre. No és una peça molt valuosa però sí simbòlica. D’estil neoclàssic, data d'entre el 1873 i el 1875, obra de Plàcido Zuloaga i és l’original que va arribar amb el cos de Madrid. Sobre la tapa hi ha, esculpida en plata, una figura jacent que representa, a mida real, el general Joan Prim. Als laterals també hi ha esculpides, en plata i bronze, batalles i rostres de militars romans.
El més sorprenent es troba a l'interior del sarcòfag. Dins del sepulcre hi ha dos taüts ben segellats. El primer és de ferro, i dins d'aquest, n'hi ha un altre, de zinc, amb vidre a la cara superior on, en el seu moment, es van poder veure les despulles embalsamades. L’operació costarà 37.000 euros però es creu que si es millora de la tomba augmentarà el valor del cementiri, que s'acaba d'incorporar a una ruta europea de cementiris.
http://www.elsingulardigital.cat/

Mèxic rescata d'una cova submergida un esquelet prehistòric de més de 10.000 anys d'antiguitat

Les restes, trobades a la cova 'Chan Hol' de la península de Yucatán, tenen uns 10.000 anys d'antiguitat

Les restes d'un dels esquelets humans més antics trobats mai en el continent americà, pertanyent a un jove que va viure durant l'Era de Gel fa més de 10.000 anys, han estat rescatats d'una cova submarina situada a la península de Yucatán, a l'est de Mèxic, ha informat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) mexicà. El jove Chan Hol, com ha estat batejat pel nom de la cova submarina en què es trobava, va ser trobat fa més de tres anys per una parella de bussejadors alemanys i és el quart exemplar trobat a Amèrica d'un dels més remots predecessors de l'home, va apuntar l'INAH en un comunicat.

El seu rescat no ha estat senzill degut a que va ser "rescatat" a l'interior d'una caverna en la qual abunden estalagmites ia la qual només es pot arribar per intricats laberints inundats i completament foscos, a una profunditat de 8,3 metres. Tot i això, "l'esquelet de Chan Hol va ser trobat en un 60 per cent de la seva totalitat, amb ossos representatius de les quatre extremitats, vèrtebres, costelles i crani, així com diverses dents", va assenyalar l'INAH.

Normalment, de les restes arqueològiques de tanta antiguitat només es pot recuperar entre un 20 o 30 per cent, de manera que els experts encarregats d'estudiar l'esquelet de Chan Hol han expressat la seva satisfacció. .

Els antropòlegs físics de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) que ho van analitzar en superfície pensen que el cos va ser col locat a la cova durant una cerimònia funerària realitzada al final del Plistocè, quan el nivell del mar era 150 metres inferior i la cova en la qual es trobava formava part de la superfície terrestre.

Pobladors procedents d'Àsia

Segons Arturo González, especialista en paleobiologia de l'INAH, el descobriment enforteix la hipòtesi que el continent americà es va poblar a partir de diverses migracions procedents d'Àsia al final de l'Edat de Gel. I és que a la mateixa zona de coves submarines de l'estat mexicà de Quintana Roo s'havien trobat des de 2002 tres esquelets del mateix període. 

"Les ossades trobades en aquestes coves pertanyen a individus de grups preclovis i s'emmarquen dins de les escasses restes humans del Plistocè terminal americà, les característiques físiques s'assemblen a la gent del centre i sud d'Àsia, el que suggereix diverses migracions cap al continent ", va assenyalar González.

El primer dictamen de antropologia física, practicat pels antropòlegs físics Alejandro Terrazas i Martha Benavente, de l'Institut d'Investigacions Antropològiques de la UNAM, indica que es tracta d'un adult jove possiblement de sexe masculí. La posició en què es troba, cames flexionades a l'esquerra i braços estesos a banda i banda del cos, suposen una de les "novetats més interessants per estudiar", ja que fins aquell moment no s'havia trobat un esquelet en posició similar, han assenyalat les investigadores. 

Arturo González va assenyalar que en l'Edat de Gel la península del Yucatán va haver de ser una pastura desèrtica que amb els canvis climàtics es va convertir en selva.  Els humans que convivien amb Chan Hol acudien a les coves a refugiar-se de la intempèrie i buscar aigua, va afegir en el comunicat emès per l'INAH.

Mèxic DF (EUROPA PRESS)

Arnau Mir de Tost, El Cid de les Terres de Lleida

Arnau Mir de Tost és el personatge històric més important de l’alta edat mitjana a les Terres de Lleida.
Tot i que no hi ha imatges de la seva figura, el territori conserva vestigis de les seves gestes en els que fa mil anys eren els seus dominis.
Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel•lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble.
Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi. Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats.
Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus.
En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà als contraforts del Montsec. Ben aviat comprengué que la clau de volta del sistema defensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger. Així doncs, amb resolució i perseverança, expugnà la vila d’Àger per dos cops, ja que davant la bel•licositat andalusina, que sabia de la importància d’Àger, hagué de reconquerir-la als sarraïns.
Un cop esvaït el perill musulmà, Arnau Mir, nomenat senyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblació i ordenació del territori conquerit. Va fortificar la vall i va atreure, mitjançant avantatjoses cartes de població, nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblació i l’estructuració del Pre-pirineu lleidatà.
El Montsec esdevingué l’eix vertebrador de les noves terres incorporades per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal. Els dominis d’Arnau Mir, bastits manu militari, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internarse en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres.
Més de trenta castells i nombroses possessions agràries conferiren a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte, senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell. No en va, Arnau Mir, senyor de la guerra, es convertí en la principal espasa de la Catalunya comtal. A causa de la seva provada capacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir en el general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona. Sota la bandera del comtat de Barcelona conquerí les importants viles de Camarasa i Cubells. I fou llavors, en el cimal de la seva fama, que veié la possibilitat de fer realitat un ambiciós projecte: conduir una expedició conjunta de les hosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre.
Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any 1064 liderà els exèrcits d’Urgell en el que fou la primera croada de la història, molt abans que la primera croada a Jerusalem del 1099. Malgrat que Barbastre fou capturat, la reacció andalusina el recuperà, i li costà la vida a Ermengol III, comte d’Urgell. Arnau Mir de Tost vetllà pel comtat d’Urgell fins a la majoria d’edat del comte Ermengol IV.
L’any 1072, després de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, redactà el seu important testament. Just abans d’emprendre el darrer viatge, el poderós cavaller urgellenc lamentà profundament que la vida no li hagués donat més dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encara a les mans dels sarraïns. Temut pels seus enemics, respectat pels seus amics, Arnau Mir de Tost basteix els fonaments catalans de les Terres de Lleida.


Jaume Fernández

LA SIGNATURA D’EN COLOM SEGONS RAMON LLULL

 

Llegeixo que Ramon Llull a l'Art Demostrativa atribueix valor a les lletres. Em posso en contacte amb l'amic Miquel Rius, especialista lul.lià a Viena i m'explica els significats:

• A = Déu
• S = ànima humana
• X = lliure albir o predestinació
• Y = veritat

També hi ha la figura "T" (principis), la "V" (virtuts i vicis) i la "Z" (falsedat) en l'Ars Demostrativa.

La "M" es l'única lletra de la signatura de Colom que no es una figura. En canvi si que apareix com a concepte dintre de les figures "A" (significant "justícia"),"T" (significant "igualtat" formant part d'una triada junt am "majoritat" i "minoritat"), "S" la voluntat amant o odiant, "V" orgull i "X" "defecte".

Encara que "M" sigui la única lletra que no es una figura, crida l'atenció que aquesta lletra estigui col•locada al mig i si Colom s'inspirà en Llull, el lloc seria adequat pel que signifiquen, "justícia" i "igualtat", com a conceptes que indiquen equilibri.

Elevant el concepte de justícia a categoria de figura, era possiblement una manera de donar expressió al seu desig de ser tractat "justament" per arribar a una situació d'"igualtat" i equilibri.

Posats a especular, parlant de enigmes, tenim que la teoria "M" sembla ser la teoria "divina" que ho explica tot, la teoria que uneix la de la relativitat amb la quàntica...

 

Noteu el detall que la "m" es l'única lletra que escriu en minúscula. Potser ho fa precisament perque Llull no la defineix.
Així doncs, hauríem d’afegir una nova teoria sobre la signatura d'en Colom, la que parteix dels coneixements lul·lians de l'Almirall.

 

M.Manubens (BCN)/Miquel Rius (Viena)

 

SOBRE ORENETES I RAT PENATS

LO RATPENAT Quan el rei Jaume I va decidir envair València i prendre-la als sarraïns, el fet va tenir un altre gran protagonista: el ratpenat.
Hi ha diferents versions sobre la conversió en símbol d'aquesta bèstia. La primera és que les tropes catalanes tenien el campament a Russafa, i dins la tenda del rei un ratpenat va trobar el lloc per dormir. Jaume I, en veure'l, no el va fer fora, al contrari: va manar que ningú el molestés. En agraïment, aquest ratpenat es va convertir en el súbdit més patriòtic de tots.
La història va anar així: una nit el rei es va despertar en sentir un forts cops de timbal. En llevar-se, va comprovar que les tropes sarraïnes estaven a punt d'atacar-los per sorpresa. Després de la batalla que va permetre recuperar el Regne de València, Jaume I va demanar que es localitzés l'autor dels cops de timbal. Sorprès, va descobrir que havia estat el ratpenat, llançant-se contra el timbal, qui havia donat els cops fins a despertar-lo, i va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat.
Una altra versió fa que el ratpenat es converteixi en un salvador directe. Diu la llegenda que l'animal es va interposar en el camí d'una fletxa que anava de dret al cor del rei durant la batalla de València. Llavors, Jaume I també va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat de València. FONT: WIKIPÈDIA


LA ORENETA
Una altra bèstia protegida és l'oreneta, que, en versió similar a la del ratpenat, també va fer niu a la tenda del rei quan havien acampat al Puig, a punt de marxar sobre Borriana, també al País Valencià. El rei Jaume I, en veure-la, va manar que ningú la toqués, i que no es desmuntés la tenda, fins que l'ocell i els seus pollets en marxessin volant, segons es narra al Llibre dels feits. Jaume I ha estat mil i una vegades il•lustrat, però realment ningú sap quina cara tenia ni com era. Si ens hem de refiar de les cròniques de l'època, quan era petit el rei en Jaume «fo lo pus bell hom del món», deia Bernat Desclot. Cepat i alt, alguns parlen d'una alçada de gairebé dos metres. El que sembla força clar, malgrat que en molts retrats no se'l pinta així, és que era ros. De tota manera, la mitificació de Jaume I el presenta als catalans gairebé com un superheroi de l'edat mitjana. L'aproximació artística de Perich, per il•lustrar la sarsuela rock de la Trinca, és més realista, segurament, i més pròpia del rei en la seva maduresa. Similituds a part, Jaume I ha estat reproduït en un whisky, en una falla valenciana i en contes, rondalles i llibres d'història per posar rostre a un personatge de llegenda. FONT: WIKIPÈDIA

El rat penat apareix en els escuts de les capitals catalanes : Palma, Barcelona i València). Es un simbol distintiu de Catalunya.
La oreneta era el simbol dels Câtars, encara avui en dia l'imatge de la Mare de Dèu de Queralt la du en una ma. Quan s'amaga, quan es de nit, una oreneta es un rat penat. Els rat penats viuen a les coves de salnitre. Amb el salnitre es feia la porvora. Jaume I agraeix la porvora per conquerir Vàlencia.
       
Podriem dir dons que l'oreneta es el simbol de pau, i el rat penat el simbol de guerra. I, per a rematar-ho, un rat penat es un drac. Per aixó Gaudi fa servir indistintament rat penats o dracs

LA BANDERA NEGRA

La bandera negra ja apareix en la defensa de Gal•lipoli per part dels almogàvers. Ramon Muntaner l'esmenta en la defensa de la ciutat en el capítol LVII de la seva crònica. En aquest temps simbolitza lluita fins a la fi.
Més tard també es fa servir en la guerra dels segadors i es pot apreciar en l'himne original dels segadors:

"-On es vostre capità?

Aont es vostra bandera?

Varen treure´l bon Jesus

Tot cobert ab un vel negre.

-Aquí es nostre capità

aquesta es la nostra bandera.

A les armes, catalans

Qu'ens han declarat la guerra!"

La tornem a trobar als inicis de la guerra de successió quan el 1705 fou hissada la bandera a Barcelona, al castell de Montjuïc. A la bandera portava escrit el lema: "Mort o els nostres privilegis conservats" .

A Cardona també trobem els regiments reclutats com feien ensenya de la bandera negra.

En el setge de Barcelona de 1714 la bandera negra onejà a causa de que ja no quedaven quadribarrades a la ciutat i el seu lema era: "vèncer o morir". Fins hi tot hores abans de que les tropes borbòniques ocupessin totalment la ciutat els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida a causa del pútrid per simbolitzar la bandera negra.

Més tard (als anys 20) un moviment separatista català s'anomenava: "bandera negra". Aquest moviment atemptà contra Alfons XIII, i aquest intent fallit i s'anomenà "el complot del Garraf".

font : wikipèdia