Aquestes son les dades d'Alexa de setembre 2011
El web es manté líder, malgrat es un web molt estàtic sense canvis fa anys.
El bloc escala posicions i esdevé líder també dintre d'aquest grup.
Com deia Perry Mason "no faré més comentaris".
27 de set. 2011
LÍDER EN WEBS COLOMBINISTES, I LÍDER EN BLOCS TAMBÉ
Aquestes son les dades d'Alexa de setembre 2011
El web es manté líder, malgrat es un web molt estàtic sense canvis fa anys.
El bloc escala posicions i esdevé líder també dintre d'aquest grup.
Com deia Perry Mason "no faré més comentaris".
20 de set. 2011
EN DEFENSA DEL CENTRE D'ESTUDIS COLOMBINS
Tant aviat com vaig entrar al Centre d’Estudis Colombins, vaig dedicar personalment els meus primers esforços a unir a totes les petites associacions que afirmen estudiar l’historia catalana i especialment la figura d’en Cristòfor Colom amb el fi d’intentar integrar-los a tots dintre del CEC. Amb aquest fi vaig convidar especialment als membres d’aquestes associacions a tots els actes que celebrava el CEC.
La meva sort va ser desigual. Malgrat he col.laborat amb membres del INH i de Histocat, prova n’es la celebració d’unes jornades a Sant Jeroni de la Murtra el 29 de maig passat amb força èxit. Per part del CCH, malgrat haver jo col.laborat amb anterioritat amb ells, i al seu web encara hi podeu trobar articles meus, l’únic que vaig obtenir va ser que en els precs i preguntes de les nostres conferències al CEC-Òmnium es dediquessin a fer preguntes-miting, amb el lògic astorament dels assistents. Potser va ser que en Ullan es va confondre i va pensar que la meva amistat li donava carta blanca per a actuar d’aquesta manera.
No tinc cap dubte que a totes aquestes associacions existeix gent de bona fe, fins i tot gent que confon alguns postulats històrics amb un cert catalanisme, i que quan mes exagerat es el postulat històric entén que es mes nacionalista. Però tot això es autoengany.
El tema de la suposada partença d’en Cristòfor Colom d’un suposat port de Pals neix de una mala interpretació d’un document-carta que localitzà la Núria Coll i Julià, on hi diu literalment “Vicens Anes Pinson de la vila de Pals”, dintre d’una carta integrament escrita en llengua catalana.
En la mateixa carta ens parla de cinc persones mes de Civilla. Qui això escriu catalanitza els noms de Palos i Sevilla. O potser hem trobat un poble anomenat Civilla a l'Empordà?. En un altre document on s’anomena als Pinzón es diu clarament que son castellans. I el mes fort es que aquets Pinzón, segons els mateixos documents, es dedicaven a atacar i robar naus catalanes.
Es evident que qui va escriure la carta va catalanitzar el topònim i per tant hi ha qui està basant una teoria en una apreciació errònia. La millor demostració la trobem precisament en l’últim llibre d’en Jordi Bilbeny “Petit manual...”on tradueix un text d'un llibre en castellà al català, i allí on en el llibre original diu “Palos”, ell mateix tradueix “Pals”, invalidant així ell mateix la pròpia teoria. (Crisi de Cataluña, hecha por las Naciones Extrangeras, Pare Manuel Marcillo, 1658, pàg 117 del llibre d’en Bilbeny).
El mateix Cristòfor Colom ens diu al Diari de a Bord del primer viatge “Salpí de la barra de Saltes...”. I la barra de Saltes es al municipi de Palos de la Frontera i te prou calatge per a encabir petrolers avui en dia.
Qui vulgui parlar de teories de Pals ho haurà de demostrar amb quelcom mes que un albarà d'un sac de farina de l'any 1406, de 86 anys abans de 1492, que fins el moment es l’únic document existent, i ha de ser conscient que, en cap cas, carregar un sac de farina pot demostrar que a Pals hi hagués un port, un sac es porta de terra a un vaixell en una barca. Afirmar que aquesta prova documental obre la porta a la possibilitat que en Colom sortí de Pals d’Empordà es molt agosarat.
Les necessitats d’en Bilbeny i en Ullan son diferents però convergents. En Bilbeny precisa alimentar la bèstia de la suposada manipulació històrica contra els catalans, aprofitant-se de la bona fe dels lectors, per a poder continuar venent llibres repetitius en les errades cada any, i en Ullan es conforma en alimentar el tema Pals com a millor garantia de mantenir, no se si amb subvencions o no de l’Ajuntament de Pals, unes desfilades folklòriques i una botigueta de souvenirs.
I el Centre d’Estudis Colombins no es dedica, ni pot, ni vol, a censurar res com afirna el sr Ullan en la seva carta al director a la revista El Temps. Però si algú afirma que en Cristòfor Colom era en Joan Colom Bertran, i cercant altra informació trobem fins a quatre documents on consta aquest personatge com a mort el 1492 be que estem obligats a fer-los públics . (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem dos documents on els Pinzón consten com a ciutadans castellans de la vila de Palos de la Frontera (o de Moguer o de Huelva) be que hem de publicar-los. (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem que el príncep Carles de Viana mai va poder ser pare d’un suposat Cristòfor Colom mallorquí i que el document que suposadament feia referència a la mare de nom Margalida es una dona de Palerm, be que ho hem de dir. (Veure pagina 7 del Butlletí 48 del CEC)
Potser encara no podem desmentir documentalment moltes altres teories, però com comprendran, nosaltres dediquem la major part dels esforços a destruir la teoria genovesa i provar la catalana, com per a que ens hagin de sortir, a casa, inventors de teories peregrines, que només entorpeixen internacionalment la nostra feina, fent-nos als investigadors catalans d’en Colom mes mal que be.
En Albardaner va ser qui va ajudar a crear el guió del documental del canal Discovery Channel sobre en Colom i va convèncer els productors a variar les seves idees preconcebudes. També va col.laborar en la recerca de mostres d'ADN dels actuals Colom catalans que han de servir per a comparar amb l'ADN d'en Cristòfor Colom. I en Albardaner es qui es fa un fart de cercar documents a tots els arxius catalans, cosa que li permet posteriorment publicar els seus treballs en el butlletí del Centre d'Estudis Colombins. En Albardaner no fa volar coloms, i això sembla que molesti a qui ho fa contínuament.
I jo ja entenc que al sr Ullan li posi nerviós que el Sr Albardaner, que domingueja a l’Empordà, assistís a una de les seves conferències-mitings a aquella comarca, però li agradi o no, avui per avui, el Sr Albardaner es l’investigador colombí mes valuós amb que comptem no només el CEC sinó els historiadors catalans en general, i si algun retret se li pot fer es el de perdre el temps anant a escoltar a en Ullan.
Miquel Manubens
PD: Aquest escrit expresa l'opinió personal meva. En cap cas expressa l'opinió ni del Centre d'Estudis Colombins ni de la seva Junta Directiva.
La meva sort va ser desigual. Malgrat he col.laborat amb membres del INH i de Histocat, prova n’es la celebració d’unes jornades a Sant Jeroni de la Murtra el 29 de maig passat amb força èxit. Per part del CCH, malgrat haver jo col.laborat amb anterioritat amb ells, i al seu web encara hi podeu trobar articles meus, l’únic que vaig obtenir va ser que en els precs i preguntes de les nostres conferències al CEC-Òmnium es dediquessin a fer preguntes-miting, amb el lògic astorament dels assistents. Potser va ser que en Ullan es va confondre i va pensar que la meva amistat li donava carta blanca per a actuar d’aquesta manera.
No tinc cap dubte que a totes aquestes associacions existeix gent de bona fe, fins i tot gent que confon alguns postulats històrics amb un cert catalanisme, i que quan mes exagerat es el postulat històric entén que es mes nacionalista. Però tot això es autoengany.
El tema de la suposada partença d’en Cristòfor Colom d’un suposat port de Pals neix de una mala interpretació d’un document-carta que localitzà la Núria Coll i Julià, on hi diu literalment “Vicens Anes Pinson de la vila de Pals”, dintre d’una carta integrament escrita en llengua catalana.
En la mateixa carta ens parla de cinc persones mes de Civilla. Qui això escriu catalanitza els noms de Palos i Sevilla. O potser hem trobat un poble anomenat Civilla a l'Empordà?. En un altre document on s’anomena als Pinzón es diu clarament que son castellans. I el mes fort es que aquets Pinzón, segons els mateixos documents, es dedicaven a atacar i robar naus catalanes.
Es evident que qui va escriure la carta va catalanitzar el topònim i per tant hi ha qui està basant una teoria en una apreciació errònia. La millor demostració la trobem precisament en l’últim llibre d’en Jordi Bilbeny “Petit manual...”on tradueix un text d'un llibre en castellà al català, i allí on en el llibre original diu “Palos”, ell mateix tradueix “Pals”, invalidant així ell mateix la pròpia teoria. (Crisi de Cataluña, hecha por las Naciones Extrangeras, Pare Manuel Marcillo, 1658, pàg 117 del llibre d’en Bilbeny).
El mateix Cristòfor Colom ens diu al Diari de a Bord del primer viatge “Salpí de la barra de Saltes...”. I la barra de Saltes es al municipi de Palos de la Frontera i te prou calatge per a encabir petrolers avui en dia.
Qui vulgui parlar de teories de Pals ho haurà de demostrar amb quelcom mes que un albarà d'un sac de farina de l'any 1406, de 86 anys abans de 1492, que fins el moment es l’únic document existent, i ha de ser conscient que, en cap cas, carregar un sac de farina pot demostrar que a Pals hi hagués un port, un sac es porta de terra a un vaixell en una barca. Afirmar que aquesta prova documental obre la porta a la possibilitat que en Colom sortí de Pals d’Empordà es molt agosarat.
Les necessitats d’en Bilbeny i en Ullan son diferents però convergents. En Bilbeny precisa alimentar la bèstia de la suposada manipulació històrica contra els catalans, aprofitant-se de la bona fe dels lectors, per a poder continuar venent llibres repetitius en les errades cada any, i en Ullan es conforma en alimentar el tema Pals com a millor garantia de mantenir, no se si amb subvencions o no de l’Ajuntament de Pals, unes desfilades folklòriques i una botigueta de souvenirs.
I el Centre d’Estudis Colombins no es dedica, ni pot, ni vol, a censurar res com afirna el sr Ullan en la seva carta al director a la revista El Temps. Però si algú afirma que en Cristòfor Colom era en Joan Colom Bertran, i cercant altra informació trobem fins a quatre documents on consta aquest personatge com a mort el 1492 be que estem obligats a fer-los públics . (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem dos documents on els Pinzón consten com a ciutadans castellans de la vila de Palos de la Frontera (o de Moguer o de Huelva) be que hem de publicar-los. (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem que el príncep Carles de Viana mai va poder ser pare d’un suposat Cristòfor Colom mallorquí i que el document que suposadament feia referència a la mare de nom Margalida es una dona de Palerm, be que ho hem de dir. (Veure pagina 7 del Butlletí 48 del CEC)
Potser encara no podem desmentir documentalment moltes altres teories, però com comprendran, nosaltres dediquem la major part dels esforços a destruir la teoria genovesa i provar la catalana, com per a que ens hagin de sortir, a casa, inventors de teories peregrines, que només entorpeixen internacionalment la nostra feina, fent-nos als investigadors catalans d’en Colom mes mal que be.
En Albardaner va ser qui va ajudar a crear el guió del documental del canal Discovery Channel sobre en Colom i va convèncer els productors a variar les seves idees preconcebudes. També va col.laborar en la recerca de mostres d'ADN dels actuals Colom catalans que han de servir per a comparar amb l'ADN d'en Cristòfor Colom. I en Albardaner es qui es fa un fart de cercar documents a tots els arxius catalans, cosa que li permet posteriorment publicar els seus treballs en el butlletí del Centre d'Estudis Colombins. En Albardaner no fa volar coloms, i això sembla que molesti a qui ho fa contínuament.
I jo ja entenc que al sr Ullan li posi nerviós que el Sr Albardaner, que domingueja a l’Empordà, assistís a una de les seves conferències-mitings a aquella comarca, però li agradi o no, avui per avui, el Sr Albardaner es l’investigador colombí mes valuós amb que comptem no només el CEC sinó els historiadors catalans en general, i si algun retret se li pot fer es el de perdre el temps anant a escoltar a en Ullan.
Miquel Manubens
PD: Aquest escrit expresa l'opinió personal meva. En cap cas expressa l'opinió ni del Centre d'Estudis Colombins ni de la seva Junta Directiva.
16 de set. 2011
La genètica podria resoldre l'enigma de l'origen de Cristòfol Colom
Científics de les Universitats de Granada i de Roma, juntament amb Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), amb la participació del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural, han estudiat l'origen genètic dels portadors dels cognoms Colom i Colombo.
La recerca, que ha estat publicada el 17 d'agost en l'edició en línia de l' European Journal of Human Genetics , ha consistit en l'anàlisi del cromosoma Y provinent de 238 homes portadors del cognom Colom de Catalunya, Mallorca i el País Valencià, i de 114 homes amb el cognom Colombo del nord-oest d'Itàlia.
El cromosoma Y només es troba en els homes, i gairebé la totalitat dels gens continguts en aquest cromosoma tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament de les característiques sexuals masculines. Per tant, aquests caràcters biològics diferencials es transmeten en els homes conjuntament amb els seus cognoms.
Colom i Colombo, dos cognoms actuals però d'origen diferent
Els resultats de l'estudi ha revelat que, a l'Edat Mitjana, el cognom Colom s'havia originat de manera independent unes poques vegades en el decurs del temps i que, actualment, els descendents de cada fundador resideixen en zones molt ben delimitades, de Catalunya, com ara la Garrotxa, i indrets de l'illa de Mallorca o el Maestrat (Castelló).
er contra s'ha vist que els homes que duen el cognom Colombo són genèticament tan diversos com la població general italiana, la qual cosa fa pensar que gairebé tots ells són descendents d'avantpassats diferents. Un fet interessant que comenta Francesc Calafell és que "de fet, l'Ospedale Maggiore de Milà solia donar el cognom Colombo als orfes que acollia, i Colombo és el cognom més freqüent a la Llombardia".
Aquesta recerca obre de nou el debat i esdevé la base per resoldre d'on provenia realment Cristòfol Colom. Segons la majoria d'historiadors, el descobridor va néixer a Gènova (Itàlia), però altres com ara Lluís de Yzaguirre, investigador de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF, basant-se en dades lingüístiques i biogràfiques, descarta un origen genovès per aquest personatge.
Per aquest motiu, la planificació de l'estudi es va iniciar ja a l'any 2003 quan científics de la Universitat de Granada van obtenir mostres genètiques de les restes de Cristòfol Colom. Aleshores, l'equip d'investigadors es va plantejar aconseguir mostres genètiques d'homes que en l'actualitat es diguessin Colom i Colombo i, un cop obtingudes les mostres i ja disponibles per al seu anàlisi, el professor Calafell s'ha encarregat de fer l'estudi biològic experimental i l'anàlisi estadístic per tal d'obtenir els resultats de l'article que ha estat recentment publicat.
L'estudi genètic de les restes de Cristòfol Colom aportarà nova llum a aquest enigma, en el cas que l'anàlisi de les restes biològiques tingui alguna coincidència amb el cromosoma Y dels homes contemporanis que es diuen Colom o Colombo.
Article de referència:
Luis Javier Martínez-González, Esther Martínez-Espín, Juan Carlos Álvarez, Francesc Albardaner, Olga Rickards, Cristina Martínez-Labarga, Francesc Calafell and José Antonio Lorente (2011), Surname and Y chromosome in Southern Europe: a case study with Colom/Colombo, European Journal of Human Genetics, publicació avançada en línia, 17 d'agost; doi: 10.1038/ejhg.2011.162
El professor Francesc Calafell ens explicarà el seu treball, el dia 27-09 a les 19:00h, al Centre d'Estudis Colombins, Sala de conferències d'Òmnium Cultural,
C/ Diputació 276, ppal. info@cecolom.cat 08009 Barcelona
C/ Diputació 276, ppal. info@cecolom.cat 08009 Barcelona
2 de set. 2011
APAREIX UNA GRAN VIL.LA ROMANA A LA SAGRERA
Les obres de l'AVE destapen una gran vil·la romana a Barcelona. La troballa afecta accessos que s'han d'obrir quan passin els trens el 2012.El recinte, amb mosaics i piscina, és singular i l'únic visible avui a la capital
El túnel de l'Eixample ja està obert fins a Sants i l'AVE ha de passar el 2012 per aquí veloç cap a Girona i Europa, encara que sense aturar-se perquè probablement no hi haurà estació fins d'aquí uns anys. De la parada provisional anunciada de manera sorprenent pel ministre José Blanco fa uns mesos no se n'ha sabut res més. Les constructores Ferrovial, Agroman, FCC, Rubau i Copisa, que porten a terme per encàrrec del gestor d'infraestructures Adif el projecte dels accessos, s'afanyen i treballen amb maquinària pesant a escassos metres de les ruïnes, trepitjant gairebé els talons dels arqueòlegs.
DOBLE I ESPESSA TANCA
Una densa, i a més des de fa pocs dies doble, tanca d'espessa ràfia negra oculta el tràfec excavador. És la mateixa opacitat que van mantenir ahir els organismes implicats en el control i la conservació del patrimoni: van corroborar l'amagat jaciment observat per aquest diari i confirmat per experts no institucionals i per canals municipals i de la Generalitat, però sense afegir noves dades. La versió és que s'espera fins que se'n tingui més informació per fer-la pública de manera oficial.
En els aproximadament 4.000 metres quadrats on treballa la legió de tècnics amb armilles de l'empresa especialitzada Codex es veuen petites parets al descobert que marquen estances i carrers, i altres zones tapades amb lones que protegeixen els fragments de mosaics i pintures. Els arqueòlegs treballen fins a entrada la nit perquè el calendari del projecte pressupostat en 222 milions dels accessos de la macroestació pressiona.
Els primers vestigis de la vil·la, encara sense datar en l'ampli període de 600 anys de colonització romana de Barcelona iniciada el segle II abans de Crist, els va trobar una excavadora. Aviat, segons explica un veí observador privilegiat del lloc des de les altures del seu balcó, les obres es van interrompre i poc després van aparèixer els arqueòlegs i el seu treball manual i delicat de carretó, pala, escombra i pinzell.
NORMATIVA I GARANTIES / El protocol d'actuació en aquests casos, segons van explicar ahir diverses fonts, estableix que qui executa el projecte ha de costejar tota l'excavació fins a fer l'infome final. Primer ha de comunicar la troballa a l'autoritat de patrimoni, que és la Generalitat, després contractar una empresa especialitzada i iniciar la prospecció i documentació sota la supervisió oficial. La Conselleria de Cultura no marca els terminis, que depenen de les necessitats de l'obra. El que exigeix és que s'excavi correctament, que es faci inventari de tot i que s'entregui un informe complet.
En la majoria de casos, els elements d'interès s'extreuen i es dipositen al Museu d'Història de Barcelona, on es classifiquen i es reconstrueixen, expliquen aquestes fonts. La resta, les parets de pedra, pot ser engolida per la continuació de les obres. Només en casos excepcionals i si hi ha sorpreses importants es planteja la conservació del recinte allà on va ser trobat, afegeixen.
A la Sagrera, no obstant, ja han sorgit algunes veus d'arqueòlegs independents, que per ara volen mantenir l'anonimat, i també de veïns, que destaquen la singularitat d'aquest conjunt lluny de la ciutat emmurallada i alerten d'una possible pèrdua per les presses d'una infraestructura amb una història llarga i tortuosa.
www.elperiodico.cat
RAMON COMORERABARCELONA
29 d’ag. 2011
Els ritus macabres de celtes, grecs i romans
Els pobles celtes, ibers i grecs que abans dels romans convivien a Catalunya, el Llenguadoc i la Provença compartien alguns ritus macabres. És el que explica una ambiciosa exposició que ha obert portes a prop de Montpeller, en què col·labora el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
http://www.3cat24.cat/video/3666550/Els-ritus-macabres-de-celtes-grecs-i-romans
http://www.3cat24.cat/video/3666550/Els-ritus-macabres-de-celtes-grecs-i-romans
13 d’ag. 2011
ERA L'ÚLTIM REI GOT ARDÓ LA MATEIXA PERSONA QUE EL DUC EUDES ?
Si repasem els fets històrics dels dos personatges cronològicament :
670 Aquitània la governa el duc Llop. Segons algunes fonts Llop no era franc sinó un noble got d’origen basc que hauria adquirit el ducat per casament amb la filla de l’anterior duc, Fèlix de Tolosa (aquitanoromà).
673 El duc Llop intervé a favor del general Paulus en la seva rebel·lió a la Septimània contra Wamba.
676 Llop morí a Llemotges en mig de les lluites dels últims reis merovingis. Segons algunes fonts, el substitueix el duc Eudes.
A partir del 688 Eudes va afegir als seus dominis el Berry, l'Alvèrnia, el Llemosí, el Borbonès, la Roergue, l'Albigès, el Velai, el Gavaldà i Uzès.
695 El rei visigot Egica associà el seu fill Vitiza a la governació
701 mor Egica. Vitiza governa des de Toledo.
710 A la mort de Vitiza, uns quants nobles es revolten i nomenen rei a Roderic.
710 La noblesa visigoda i el clero hispanoibèric nomenen rei a Akhila II.
711 Roderic domina la Betica, Lusitania i la Cartaginense interior. Akhila domina Septimània, Tarraconense i la Cartaginense costanera.
711 Batalla de Guadalete. Els arabs passen a controlar, en tres anys, des de Toledo, els territoris de Roderic.
714 Akhila renuncia al tro a canvi de recuperar les seves terres a la Bètica i s’instal·là a Toledo amb el status de cap de la comunitat cristiana. També ho fan els seus fills Olmund (Sevilla), Ardabast (Cordova) i Àkhila.
714 La noblesa de la Cartaginense, la Tarraconense i la Septimània nomenen rei a Ardó.
715 Carles Martell es nomenat majordom d’Austràsia.
718 Alaor, valí de l'Àndalus (716-719), nebot de Mussa ibn Nussayr, conquesta Valencia i l’actual Aragó. Ardó es retira a Narbona.
719 Khilperic II nomena Eudes Rei d’Aquitània, però ambdós son posteriorment derrotats per Carles Martell prop de Soissons. Eudes acull el rei Khilperic a Tolosa i el 720 el lliura a Carles Martell, pactant la pau amb ell.
720 As-Samh rendeix Narbona i el rei Ardó desapareix de la història.
721 Eudes derrota els sarraïns a Tolosa. Les restes de l’exèrcit musulmà es refugien a Narbona.
730 Incursió de l’exèrcit sarraí en territori franc del Roine, atacant Avinyó. Eudes casa la seva filla Lampègia amb el vali de Narbona, Munusa (bereber). Aquest acord indigna tant a Carles Martell com a Abderramà.
730 Mususa i Lampègia es refugien a Llivia, Munusa es mort per Abderramà, i Lampègia es enviada a l’harem del Califa de Damasc.
731 Carles Martell ataca Aquitània.
732 Abderramà ataca Pamplona, Roncesvalles, i entra cap a Gascunya.
732 Eudes ofereix submissió a Carles Martell, i junts derroten Abderramà a Tours. (Segons els cronistes musulmans es retiraren de nit desprès del primer dia de batalla. Segons els francs van infringir 375.000 baixes).
735 Mor Eudes. Va ser enterrat a l'església d'un monestir que havia fundat abans de morir a l'illa de Ré, destruït pels normands el 845.
Els cronistes parlen d’un Dux visigot de nom Llop enviat a governar la Septimània, qui es casà amb la filla del duc d’Aquitània. Es molt possible que els gots de la Septimània, al abdicar Akhilla, trobessin que el seu fill got-aquità Eudes pogués ser un bon rei al tenir experiència de combat i un exèrcit ben preparat per a oposar-se als invasors, i mes quan en Eudes, en aquells moments, ja era rei d’Aquitània.
El geògraf Al Idrisi afirma que per anar de Còrdova a Barcelona s’havia d’anar per Port-Vendres, fet que ha de fer pensar que Barcelona va ser conquerida (721) desprès que Narbona (720) i des del nord, i que Tarragona va ser l’últim lloc de la resistència gòtica. Mentre, Eudes combat alhora els intents anexionistes de francs i sarrains.
La cronologia coincideix amb la llegenda d’Otger Cataló, qui desprès d’una batalla (Narbona) es retira a les muntanyes (Aquitània) per a poder tornar a atacar els sarraïns, temps mes tard. Otger Cataló apareix per primer cop a "La Chanson de Roland" escrita entre 1140-1170.
Miquel Manubens
Subscriure's a:
Missatges (Atom)